HomeMedi AmbientLa gestió de la sequera torna a encallar en el debat sobre...

La gestió de la sequera torna a encallar en el debat sobre transvasaments puntuals

El conseller d’Acció Climàtica de la Generalitat, David Mascort, ha defensat novament l’opció de dur aigua en vaixells a Barcelona -amb l’aigua del CAT des de Tarragona com un dels recursos a mobilitzar- per a pal·liar puntualment el dèficit hídric de la principal àrea metropolitana del país si continua la sequera.

Mascort descarta cap transvasament com a reforma estructural de les conques, però reclama comprensió per a poder prendre mesures conjunturals controvertides fins que el país no tinga la capacitat de dessalinització que el Govern li vol atorgar d’aquí al 2030, amb la tercera ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera i una nova planta a Cunit. “Es tracta de donar suport a zones que ho necessiten. Jo he estat alcalde del meu poble molts anys, i si el meu veí té un problema i el puc ajudar no ho dubtaria”, va manifestar Mascort, tot apel·lant al discurs de la solidaritat.

El cas, però, és que tant la dessalinitzadora de Cunit, en la mesura que seria la primera connectada a dos sistemes (Ter-Llobregat i CAT), com la portada en aigua en vaixells generen l’oposició dels col·lectius antitransvasistes i entitats ambientals, que retreuen al Govern “poca fermesa davant els interessos econòmics i els grans consumidors per fer front a la manca d’aigua”.

Nou organitzacions, entre les quals hi ha la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) o Greenpeace, creuen que s’hauria pogut evitar arribar fins al punt crític actual, però que el Govern no ha estat prou valent a l’hora d’abordar “el model actual de creixement econòmic intensiu en l’ús d’aigua”. Posen com a exemples el Pla Director Urbanístic Metropolità que contempla 200.000 nous habitatges, la nova terminal de creuers, la tercera pista de l’Aeroport del Prat o el projecte Hard Rock al Camp de Tarragona, que “augmentaria un 20 % el consum del transvasament d’aigua de l’Ebre a través del CAT”, tot just el sistema prioritari des del qual hi ha previst si és necessari agafar aigua per portar-la en vaixell a Barcelona.

També hi ha altres possibilitats d’origen de l’aigua, com ara Múrcia, Mallorca o Marsella, i també això ha generat reaccions contra el Govern per part dels governs de dreta balear i murcià. “D’on pretenen traure l’aigua?”, qüestionaven a El País fonts de la conselleria d’Agricultura de Múrcia. “En l’actual context, Balears no compta amb les condicions per a efectuar una venda d’aigua d’esta magnitud”, responien fonts oficials de l’executiu de les Illes, que asseguraven que no tenen sobre la taula cap demanda concreta. En canvi, amb relació a l’opció de l’aigua del CAT, ja han començat obres als ports de Tarragona i Barcelona per tenir-ho tot a punt.

La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, va defensar també la possibilitat de dur aigua en vaixell si Catalunya entra en situació d’emergència per sequera. No va concretar l’origen, però sí que s’hi va referir. “No robarem aigua a ningú”, va advertir dimarts, després de les veus alçades des de Múrcia. Plaja ha lamentat que hi puga haver “altres territoris en una situació de normalitat que es neguen a ser solidaris” i va garantir que l’aigua en cap cas arribaria de “territoris que es troben en una situació no igual però sí complexa”. “Estem parlant de portar aigua d’aquells territoris on això no suposaria cap impacte”, va insistir. La unitat del baix Ebre de la conca de l’Ebre, des d’on en definitiva surt l’aigua del CAT, va sortir de la fase d’emergència -dintre dels índexs que establix la CHE- al novembre.

