L’economia de les Terres de l’Ebre creix a bon ritme, però necessita canvis en el model per a millorar la productivitat. Esta és la principal conclusió de l’Informe de conjuntura de la URV i les Cambres de Tortosa, Tarragona, Reus i Valls, referit al tercer trimestre de 2024, amb dades fins al juny o fins a l’agost d’enguany, segons els paràmetres.
Les afiliacions a la Seguretat Social han augmentat a les comarques ebrenques en 1.100 persones durant els primers vuit mesos de l’any, però suposen només un 1,2 % dins del mercat de treball català. Segons dades del Ministeri de Treball, a finals d’agost del 2024 hi havia 70.800 ocupats a les Terres de l’Ebre, atenent al nombre d’afiliacions a la Seguretat Social. Durant els mesos de juliol i agost, però, se va reduir el nombre d’assalariats en 1.150.
La quantitat de persones aturades ha caigut en 156 en vuit mesos, situant el nombre total d’aturats en 8.239 persones, però a l’agost se va registrar la xifra més alta des de febrer [vegeu gràfic].
En relació al gener del 2022, la taxa d’atur ha passat del 12,4 % al 10,4 %, tot i que es mantenen els dos dígits, a diferència de la taxa a Catalunya, que ha baixat de la barrera del 10 %. Sí que és cert que la regió de l’Ebre té més ocupats i més població activa, seguint la tendència de l’economia catalana, però té més dificultats per a reduir la taxa d’atur. El Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre conjuntament presenten una taxa d’atur del 13,44 % a juny del 2024, segons l’Enquesta de població activa: se tracta del percentatge més alt entre les quatre províncies catalanes.
Això té l’agreujant que a l’Ebre, amb dades de finals del 2023, el 49,1 % dels aturats eren de llarga durada, per damunt de la mitjana catalana, i el 47,9 % dels assalariats eren treballadors temporals, xifra que se situa també per sobre de la mitjana catalana, probablement pel gran pes del sector primari local: contractes que duren el que s’allarga una campanya agrària.
Així, segons l’informe, el gran nombre d’aturats de llarga durada evidencia “les dificultats del mercat de treball local per a absorbir determinats perfils laborals”, sobretot els qualificats: l’informe conclou que “el dèficit en activitats intensives en coneixement llasta la possibilitat dels jóvens qualificats per a trobar una bona ocupació a prop de casa”. De fet, l’augment de persones actives supera el creixement dels llocs de treball disponibles. “Els jóvens de l’Ebre cada vegada invertixen més en formació, dominen més les llengües estrangeres, tenen una gran expertesa en les tecnologies digitals més avançades i exhibixen una major iniciativa emprenedora”, destaca l’estudi, que incidix que estos jóvens estan capacitats per a ser “la principal força impulsora d’un canvi en el model productiu” que encara no s’ha materialitzat. Si el territori no fa esta transformació, “els jóvens ben formats continuaran cercant fora les oportunitats laborals que no troben al seu territori”, s’afirma.
També es constata “la dificultat de les quatre comarques de l’Ebre per a generar ocupació durant els períodes de bonança en el conjunt català”. El nou model econòmic que propugna l’informe suggerix la necessitat de desestacionalitzar el turisme i l’aprofitament de l’ús de les noves tecnologies digitals i del potencial de les energies basades en el sol i el vent. “Som un territori sense gaires recursos naturals, no tenim petroli ni gaires minerals, però tenim molt de sol i encara més vent”, tanca l’informe de la URV i les cambres, que va ser presentat el 30 d’octubre a la seu de la cambra de Tortosa.
