El Consell Comarcal del Baix Ebre ha començat les obres de remodelació de l’estació depuradora d’aigües residuals (EDAR) de Tivenys, una instal·lació que renovarà completament el sistema de sanejament de les aigües amb la instal·lació d’un reactor biològic, un decantador de l’aigua depuradora i un espessidor de fangs, una actuació que suposarà una inversió d’1,2 milions d’euros, finançada per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), i que executa la UTE Construcciones Rubau SA i Agua, Residuos y Medio Ambiente SAU.
Fins aquí, una notícia convencional. Però el cas de la depuradora de Tivenys ha comportat tot un serial denunciat per esta publicació des del 2013. Ha passat més d’una dècada des que van acabar les obres d’una primera versió, l’abril del 2011, que al cap de sis anys -i sense haver entrat en funcionament de forma regular- es va comprovar que tenia problemes de disseny i que a sobre no podia abocar l’aigua -sense els paràmetres adequats de depuració- al barranc sec de la Valljardina, previst inicialment, perquè hi havia captacions d’aigua de reg.
El nyap no només implicava, en aquell punt, haver malbaratat, per part de l’ACA, els 600.000 euros pressupostats per a la depuradora de Tivenys, que se sumava a altres projectes encallats per la crisi financera general i de l’ACA en particular, sinó que també requeria traslladar el punt d’abocament -fins que no es remodelés la depuradora o se’n fes una de nova- directament al riu, a través d’una nova conducció per fora del barranc i a costa de l’increment del cànon de control d’abocaments que els municipis paguen a la CHE.
Més de dos milions d’euros
El nou col·lector va entrar en funcionament el 2020, el mateix any que el Consell Comarcal del Baix Ebre i l’ACA van signar un acord per a remodelar l’EDAR per tal de garantir-ne el correcte funcionament. S’hi havien previst més de 500.000 euros, xifra que s’ha acabat duplicant. Si s’hi suma la depuradora fallida, el cost del col·lector i de l’aspecte més sagnant de la història, que és que durant dos anys, cada dia, abans d’estar operatiu el col·lector i amb diners públics, els fangs i l’aigua bruta havien de ser traslladats en camions fins a la depuradora de Tortosa-Roquetes, la factura final s’enfila molt per sobre dels dos milions d’euros.
El president del Consell Comarcal del Baix Ebre, Xavier Faura i l’alcalde de Tivenys, Eladi Galbe, han visitat esta setmana les obres, que tenen una durada prevista de set mesos. Galbe va recordar que l’inici de la construcció de la depuradora es remunta al 2009: “És una problemàtica que arrossegàvem al municipi, amb una depuradora que no va funcionar des del primer dia, i avui celebrem simbòlicament l’inici d’unes obres molt esperades”.
L’ACA invertix en les depuradores i, un cop construïdes, les cedix als municipis amb una atribució de fons per a gestionar-les, i els municipis n’acostumen a delegar la competència al Consell Comarcal, però l’ens comarcal es va trobar el 2017 amb una desagradable sorpresa. Va rebre l’EDAR de Tivenys i dos estacions de bombament -sis anys després de finalitzar la construcció i que les dos empreses que hi van intervenir fessen fallida- i com que la inactivitat acumulada i els dèficits en el càlcul de la capacitat comportaven l’incompliment dels estàndards de qualitat de l’aigua de sortida, es va haver d’acordar l’aturada immediata de l’abocament al barranc.
El juliol del 2019, el Copate, el consorci ambiental a través del qual els consells mancomunen serveis, va preveure que la nova planta podria estar operativa durant el 2021, però finalment no serà fins al febrer del 2023, 14 anys després de l’inici de la construcció.
Finalment, la remodelació de l’EDAR de Tivenys permetrà doblar la capacitat de sanejament de la planta inicial. Així, la planta que s’ha començat a construir just al mateix lloc on durant 10 anys n’hi ha hagut una d’inoperativa, podrà tractar 150 metres cúbics diaris d’aigua. Segons van explicar en el seu moment tècnics del Copate, s’haurà pogut mantenir la ubicació de la depuradora tot i estar en zona inundable, en haver-se construït -la frustrada versió inicial- amb anterioritat a la llei vigent en la matèria.
A més, la depuradora incorporarà un camp fotovoltaic amb una potència de 35 Kwp (kilowatts potència), per tal que una part del consum energètic de la planta es genere in situ. “La potent inversió en depuradores és imprescindible per a garantir un desenvolupament sostenible i durador”, va valorar Xavier Faura.
Actualment, hi ha 12 EDAR en servei al Baix Ebre i estan pendents de construcció, amb el projecte ja aprovat, les depuradores d’Aldover-Xerta, Vinallop i Paüls.
