HomeOpinióFirmes setmanarilebre.catLa Norma, el Català primera opció

La Norma, el Català primera opció

L’idioma català és una llengua policèntrica que ve del llatí i el parlaven els romans que es van establir a Hispània. A part de Catalunya el parlen més de deu milions de persones des d’Andorra, el Rosselló, la franja de l’Aragó, les Illes Balears, l’Alguer, el Carxe, que és territori de Múrcia, també a l’Argentina on hi ha més de dos-cents mil catalanoparlants. L’Estatut d’Autonomia del 2006 aprovada per llei orgànica al congrés dels diputats el 6 /2006 que pel que fa a la llengua estableix, la llengua pròpia de Catalunya és el Català com a tal, és la llengua d’ús normal i preferent per a totes les administracions públiques, mitjans públics de comunicació, llengua vehicular d’aprenentatge en l’ensenyament, la llengua oficial de Catalunya. També ho és el castellà, totes les persones tenen el dret d’utilitzar les dues llengües oficials, els ciutadans de Catalunya, però, tenen el dret i deure de conèixer-les. De segur si ara s’hagués de tornar a redactar no seria en els mateixos termes, en el seu moment va ser una novetat ara està sobrepassada per la irresponsabilitat dels que fan mal ús de la constitució fent-la servir únicament pel seu profit discriminant el català. No hauria estat de més que en aquell moment en el redactat s’hagués deixat una porta per la reforma, ara aniria prou bé per redreçar la política lingüística tan torpedinada per Espanya. Avui les institucions de l’estat espanyol continuen fidels al supremacisme lingüístic, en el 2019 han aprovat 134 normes que imposen el castellà a Catalunya de les quals 41 afecten el sector privat. S’han atès 33 casos de discriminació lingüística que han protagonitzat membres de la policia estatal policia i guàrdia civil, no hi ha hagut sense cap sanció. Per aquest motiu la realitat discriminatòria que patim ha de ser reconeguda, rebutjada i sobretot corregida.

Tenim sectors al país on d’implantació i ús del català encara avui és molt difícil, com és el cas de la judicatura, el 2019 només el 4,3% d’examinands va demanar fer l’examen d’accés a l’advocacia en català als territoris catalanoparlants. Les xifres a les tres capitals dels països catalans no van ser bones pel català no hi va haver diferències significatives en els exàmens, a Barcelona van respondre la prova en català el 7,3%, a Valencià el 0,3% i a Palma de Mallorca el 0,0%. L’arraconament del català en el sistema judicial, les traves que hi troba, l’ús hegemònic del castellà en el BOE i la tendència de les universitats d’ensenyar la matèria i els conceptes en castellà dificulten que els estudiants optin per fer servir el català a l’examen. El report de la Plataforma per la Llengua ha donat unes dades de l’ús de la llengua als graus de Dret i Màsters d’Advocacia de les Universitats Catalanes, mostra que l’any 2018 només eren en català el 40% de les hores lectives del grau de Dret i el 29% de les de Màster d’advocacia en el conjunt de les universitats Catalanes, aquestes dades van en regressió constant. Només el 19,8 dels llibres que s’exposen a les grans superfícies a Catalunya són en català i es constata que els llibres en català son poc visibles. També és veritat que depèn a quin públic s’ofereixen, si s’adrecen al públic infantil i juvenil el percentatge s’enfila al 36,8%. Varien les dades segons establiments, en el cas de l’Esclat superava l’oferta en català el 50% molt visible però insuficient.

La Seat empresa automobilística que és a Catalunya des del 1949, és l’empresa de Catalunya amb més facturació i la marca més venuda a Catalunya i Espanya. El seu portal web té més de 50 versions lingüístiques que no inclouen el Català. Es dóna la coincidència que a Catalunya i hi ha 76 concessionaris i a Estònia només 1, ells tenen totes les atencions lingüístiques, manuals de cotxe, pantalla vehicle, web en la seva llengua, és una clara i flagrant discriminació pel client de parla catalana. Caldria fer una gran resistència aquestes empreses com la SEAT que no inclouen el català i no comprar cap dels seus productes, s’ho mereixen amb escreix. Una altra empresa que té el 57,1% dels seus centres a Catalunya, Amazon, el gegant empresarial del repartiment electrònic i comerç que continua la seva expansió pel territori català i de moment no ho consideren un motiu suficient per a incorporar la llengua catalana en el seu portal de compravenda i en els serveis que ofereix, altres multinacionals que han tret al mercat assistent de veu com Siri, Bixbi, Google Assistant, Google Home o Cortana tampoc estan en català.

