El projecte per a recuperar l’esturió europeu al riu Ebre tindrà continuïtat més enllà del projecte Life Migratoebre, que posava el punt final la setmana passada després de 10 anys de treball. Segons ha explicat Marc Ordeix, que ha sigut el coordinador científic del programa, tant el Ministeri per a la Transició Ecològica com el Departament d’Acció Climàtica tenen interès a continuar amb el seguiment de l’espècie i dissenyar un pla de futur per a prosseguir fent reintroduccions anuals d’esturions i garantir la supervivència de l’espècie al riu Ebre. Un pla que aniria més enllà de l’alliberament, ja previst, de mig centenar d’exemplars més esta pròxima tardor i que se sumarien als 45 que ja van ser amollats el passat mes de desembre.
Per a dur a terme el projecte és imprescindible la col·laboració de les institucions franceses i del l’Institut Nacional d’Investigació d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient de França (INRAE), d’on provenen els esturions que s’han reintroduït al riu Ebre. “La sensació és que el govern francès té molt d’interès en col·laborar i en tenir l’Ebre com un altre lloc on puga haver-hi esta espècie, per si mai passa alguna cosa a França”, ha explicat Ordeix en declaracions a l’Al Dia Terres de l’Ebre. El mateix Ordeix ha explicat que si bé també s’han fet alliberaments puntuals a l’Elba i al Rhin, l’Ebre és ara mateix el riu que oferix més garanties per a la recuperació de l’esturió europeu: “És un riu que ara ja té molt bona qualitat, i amb les millores que s’han fet amb el projecte Life Migratoebre i les rampes per a peixos, és un bon riu per a fer una reintroducció a mitjà i llarg termini i esperem que puguem aportar nous exemplars regularment cada any”. De moment a la tardor n’arribaran mig centenar “i en farem seguiment durant el 2026”, ha afegit Ordeix, que ha explicat que la voluntat és que el projecte vaja molt més enllà d’este alliberament puntual: “La previsió és fer un pla per anar veient com evolucionen i, a partir d’aquí, valorar la fórmula per a la seua reintroducció amb més exemplars en un futur a mitjà i llarg termini”.
Per a poder fer un adequat seguiment de l’espècie, Ordeix ha explicat que es treballarà també per a ampliar l’actual xarxa de receptors que s’han situat al llarg del riu Ebre per a fer el seguiment de l’espècie i ampliar-la al litoral, ja que els esturions amollats el desembre passat s’han desplaçat fins al mar. “El que volem en un futur és també posar receptors al litoral marí. En tenim uns quants d’un altre projecte que estudien peixos marins i no han rebut senyal dels esturions, però estan situats a les badies dels Alfacs i del Fangar i ara ens falta posar-ne alguns al litoral davant de la gola de l’Ebre. Així, de cara als alliberaments que preveiem fer esta tardor, intentarem posar sensors en algunes boies que ja hi ha al mig del mar per poder fer un millor seguiment del moviment dels esturions”.
Ordeix insistix que més enllà de les accions fetes amb el projecte Migratoebre, com la restauració d’àrees de fresa o la instal·lació de rampes de peixos a Xerta i Ascó, per a garantir l’èxit de la reintroducció serà imprescindible mantindre l’Ebre en bon estat ecològic i recuperar cabals i sediments.
