Avui farem referència a un notable esdeveniment de la cultura popular. Els nens i les nenes, en aixecar-se el dia de l’Epifania, troben per art de màgia els seus regals a casa seua, si s’han portat bé; o carbó, si no han estat del tot bons xavals al llarg de l’any. Durant la nit que transcorre del 5 al 6 de gener de cada any, mentre tots dormen i de vegades els flocs de neu emblanquinen els carrers i les teulades, els Reis Mags visiten cadascuna de les cases del món; però abans, la tarda anterior, recorren els carrers de la ciutat en una cavalcada espectacular. Al principi, quan els Reis arriben a la ciutat, l’alcalde o l’alcaldessa els ofereix -segons el costum- pa i sal com a símbol d’hospitalitat. També els lliura les claus de la ciutat.
A la cavalcada hi participen diversos personatges: patges i torxers, servidors i escortes, carros engalanats i carrosses, les bandes de música locals i els grups de danses. Ells són el centre de l’atenció de milers de mirades, i a ells s’atansen els més petits per rebre una carícia o un petó. La llum de les torxes contribueix a dotar d’una màgia especial aquest espectacle visual que s’enriqueix i guanya en sumptuositat amb melodies musicals interpretades per les bandes i diferents agrupacions de dolçaines i tambors. També hi veurem comparses de companyies artístiques, carters i altres grups provinents d’entitats i organitzacions que vulguin participar en tan simpàtic esdeveniment. Una legió de patges -els que abans s’anomenaven negres- són els encarregats de lliurar als nens els seus regals.
I per això, eventualment, se serveixen de llargues escales de mà amb les quals ascendeixen als balcons de les cases per tal de lliurar-los. Centenars de paquets, puntualment ordenats als camions que segueixen la comitiva, aconsegueixen ser distribuïts entre els seus feliços destinataris.
Doncs bé, vagi al respecte la següent poesia:
Cavalcada dels Reis Mags
Ja arriben els Mags d’Orient
rebuts per l’autoritat
que els hi ha fet el lliurament
de les claus de la Ciutat.
Trompetes, clarins, timbals,
coets d’espurnes i foc,
llums a colors dels fanals
i cavalls a poc a poc.
Música, policromia,
xaranga força animada,
entre espetecs d’alegria
desfila la Cavalcada.
Uns quants nans i un vell gegant
amb seguici de capgrossos
per la rua van marxant
tot fent bellugar els seus cossos.
Amb el clam viu de la gent,
sobre tres camells calçats,
els tres Reis Mags de l’Orient
no fan rostre de cansats.
Travessen el món en tren,
recorren a llom ciutats
i a tothom els hi sorprèn
que apareguin tan trempats.
Tota la ciutat els vol,
tots volen veure’ls passar,
cadascú com qualsevol
no els hi paren d’aclamar.
Els carrers estan boiants,
als balcons ningú cap més.
Avis, joves estudiants,
pares, gossos i molts nens.
Melcior, Gaspar, Baltasar,
amb els patges i els servents
als xiquets van a obsequiar
amb els desitjats presents.
Alguns, amb més poca solta
i en particular deriva
es barregen amb l’escorta
de la Reial Comitiva.
Els Mags saluden afables,
somrient amb educació,
llançant mils de caramels
enmig de gran emoció.
Cavalcada d’il·lusió
que enalteix nostre esperit,
arriba a sa conclusió
i de joia ens omple el pit.
Recordant temps ja llunyans
d’una innocència perduda
allí resten els més grans
amb la lliçó ben sabuda.
Oh Reis Mags!, seguiu l’estel
i un desig vull demanar
quan tornéssiu dalt del cel
a nostre Senyor adorar.
Un cop allí heu d’implorar
que ens deslliure de la guerra,
que amb la fam s’ha d’acabar
i hagi salut a la Terra.
I no és fàcil d’assumir
per part d’algun personal
que demà podran gaudir
la festa que clou Nadal.