El 20,1% dels ciutadans de Catalunya creu que no té reconegut el dret de parlar en català a la policia o guàrdia civil estatal. Tot i que l’Estatut de Catalunya com la normativa estatal reconeixen el dret dels ciutadans d’adreçar-se en català als funcionaris de l’administració general de l’estat. Si sumem el 12,2% de persones dos de cada tres habitants són coneixedors i conscients dels seus drets que a vegades davant abusos discriminatius opten per callar i empassar-se aquests fets i actituds molt negatives, s’han de fer prevaldre els nostres drets si o si només així esborrarem del país als que tenen el costum antidemòcrata i feixista de voler arraconar el català.

Els usos lingüístics de la població Catalana entre persones de quinze anys per amunt que tenen la llengua habitual és d’un 36,1% m’entres que el castellà ho és en un 48%, com a llengua inicial és utilitzada per un 31,5% i el castellà en un 52,7% com llengua d’identificació el català ho és en un 36%, el castellà en un 46,6%. En els percentatges globals per territoris de l’ús exclusiu del català, a les Terres de l’Ebre el percentatge d’ús és del 82,7% un tant per cent que fa deu anys era més del 90% i ara està en el 75,2% una regressió constant que només es pot parar amb la implicació de la ciutadania. Per sectors en el petit comerç l’ús és del 76,6%, en les grans superfícies és del 59,5%,a les entitats financeres és el 89,8%,Administracions locals del 103%, Administracions de la Generalitat del 88,7% i de l’Estat el 53,2%, entre els metges el 70%, l’ús entre companys de feina del 43,3%,veïns del 55,5%, els missatges que s’envien pel mòbil un 29,6% i companys d’estudis un just 42,3%. Gran varietat de percentatges que només referma’n i posen al descobert la gran feblesa del Català al nostre país.

Avui encara hi ha persones que no saben que el castellà és una llengua molt recent a Catalunya, la seva presència només estava relacionada amb sectors específics de la societat fins al segle XV va ser inexistent a Catalunya, però a principis del segle XVIII el castellà es va imposar en tots els territoris catalanoparlants, a la justícia, Administracions, a l’escola i en la Toponímia, fent un incís haig de dir que Tortosa té una colla de carrers que encara tenen la toponímia castellana, fent una bona radiografia del PDeCAT sobre la nostra llengua, els hi és igual. Però l’embranzida més gran va ser quan els catalans anàvem a l’escola en castellà, per obra i gràcia de l’assassí Franco, convertint la societat catalana en bilingüe, on la llengua pròpia és arraconada, perseguida i marginada, una tendència que els patriotes espanyols n’han fet bandera i ha anat creixent des de la constitució arribant en el punt més alt, avui.

Al món hi tenim un 40% de llengües minoritàries en perill d’extinció, una d’elles el català, l’alerta més important per la salut d’una llengua com la catalana i saber si està en retrocés, és mirant el comportament lingüístic dels joves, que tot i saber-la no en fan ús causant efectes molt negatius i de retrocés en la percepció que els ciutadans tenen de l’idioma. Les repercussions de la desaparició d’una llengua és la cohesió social que té en les persones, ni la raça que es transmet genèticament, ni la religió que és un tret intangible juguen un paper tan rellevant com la llengua, aquesta dóna sentit de pertinença a la comunitat, poble o país sobretot quan es vol subordinar per un altre. Cap llengua en recessió s’ha recuperat amb mesures legislatives i estem davant la dinàmica de la substitució, el castellà pel català, si no actuem de seguida no ens quedarà marge de maniobra per recuperar-la. El percentatge de catalanoparlants en la transició era d’un 50%, a la darrera enquesta feta per la Generalitat és del 36% dades que ens porten de cap a l’extinció. La consciència ciutadana sobre el català a Catalunya és d’una gran feblesa, un fet que ha contribuït la idea que les institucions vetllen per la seva normalització. La Norma té molts anys i ara torna a estar vigent, una pena, hauria d’estar tot superat i no ho està, quan la solució és més senzilla i es troba a les mans de tots els ciutadans, una llengua no desapareix mai si es fa servir sempre i és el que amb tota normalitat el que hem de fer, la primera llengua el Català.

Joan Cunill
Joan Cunill
Tècnic en medi ambient
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 13 = 22

Últimes notícies