La claveguera Gate

Català Gate, deep State (Estat profund) del regne d’Espanya fa que el país no sigui una democràcia avançada ni un model a seguir, quan cal anihilar als dissidents, si són Catalans especialment, preservar els privilegis polítics o econòmics l’estat s’agafa el dret de continuar-ho fent i no hi ha cap dimissió, no tenen cap mecanisme per depurar aquestes accions ni la conculcació sistemàtica dels drets i llibertats bàsiques de tots els seus ciutadans. Igual que els GAL, el Català Gate no la dissenyada cap claveguera de l’estat sinó el mateix estat a través dels Ministeris. La corrupció del rei emèrit no ha estat perpetrada per aquestes clavegueres sinó des de les altes cúpules judicials, policials i polítiques, la renúncia a processar al Rei emèrit o al PP, partit més corrupte d’Espanya com a banda criminal, és un pacte del bipartidisme fruit del règim del 78 i acordat a les respectives seus polítiques del PP i PSOE.

El cas de l’espionatge a una seixantena d’activistes i dirigents independentistes Catalans, el Català Gate, són fets gravíssims per un demòcrata sigui o no independentista, que recorden els mètodes del terrorisme d’estat de règims autoritaris, l’eina utilitzada va ser un programari de ciberespionatge Pegasus creat per una empresa israeliana, NSO Group que treballa braç a braç amb l’exèrcit israelià l’assassí de Palestins, es va destapar a través d’un informe del laboratori Citizen Lab recollit al reportatge de la revista The New Yorker, programa que només poden comprar governs i forces de seguretat. Els funcionaris de l’estat neguen tota relació amb l’empresa NSO, però no són creïbles i el president del govern en lloc d’amagar-se hauria de respondre aquest acte ignominiós sense cap secret d’estat. La capçalera del The Washington Post diu de manera fulminant, quan les Democràcies violen les llibertats civils tan flagrants com és el cas de Catalunya, mereixen ser condemnades i assevera que les democràcies no haurien d’entregar-se a un futur de vigilància il·limitada.

A Espanya hi ha personatges foscos que amb una ideologia feixista i reaccionaria executen encàrrecs i operacions delictives de tota mena, emparant-se en les estructures fosques de l’estat, el que anomenem clavegueres i l’aprofiten per encobrir la corrupció, espiar, difamar amb els periodistes a sou que tenen, falsificar proves pels judicis o la filtració de converses personals. Actuen amb una mentalitat de patriotes fanàtics i sicaris que volen ser els salvadors d’Espanya, ‘Una, Grande y Libre‘, però no han estat aquests els que s’han dedicat empaitar de manera obsessiva l’independentisme, fent servir mitjans legals, il·legals o al·lega’ls, és el mateix Estat mitjançant les elits que controlen la premsa o institucions o les que dirigeixen el poder legislatiu, judicial, o executiu. El ministre de la Presidència Fèlix Bolaños ha anunciat un control intern del CNI sobre el Català Gate però mentrestant ni cessaments, ni dimissions només una substitució la de Paz Esteban fins ara directora del CNI.

El president de la Generalitat ha demanat explicacions al govern central del qual considera un fet, que el CNI està al darrere de l’espionatge i amenaça de retirar el suport al govern, probablement no ho farà, segons les declaracions que han anat sortint de líders d’esquerra republicana, Oriol Jonqueres deia s’equivoca qui creu que l’espionatge implica una disputa entre l’ERC i el govern central, o s’entri aquells que creiem que la democràcia s’ha de defensar i aquells que estan disposats a sacrificar drets fonamentals pels seus interessos polítics. El president Aragonès ha defensat el diàleg i la negociació com la millor via per anar cap al referèndum per decidir el futur de Catalunya i demana joc net a l’estat dient en acabar que mai llençarà la tovallola que sempre el trobaran a la taula de negociació (La pregunta quina taula, només és una excusa per no tenir cap diàleg). Si no ho tenien clar ara ja la tenen, ERC i junts per Catalunya han renunciat de facto a la independència de Catalunya decebent als milers de Catalans que els hi varen fer costat tant de temps de forma ordenada i religiosa que ara estan en una deriva sense retorn.

Les ministres Yolanda Diaz i Ione Belarra s’han limitat a dir que la qualitat democràtica de l’estat és excel·lent i que s’han de depurar responsabilitats, les dues ministres estan ben integrades al règim del 78,en el cas més greu d’espionatge del segle XXI i només ens venen la qualitat de la democràcia i la comissió d’investigació, una comissió sense cap garantia i que molt probable i participin els responsables de l’espionatge. Igual que va passar quan es va destapar fa any i mig, el que està clar que l’estat no investigarà absolutament res de res, han de mantenir tapades i en bon estat les clavegueres que permeten la corrupció, els favors entre judicatura, monarquia,forces de seguretat i favors entre el govern per preservar el règim del 78.

La ruptura amb el govern espanyol la desobediència, la crida a la mobilització i una organització democràtica i republicana ens assenyalen l’únic camí per acabar amb tot aquest estat putrefacte que tenim, tant el govern Català com l’Espanyol estan enfonsats en les seves contradiccions i desastres, per tant, s’ha de fer foc nou per restituir la democràcia en aquest país.