HomeOpinióFirmes setmanarilebre.catLa connexió ebrenca i tarragonina del lingüista alguerès Pasqual Scanu

La connexió ebrenca i tarragonina del lingüista alguerès Pasqual Scanu

L’any 1979 de la mà d’un gran homenot de la catalanitat, l’editor Pere Català i Roca (Valls 1923-Barcelona 2009), va veure la llum l’opuscle “Vincles entre Tarragona i l’Alguer“, inclòs en la valuosa col·lecció anomenada “Episodis de la història“. El seu autor era un dels grans impulsors de la cultura algueresa, Pasqual Scanu (L’Alguer 1908-Sàsser 1978): escriptor, poeta, pedagog i lingüista. Formava part d’una generació de gent lletrada de la Barceloneta sarda que va recuperar els lligams culturals amb Catalunya. Va fer la seua tasca a redós d’altres poetes d’interès com: Antoni Bal·lero de Càndia, Antoni Cao, Rafel Catardi,Mn. Francesc Manunta i Rafel Sari, o lingüistes com Mn. Josep Sanna.

El pedagog Pasqual Scanu, a partir de 1935, va dedicar-se a estudiar la llengua i la literatura de la seua població natal, la qual compta amb una especifitat lingüística veritablement extraordinària. Va publicar “Alghero i la Catalogna“, un important estudi que recollia la història dels escriptors algueresos que havien fet ús de la llengua catalana fins al 1961. Va participar en tots els Jocs Florals que se celebraven a l’exili, en el qual va ser guardonat al costat d’autors ebrencs com l’Artur Bladé i Desumvila i en Roc Llop i Convalia, amb la qual cosa contribuïen òbviament a aixecar la veu dels territoris perifèrics, fet que no ha estat històricament gens fàcil dintre dels ambients literaris catalans predominants. Quant a la relació en particular amb el Camp de Tarragona, va contribuir a l’agermanament entre les dos ciutats, a més d’editar a la capital de la demarcació el seu llibre Poesia de l’Alguer l’any 1970.

Justament l’Alguer havia estat repoblada al segle XV per ciutadans de les actuals comarques meridionals del Principat, tal com va deixar escrit l’escriptor Joaquim Arquer el 1553 al seu llibre en llatí Sardinia brevis historia et descriptio; ALGUER CIVITAS EST NOVA, PARVA POPULOSA TAMEN ET MUNITISSIMA, ORNATA, CUIUS INCOLAE FERE OMNES TARRACONENSES SUNT. A l’arxiu municipal de l’Alguer es conserven pergamins, cartes i documents que porten el segell del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre. Concretament: 6 de Tortosa, 4 de Tarragona, 3 de Montblanc i 2 del Monestir de Poblet.

Al Fons Scanu que va ser lliurat a la Biblioteca comunal de l’Alguer, hi ha nombrosos llibres d’autors de les Terres de l’Ebre i del Maestrat, entre els quals destaca “Del folklore tortosí“, de Joan Moreira, pel fet que va ser una donació de l’esmentat intel·lectual vallenc amb una dedicatòria ben significativa en la qual afirmava que estimava molt aquell llibre i que li donava a un amic alguerès perquè continués aprofundint els seus estudis a favor de la nostra llengua comuna. De fet, tant Moreira com Scanu van ser dos personatges que es van desviure per la cultura popular, per la qual cosa mai haurien de caure en el pou de l’oblit.
També s’hi troba la primera edició de 1877, promoguda pel Pare Fidel Fita, de “Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa” del donzell Cristòfol Despuig, l’obra renaixentista en prosa més important en llengua catalana. Com a curiositat, l’únic cop que l’he tinguda a les mans fou a la biblioteca algueresa, mai aquí a les Terres de l’Ebre.

Pasqual Scanu va visitar Tortosa al setembre de 1972, convidat per la seu local d’Òmnium cultural. Va ser una visita fructífera ja que li va permetre continuar indagant sobre les diverses varietats del català. Tanmateix, destaca el fet que va escriure un bell poema a la ciutat, el qual va ser publicada al programa de la Festa Major dos anys després.

Pubilla catalana, endaurada,
Tortosa es distén, ben assentada
en la plana de l’Ebre rigullosa,
entre jardins de riques oliveres.
Serva rastres d’història mil·lenària
amb riquesa que puja cada dia,
per conservar la dignitat d’un poble
que va guanyant noblesa i gallardia.
Temple sacral que crema fervorós
per la Cinta sagrada de Maria,
amb una fe que s’apaga mai
i que lliga les ànimes devotes.
Estrella de l’Ebre encantadora,
llum esplendent d’un gran miratge immens
per tu, Tortosa, i pels teus fills fidels,
sigui aquest cant d’amor i simpatia
d’un fill d’Itàlia de parla catalana.

Em complau moltíssim aquest càntic de Pasqual Scanu a una població ebrenca, mostra de la passió per qualsevol racó de parla catalana que tenia l’admirable investigador literari alguerès, el nom del qual es va donar a la primera escola d’alguerès que es va obrir als anys 1980.

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

77 + = 83

Últimes notícies