HomeJustíciaLa justícia comença a aplicar l’amnistia mentre els encausats ebrencs seguixen a...

La justícia comença a aplicar l’amnistia mentre els encausats ebrencs seguixen a l’espera

L’aplicació de la Llei d’amnistia ha passat ja el seu particular Rubicó. El dimarts, la Sala d’Apel·lacions del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va acordar aplicar el perdó jurídic als primers condemnats pels fets vinculats al Procés.

Per una banda, extingix les responsabilitats penals de l’exconseller d’Interior Miquel Buch i del mosso Lluís Escolà per haver posat escorta a l’expresident Puigdemont a Bèlgica i, per l’altra, perdona les condemnes de 16 joves acusats de participar en aldarulls a diferents manifestacions contra la sentència de l’1 d’octubre.

Des de la seua publicació al BOE el passat 11 de juny, i segons diu la mateixa Llei d’amnistia, els jutges tenen dos mesos per a aplicar-la. Ho poden fer d’ofici o després d’escoltar què hi diu el Ministeri Fiscal i les altres parts personades al procediment. Després, el jutge pot resoldre a favor o en contra o, si té dubtes, preguntar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea o elevar la qüestió al Tribunal Constitucional.

Ara bé, cada magistrat té els seus ritmes i en el cas dels jutjats amb expedients vinculats a fets ocorreguts a les Terres de l’Ebre quasi que no s’han fet passos. Fins ara, i al tancament d’esta edició del Setmanari l’Ebre, només les defenses dels encausats han presentat als jutges els seus escrits on reclamen aplicar la Llei d’amnistia als seus clients. La incertesa pels següents moviments de la justícia és màxima.

Les defenses sol·liciten l’amnistia

Els tres casos se remunten a la jornada del referèndum a la Ràpita. El primer és el que afecta l’exalcalde Josep Caparrós i el seu primer tinent d’alcalde, Albert Salvadó, ara diputat d’Esquerra Republicana al Parlament.

El seu expedient ha saltat dels jutjats d’Amposta, als de Tortosa i, finalment, a l’Audiència Provincial de Tarragona, que és el tribunal competent per a jutjar-los sobre una petició de pena de 15 i 13 anys d’inhabilitació, respectivament, pel delicte de prevaricació, a més de per sengles delictes de desobediència castigats amb multes de 14.600 i d’11.000 euros.

L’advocada dels dos polítics rapitencs, Anna Nadal, se queixa que la tramitació del cas ha sigut “un desastre” i ha anat “molt lenta”. El passat 13 de juny va fer arribar a l’Audiència l’escrit on demanava l’amnistia per a Caparrós i Salvadó perquè entèn que “es complixen els objectius de l’àmbit normatiu de la llei”, diu Nadal, que lamenta que no ha rebut cap senyal per part del tribunal d’haver rebut la seua sol·licitud.

La causa de Caparrós i Salvadó es va separar del procediment que afecta vuit veïns de la Ràpita acusats de danys i atemptat contra l’autoritat per, suposadament, haver tirat pedres contra el comboi de la Guàrdia Civil que l’1 d’octubre es va acarnissar amb els votants concentrats al pavelló firal, dixant més de vuitanta ferits.

Els seus advocats, Josep Canício i Oona Tomàs, van enviar al Jutjat Penal Núm. 1 de Tortosa un escrit demanant l’amnistia per als seus clients el mateix dia que la llei es va publicar al BOE. El jutjat els ha tornat el silenci per resposta i tampoc tenen notícies que la Fiscalia haja fet el seu informe valorant si s’escau o no exonerar els acusats.

Canício es mostra confiat que el jutge resoldrà a favor dels interessos dels seus clients perquè els supòsits descrits a la Llei d’amnistia “s’incardinen perfectament” en els fets dels quals se l’acusa. “El que imagino és que un cop el jutjat tinga tots els informes, prendrà una decisió”, afegix.

Ara bé, tant Josep Canício com Anna Nadal compartixen un grau d’incertesa propi d’un procediment inèdit en l’actual etapa constitucional espanyola com és el d’una amnistia.
No sabem com actuaran [els jutges] perquè no és un procediment normal. Quan ho han volgut endarrerir, ho han fet. Com es pronunciaran? Esperaran als altres jutjats?”, se pregunta Nadal a l’altra banda del telèfon mentre que Canício confessa que no vol fer especulacions sobre l’aplicació d’una llei que pot suscitar “una discussió sobre la seua constitucionalitat”. “No hi hauria d’haver problemes, però és una qüestió molt afectada per la política”, assenyala l’advocat.

Amnistia també per als guàrdies civils

El cas que més ha avançat la tramitació de l’amnistia és, casualment, el que afecta els sis agents de la Guàrdia Civil processats per les càrregues contra els votants de la Ràpita durant l’1 d’octubre. L’Audiència Provincial de Tarragona, on se troba encallat des de
fa més de dos anys l’expedient, pendent d’un recurs d’apel·lació, va demanar la setmana passada a les parts els seus informes sobre l’amnistia.

El més ràpid a respondre ha sigut el govern espanyol a través de la defensa exercida per l’advocacia de l’Estat, que ha sol·licitat l’aplicació de l’amnistia perquè considera que no hi ha motius per a aplicar les excepcions que preveu l’article 2 de la llei. És a dir, que per a denegar l’amnistia als policies, estos haurien d’haver comès actes de terrorisme, tortures o tractes considerats degradants.

Fonts jurídiques consultades reconeixen que pot ser “dificultós” demostrar que s’aplica qualsevol dels supòsits que dixarien els agents antiavalots sense la protecció de l’amnistia. Cal recordar, assenyalen estes fonts, que la Llei d’amnistia s’ha fet arran d’un acord entre els partits independentistes i el govern espanyol per a posar el comptador a zero, tant per a uns com per als altres.

Forcadell i salvadó

Més enllà de les causes judicials que s’han instruït a les Terres de l’Ebre, encara hi ha pendents de l’aplicació de l’amnistia la xertolina, Carme Forcadell, i el rapitenc Lluís Salvadó. En este sentit, la Fiscalia ha demanat al TSJC que aplique l’amnistia a Salvadó acusat juntament amb Josep Maria Jové i Natàlia Garriga pels preparatius de l’1-O. En un escrit de 15 pàgines, el tinent fiscal Pedro Ariche demana amnistiar els tres exalts càrrecs d’Economia assumint la posició fixada al Suprem.

Pel que fa a l’expresidenta del Parlament, ha de ser el jutge Marchena del Tribunal Suprem el que acorde extingir la condemna d’inhabilitació que encara complix malgrat que va ser indultada per la pena a 11 anys i mig de presó.

Redaccio
Redaccio
Periodistes
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

82 + = 91

Últimes notícies