HomeAgriculturaLa febre del cultiu de l’alvocat arriba a l’Ebre

La febre del cultiu de l’alvocat arriba a l’Ebre

La creixent demanda del consum d’alvocats i la situació de crisi del citricultor, ha animat diversos pagesos ebrencs a cultivar esta fruita tropical. Alcanar és el primer punt de Catalunya on s’han plantat estos arbres i el principal productor d’alvocats del territori català. Actualment, hi ha tres finques amb producció en terrenys canareus, però una vintena d’agricultors ja estan plantant alvocaters en parcel·les que es destinaven al cultiu de cítrics i prompte començaran a collir-ne els primers fruits.

Segons dades del 2019, la producció d’alvocat a l’Estat espanyol ja ronda les 15 mil hectàrees, principalment en zones concretes de Màlaga, Granada, Canàries i al País Valencià. En este últim, l’alvocat va camí de convertir-se en un cultiu predominant i alternatiu al cítric, i ja ha aterrat en zones concretes de les tres províncies valencianes. Segons dades de la conselleria d’Agricultura, el 2020 ja hi havia unes 1.467 hectàrees d’alvocats plantats. Els agricultors asseguren que probablement n’hi ha ja més del doble tot i que moment no se’n té constància oficial. Podria este boom traslladar-se a l’Ebre?

 

La implementació a València

El boom de l’alvocat a València s’explica per diversos factors, però principalment, per la crisi del model de producció de cítrics, un negoci cada cop menys rendible per als agricultors. La crisi citrícola de la Comunitat ha propiciat una diversificació del risc en part de les produccions, un canvi que ha tingut el seu major exemple en el caqui, que va conquistar els camps de tarongers de la Ribera en substitució del cultiu tradicional fa una dècada i que ha transformat la superfície agrícola; a Alginet, el 90 % correspon a caquis.
També altres cultius com l’ametller, el festuc, la magrana i el kiwi han sonat amb força en els últims anys, però no han arribat a consolidar-se per diferents motius.

L’alvocat és una alternativa més, amb una rendibilitat “interessant” i bons preus, i amb costos assumibles, ja que com que es tracta d’un cultiu nou no presenta plagues o malalties. Tanmateix, requerix zones càlides -és un cultiu subtropical-, protegides de vents del nord i de ponent; necessita aigua de bona qualitat i té un 15 % més de dependència hídrica que el cítric.

El primer punt d’implantació de l’alvocat al País Valencià va ser la zona de la província d’Alacant, a l’interior de Benidorm, durant els anys 90. Esta regió, molt reduïda, gaudix d’un clima tropical similar a la zona de Màlaga i s’ha convertit en la principal comercialitzadora del País Valencià. A partir d’aquí, el cultiu s’ha estès per les tres províncies, i tot i que actualment n’hi ha molta extensió plantada, encara no n’hi ha una producció important respecte a la quantitat d’hectàrees plantades, ja que les plantacions són molt recents. Els alvocaters triguen com a mínim 3 o 4 anys a produir els primers fruits.

La línia nord que ha marcat els últims anys la plantació d’alvocat és la zona de Benicàssim, a Torre Blanca, però esta s’està difuminant. Ferran Gregori, de la Unió de Llauradors, explica que esta línia imaginària tendix a desplaçar-se cap al nord a causa del canvi climàtic. “Fa uns 60 anys, el límit de cítrics era Alcanar, i ara s’ha estès a tot l’Ebre”, indica.

 

Productors ebrencs

La Calafa, un projecte de producció i distribució de productes d’agricultura ecològica de proximitat, ja fa gairebé 20 anys que va iniciar la substitució de la clementina per l’alvocat. La finca està a la Falda del Montsià, a Alcanar, mirant al mar i força protegida del de vent. Actualment, compta amb 70 alvocaters de tres varietats diferents: Hass, Bacon i Fuerte.

Agustí Grau, de la Calafa, detalla en declaracions al setmanari de l’ebre algunes de les característiques d’este cultiu. “Els alvocats tenen uns 20 anys i ja comencen a tenir alguns problemes. Hi ha un fong, que es troba a la terra que li fa molt mal. A més, també estan experimentant mancances de nutrients, ja que la nostra finca compartix clementina i alvocat, i cada cultiu té unes necessitats hídriques diferents”.

Grau exposa que la producció és oscil·lant d’un any a l’altre, però que han arribat a produir 3.000 kg d’alvocats. En estos moments, els agricultors en treuen 3 euros al quilo, un preu molt més atractiu que la taronja. Tanmateix, valora que si a l’Ebre hi hagués un boom d’alvocat com a Màlaga tindrien un problema, ja que no hi hauria aigua per a tots. I és que per a aconseguir un sol quilo d’alvocat es necessiten entre 450 i 600 litres d’aigua.

 

Alvocats al Camp de Tarragona

A més d’Alcanar, el cultiu d’alvocats ja ha arribat al camp de Tarragona. Des de fa quatre anys, el Roger Catà, del molí d’oli Mas Montseny, està treballant en una línia de negoci pioner a Catalunya: la comercialització d’oli d’alvocat i la producció d’alvocat català. A l’inici del projecte, Catà va plantar diverses varietats d’alvocat per a descobrir quina s’adaptava més, i ara fa cinc anys va fer la plantació pensant en finalitats comercials.

La finca d’arbres és d’una hectàrea, amb 400 alvocaters, un projecte que ha servit de precedent al territori. Recentment, altres agricultors s’han iniciat en el cultiu d’alvocats i la plantació d’este fruit ha començat a estendre’s pel Camp de Tarragona. Actualment el cultiu d’alvocats ocupa una superfície de 6 o 7 hectàrees, i continua estenent-se.

Catà explica que les condicions són similars a les d’Alcanar. “El Camp de Tarragona està molt a prop de costa i és un terreny molt pla, fèrtil per al cultiu i envoltat de muntanyes; fets que afavorixen l’estabilitat tèrmica”. A més, destaca un avantatge del terreny de Tarragona respecte del de València o del del sud d’Espanya. “Aquí la terra és argilosa i retén molt més l’aigua. Això fa que el consum hídric no siga tan elevat com en altres indrets”.

 

Facilitats i complicacions

Pel que fa al producte, l’alvocat és un fruit que aguanta molt bé un cop collit. A diferència de la taronja, doncs, no hi ha tanta pressa a collir ni a vendre, ja que un cop collit continua la seua maduració. A més, un altre avantatge és la seua gran adaptació climàtica, sempre que siguen zones lliures de gelades. En general requerixen les zones més càlides del cultiu de cítrics.

Tanmateix, com a contrapartida, els experts advertixen que l’alvocater és una planta complexa i exigent, i és molt susceptible als canvis de temperatura, especialment durant els mesos de març i abril, el moment de floració. Durant este període, l’arbre necessita una temperatura mínima d’entre 11 o 13ºC per a poder produir el fruit. En este sentit, Gregori, recomana als productors que es volen aventurar a plantar alvocats, que s’informen al centre meteorològic més proper sobre temperatures màximes i mínimes dels últims anys d’estos dos mesos. L’expert també apunta a la importància del cooperativisme del territori. “Si no hi ha una estructura en el terreny de la comercialització, el negoci també pot fracassar”.

Paula Pedrero
Paula Pedrero
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 35 = 40

Últimes notícies