Pistes de gel i retrets polítics a Tortosa

D’altra banda, el conseller Mascort també va parlar de les pistes de patinatge sobre gel que algunes poblacions col·loquen coincidint amb l’arribada de Nadal, com per exemple Tortosa, on hi ha l’única pista d’estes característiques a les Terres de l’Ebre. Mascort s’hi va mostrar contrari i va lamentar que alguns alcaldes hagen argumentat que mantenen estos elements perquè es tracta de propostes que incorporen innovacions tecnològiques que permeten reduir el consum. “Ho sento però en la situació en què estem en algunes zones del país, ni que siga per imatge, no haurien de fer pistes de gel, encara que consumisquen poca aigua, és una qüestió de responsabilitat i pedagogia”, ha valorat.

A Tortosa, el nou govern municipal (MovemPSC i ERC) s’ha compromés a impulsar per a l’any que ve una pista sintètica més eficient, però de moment, la pista que està funcionant al parc municipal és la mateixa que en els darrers anys de mandat de l’anterior govern de Junts per Tortosa.

Tot just a Tortosa, en el ple ordinari del mes de desembre, també va irrompre la polèmica pels vaixells amb aigua. La portaveu de Junts, Meritxell Roigé, va retreure al govern local que no siga “bel·ligerant contra la nova amenaça de transvasament encobert de l’Ebre que planteja el Govern de la Generalitat”. Roigé ha recordat que l’Ajuntament de Tortosa sempre ha tingut una posició “unànime” en contra de qualsevol proposta de transvasament de l’Ebre, i ha demanat a l’alcalde, Jordi Jordan, que treballe per mantenir-la. “Trobem a faltar les declaracions que el senyor Jordan estic segura que hauria fet ara fa sis mesos quan no era alcalde”, va dixar anar.

Jordan va celebrar amb una certa ironia “l’esperit antitrasvasament” de Roigé, a qui va recordar la seua condició d’expresidenta del CAT; va remarcar el seu rebuig a la nova amenaça de transvasament puntual i va demanar consens a totes les formacions. “No sempre hi ha hagut este consens al llarg de la història”, va dir. L’alcalde tortosí també ha avançat que es reunirà amb la PDE per tirar endavant accions conjuntes.

Pel que fa al desplegament pendent de l’aposta del Govern per les dessalinitzadores, que podrien mitigar l’efecte de futures sequeres i allunyar el risc d’entrar en escenaris amb restriccions, es preveu que la nova dessalinitzadora de la Tordera, al costat de l’actual, entrarà en funcionament el 2028. Tindrà una capacitat de producció de 60 hm3/any, com la dessalinitzadora referent del Llobregat. El cost total és de 287 milions d’euros i es preveu que la licitació de les obres es faça durant el primer trimestre de 2024. El finançament de l’actuació anirà a càrrec de l’Estat.

Pel que fa a la planta de Cunit, l’anomenada dessalinitzadora del Foix es va voler accelerar arran de la sequera de fa 15 anys, però el projecte, que preveia una capacitat productiva de 20 hm3 anuals, va quedar al calaix. Enguany, l’ACA va anunciar que s’hi posava amb els estudis previs abans que surta a licitació. El cost estimat és d’uns 150 M€, segons recollia Nació Digital de fonts de l’administració hidràulica.

Historial de sequeres

1566-67

Es té constància d’un greu episodi de sequera amb la pèrdua gairebé total de les collites de
cereals a bona part de Catalunya. Especialment greu va ser el desproveïment a les comarques de l’interior i es van arribar a donar problemes generalitzats en el funcionament dels molins hidràulics per la baixada dels nivells dels rius, incloent-hi l’Ebre a Tortosa.

1812-18

Des de l’existència de mesures instrumentals per a estimar la precipitació a Catalunya, esta és la sequera més intensa registrada, però no s’han conservat gaires referències sobre els seus efectes socioeconòmics.

1919-15

Es registren precipitacions escasses que tot i no ser especialment acusades sí que donen lloc a un episodi relativament extens.

1922-23

Des del mes de novembre a febrer només plou de l’ordre d’un terç de les pluges normals, donant lloc a una sequera curta però d’intensitat excepcional.

