La covid-19 ens ha posat davant de l’espill. Ens ha descobert comportaments que habiten en el fons del nostre bagatge cultural. I ha evidenciat les pors de les societats contemporànies, sobretot el temor de la mort. Hem intentat autoenganyar-nos que tot aniria bé, però no ha estat així: la pandèmia s’ha emportat milers de conciutadans.
Redacte aquestes línies a propòsit dels recents anuncis d’un “passaport verd” per a moure’s arreu de l’Estat espanyol si s’ha estat vacunat. Els diaris en van plens de notícies. Ja abans, algunes autoritats com Quim Torra en plantejaren la possibilitat. L’equació sembla senzilla: si hi ha immunitat no es podrà contraure la malaltia i podrà haver-hi mobilitat. I si hi ha mobilitat, podrà haver-hi reactivació econòmica, en un país com el nostre tan dependent del turisme. Aquest patró, però, pareix que és cíclic. Fa cinc-cents anys les reaccions a les pandèmies, llavors de pesta, es basaven en uns principis similars.
A partir de l’anàlisi d’algunes cartes de 1489-1490 enviades des de Tortosa i que es custodien a l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre es poden establir paral·lelismes amb aquestes mesures. Amb les missives, els representants tortosins informaven sobre la situació de la pesta a Tortosa, una mena de “passaport verd” dels nostres dies.
L’objectiu de les cartes era, en primer lloc, tranquil·litzar les ciutats receptores que els mercaders que sortien de Tortosa no podien expandir la pesta. Tortosa ha bona sanitat e és presentada per la misericòrdia de la divina clemència de tota infirmitat de peste, escrivien els de Tortosa als governants de Palma.
També se’ls comunicava que s’hi aplicaven les mesures oportunes perquè aquells que arribaren de terres amb brots de pestilència no pogueren entrar a la ciutat. El 1490 s’obraren els murs de la ciutat perquè els apestats no pogueren accedir-hi, com ha recollit Jacobo Vidal Franquet. Ens recorda això al confinament municipal?
Les cartes tenien una altra finalitat: que les mercaderies que sortien de Tortosa arribaren a les seues destinacions i així reduir l’impacte econòmic de la pandèmia. Per exemple, el 1490 s’envià una carta a Dénia, a la Marina, en què els tortosins pregaven que Gaspar Vidal, mercader saragossà que partia amb robes, fóra tractat segons farien a gents de aquí si ací venien.
L’objectiu de les cartes era, en primer lloc, tranquil·litzar les ciutats receptores que els mercaders que sortien de Tortosa no podien expandir la pesta.
Els catalans també es queixaven del tracte dolent que rebien els seus conciutadans a llocs com València. Els de la capital del Túria consideraven els de Tortosa com a transmissors de la pesta, cosa que cessa ésser ver en contestació dels tortosins. És aquesta por la mateixa que els de la Cerdanya mostraven amb l’arribada de barcelonins a les seues segones residències?
El passat i el present, doncs, posats cara a cara, ens permeten d’observar com, ben mirat, les coses no han canviat tant en cinc-cents anys. Albert Camus escriugué en La Pesta que en moments de catàstrofe l’opinió pública és sagrada. No s’hi ha de percebre el pànic. Les cartes de fa cinc segles i el comportament dels nostres polítics evidencia que amagar la realitat no serveix de res. La pesta de 1490 fou molt mortífera. I la covid-19 romandrà anys i panys a la nostra memòria.
