Caldrà ocupar un 2,5 % de tot el territori català amb centrals d’energia eòlica i solar. Ho establix el nou programa Prospectiva Energètica de Catalunya 2050 (Proencat). Per això, caldrà instal·lar plaques fotovoltaiques en sostres d’habitatges i indústries, però també construir centrals d’alta potència arreu del territori català, un factor que seguix generant malestar a les zones rurals que ja estan massificades, com la Terra Alta.
Segons el Proencat, per a generar tota l’energia amb fonts renovables l’any 2050, caldrà multiplicar per divuit la potència eòlica -que passarà dels 1.270MW actuals als 23.000- que hi ha instal·lada en l’actualitat, i per 200, la solar -que passaria dels 95MW als 20.000MW.
Per a fer això, el Govern calcula que s’hauran instal·lat prop de 500.000 plaques solars en sostres en habitatges, polígons i superfícies industrials. Tot i això, la consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, ha reconegut que “amb això no n’hi haurà prou” i ha avançat ja que “també caldran instal·lacions de grans dimensions al territori” per tal d’assolir la neutralitat energètica que marquen els objectius europeus. En este sentit, Jordà ha insistit que les instal·lacions es faran “perquè els territoris se’n puguen beneficiar” i oferint la participació als Ajuntaments i els veïns dels territoris on s’instal·li.
Si es complix este desplegament que marca el Proencat, el 2050, un 74,4 % de l’energia vindria generada per parcs eòlics i solars, i la resta, per instal·lacions en sostres de teulada i centrals d’autoconsum. Per a fer-ho, un altre dels factors claus que es recull al pla és la instal·lació de parcs eòlics marins. El Govern preveu tindre instal·lats uns 3.500MW ja de cara al 2050, una xifra que suposaria una quota del 5,6 % del total de la potència instal·lada en energies renovables.
Un altre dels pilars amb el qual es fonamenta el pla és l’emmagatzematge d’energia i treballar en sistemes que permeten abocar energia a la xarxa quan n’hi ha demanda. És el cas de la tecnologia de l’hidrogen verd o altres com els biocombustibles, que es marquen també com a prioritàries al nou full de ruta energètic del Govern.
Sense energia nuclear
Totes les previsions del Proencat tenen com a objectiu últim l’assoliment de la naturalitat energètica. És a dir, cobrir tota la demanda energètica de Catalunya amb centrals d’energia renovable, sense comptar, per descomptat, amb els combustibles fòssils ni tampoc amb la nuclear.
De fet, tot i la recent declaració de l’energia nuclear com a energia verda per part de la Comissió Europea, la consellera Jordà ha defensat que el nou sistema energètic català es basa “en l’extinció de l’energia nuclear i en la generació d’energia descarbonitzada, renovable i descentralitzada”.
La diputada ebrenca Maria Jesús Viña va interpel·lar la consellera, també al Parlament, i va defensar que “Catalunya no ha de dependre de l’energia nuclear” i ha d’evitar “la quantitat de residus radioactius i perillosos que genera”.