1944-50

Se succeïxen molt anys secs, iniciats pel 1944-45, considerat durant molt de temps l’any més sec a bona part de la península ibèrica en la història dels enregistraments moderns.

1988-89

Dos anys consecutius secs i sense treva fan assolir mínims absoluts de les reserves als embassaments d’Aigües Ter–Llobregat, situació que va ser especialment delicada perquè el més afectat va ser la banda del Ter, quan habitualment oferix l’aportació més gran i regular. Es va estar a pocs dies d’iniciar restriccions a Barcelona. A Tarragona, on s’havia tocat fons amb dèficits extrems i una molt dolenta qualitat de l’aigua, per efecte de la sobreexplotació i salinització de l’aqüífer, es va construir el minitransvasament de l’Ebre (1989).

1999-2003

L’actual sistema d’Aigües Ter–Llobregat es completa el 1999 amb l’entrada en servei de l’embassament de la Llosa del Cavall. Un cop més es presenta una successió d’anys secs que tot i no ser excepcionals, amb el seu encadenament creen diversos episodis d’alerta amb la promulgació de fins a 3 decrets de sequera. És en esta època, segons l’Agència Catalana de l’Aigua, que “es gesten les línies mestres de l’actual projecte de decret, començant a fer una gestió de prevenció encaminada a atenuar les situacions més crítiques a l’abastament urbà mitjançant escenaris previs que aprofiten el coixí o el marge de volums d’usos de menor prioritat”.

2007-2008

Catalunya va viure un dels episodis més severs de sequera entre l’abril de 2007 i el maig de 2008. Durant este període, es van encadenar més de 16 mesos sense pluges destacables a les capçaleres dels rius catalans. Això va provocar que a partir del mes d’abril de 2007 s’activés el decret de sequera (vigent fins al gener de 2009) quan les reserves dels embassaments de les conques internes estaven al voltant del 46 %. Durant els següents mesos es van anar reduint de manera lenta i progressiva les reserves dels embassaments.
La data més crítica es va assolir a finals de març de 2008, quan els embassaments del sistema Ter-Llobregat van arribar al voltant del 20 % de les seves reserves i això va obrir la porta a restriccions i talls d’aigua en diversos usos.

El maig del 2008, van arribar dos vaixells amb aigua, procedents de Tarragona (el Southern Defender) i Marsella, per subministrar la xarxa barcelonina, i hi havia contractats més vaixells cisterna. Era ja un recurs a la desesperada mentre s’accelerava la construcció d’una interconnexió entre el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) i Aigües Ter-Llobregat (ATL), que abasta l’àrea metropolitana. El govern de José Montilla havia plantejat una canonada entre la capçalera del Segre i el Llobregat a través del túnel del Cadí per desembassar a la Baells, però el govern de José Luis Rodríguez Zapatero va imposar la interconnexió del CAT, provocant el rebuig dels col·lectius antitransvasistes ebrencs.

Finalment, l’arribada de les pluges durant els mesos de maig i juny de 2008 va provocar l’increment de les reserves en els diversos sistemes regulats menys a la conca de la Muga, la qual va millorar el seu estat a finals de 2008 i va permetre la fi de la vigència del decret de sequera. La interconnexió no es va arribar a materialitzar.

2016-17

Un règim de pluges per sota de la mitjana habitual va afectar sobretot els dos extrems del país (Terres de l’Ebre i Alt Empordà). Com ja havia fet també el 2013 i com farà el 2019, l’ACA va intensificar la producció a les dessalinitzadores i l’extracció d’aigües subterrànies. La dessalinització, des d’aleshores, passa a ser un recurs prioritari que permet alentir el descens de reserves en els embassaments i allunyar l’entrada en escenaris que comporten restriccions, però el 2023 ha evidenciat que la capacitat és insuficient, en espera que abans del 2030 puga entrar en operació la nova planta de la Tordera, al costat de l’actual, o la controvertida dessalinitzadora de Cunit.

O.M.J
O.M.J
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

Últimes notícies