Sempre és oportú poder recordar els grans noms de la literatura de l’últim segle al nostre territori, però ho és, encara més, en la proximitat de la gran diada de les lletres: Sant Jordi. La petja que van dixar els escriptors i poetes de la generació prèvia a la Guerra Civil, així com la que va desenvolupar la seua tasca a partir de la postguerra, és recollida pels autors coetanis, que també seguixen nodrint la constel·lació ebrenca i mantenen viu el batec literari:
Andreu Carranza. Ascó (1957). La tinta de la immortalitat (1991, Premi Recvll de Blanes); Riu avall (1995, Premi Sebastià Juan Arbó); Anjub. Confessions d’un bandoler (2000, Premi Sant Joan); L’hivern del Tigre (2004); La clau Gaudí (2007, conjuntament amb Esteban Martín); Impremta Babel (2009); El poeta del poble (2015, Premi Josep Pla)…
Emili Rosales (la Ràpita, 1968). A més d’editor a Destino i Grup 62, ha publicat llibres propis de poesia i novel·la. Ciutats i mar (1989); Els dies i tu (1991, Premi Salvador Espriu); La casa de la platja (1995); Els amos del món (1997); Mentre Barcelona dorm (1999); La ciutat invisible (2005, Premi Sant Jordi)… Francesca Aliern (Xerta, 1943). Una de les autores més prolífiques: El batec de l’aigua (2000); Sabó moll (2006); Mans de fang (2010); Les passions de la menestrala (2014); Cafè de París (2016)… Cinta Arasa (Tortosa, 1978). Té més d’una quinzena de llibres infantils i diversos de narrativa juvenil i novel·les. Vaig fer la maleta un dia de juny (2014, Premi Enric Valor); Paraules, flors i pólvora (2020, Premi Serra d’Or); Arran de l’Ebre (2009); Escales avall (2021)…
Com el mar d’estrelles i planetes que ompli l’univers, la constel·lació d’autors de les Terres de l’Ebre és tan vasta com captivadora. Algunes signatures han transcendit el seu temps i esdevenen els pilars de la construcció literària de l’Ebre. Estes en són només algunes.
