HomeCulturaLa música de Felip Pedrell i Joan Monclús encara guarda secrets

La música de Felip Pedrell i Joan Monclús encara guarda secrets

CULTURA // El fons musical del compositor tortosí Felip Pedrell (1841-1922) es conserva a la Biblioteca de Catalunya. Però sovint els arxius donen més d’una sorpresa. Fa uns anys, remenant cartes i altres documents familiars de Pedrell que es conserven a l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre, els historiadors Albert Curto i Laura Tienda van trobar una partitura fora de lloc. Era una obra titulada A la clara nit i escrita el 31 de juliol de 1920. Una peça desconeguda o almenys que no constava en el catàleg de composicions que es conserva a la Biblioteca de Catalunya. “Ignorem si era senzillament una nota que el mestre Pedrell havia pres per a ús personal. Ni tan sols sabem si mai es va arribar a estrenar”, explica el músic David Matheu, que treballa en la recerca i recuperació d’obres de compositors de les Terres de l’Ebre.
Fins al moment A la clara nit només s’ha pogut sentir en exclusiva en els pocs concerts que els darrers mesos ha ofert Accent Ensemble, una formació musical integrada per la soprano Cecília Aymí i l’intèrpret de viola David Matheu, al costat del clarinetista Ricardo Forner i la pianista Inés Reguero. La darrera vegada que van interpretar l’obra va ser el 19 de febrer passat, a la gala inaugural de la Capital de la Cultura Catana a Tortosa. “La partitura és una mena d’esbós per a piano i veu i nosaltres l’hem arranjat per a donar-li matisos tímbrics i adaptar-la als instruments del nostre grup. Sempre amb el màxim respecte cap a l’original”, comenta Inés Reguero. “És una peça molt sensible, que dona peu a una interpretació plena de detalls. I com que mai ningú no l’ha interpretada -almenys que nosaltres en tinguem constància- ens hem sentit sols i a la vegada lliures. Hem estat nosaltres i la partitura, cara a cara, amb la càrrega de responsabilitat que això significa. És cert que tenim la referència estilística d’alguns dels seus deixebles com Enric Granados o Manuel de Falla, i això ens ha servit d’orientació, però al final som nosaltres els qui hem decidit els tempos, les intensitats de volums o la sonoritat”, assegura la soprano Cecília Aymí.
A la clara nit, però, només és una de les peces inèdites que formen part d’un projecte més ampli de recuperació del patrimoni musical que ha emprès David Matheu i Accent Ensemble: “Treballem per a donar llum a obres que han quedat oblidades i que com a molt figuren en algun article de l’enciclopèdia, però que és molt difícil poder escoltar a les sales de concert, des de mestres de capella de la Catedral de Tortosa, fins a Joan Monclús, passant per Pedrell”. “Als músics ens eduquen per  a tocar els grans clàssics de la història. S’han de conèixer, i tant; però això fa que de vegades ens coste sortir d’esta zona de confort. Ara bé, per a mi, disposar de partitures inèdites o gairebé desconegudes representa un estímul, perquè significa que estic participant d’un fet que va més enllà de la pura interpretació d’una partitura”, diu la pianista Inés Reguero.
Recentment, Accent Ensemble també ha recuperat obres inèdites del músic tortosí i director de la Banda Municipal de Música de la ciutat Joan Monclús (1913-1969), que es conservaven a l’arxiu de la família. “Hem trobat uns poemes simfònics que ni tan sols els seus fills sabien que existien. I este tipus de sorpreses fa que la feina siga molt gratificant. Volem estirar del filó, perquè fent recerca hem obert una finestra que pot ser una gran porta”, explica Ricardo Forner. De fet, en el darrer concert d’Accent Ensemble es van poder sentir dos peces del mestre Monclús: Canción de cuna i El arpa. Però que passarà amb totes estes peces a partir d’ara? L’any vinent es complix el centenari de la mort de Felip Pedrell, una commemoració que podrà servir per a reivindicar un gran compositor i musicòleg que va renovar el llenguatge musical i va ser l’iniciador del teatre líric a casa nostra. “Ens agradaria poder editar un disc amb el repertori de Pedrell que hem anat descobrint, però ens calen ajudes a la recerca i sobretot que els programadors de concerts arrisquen amb nou repertori”, sentencia Cecília Aymí.

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

57 + = 67

Últimes notícies