Les Terres de l’Ebre mantenen encara una important presència d’amiant al territori. Segons les dades del cens oficial corresponents a l’abril de 2026, els municipis del Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta acumulen un total de 10.599 cobertes de fibrociment, amb una superfície superior als 2,7 milions de metres quadrats i un pes estimat de 48.252 tones d’este material potencialment perillós per a la salut.
Les xifres situen les comarques ebrenques entre les zones amb una major concentració d’amiant de Catalunya. Especialment destacada és la situació del Baix Ebre i del Montsià, que continuen apareixent entre els principals punts negres del país pel que fa a la presència de cobertes fabricades amb fibrociment.
En este context, el Parlament de Catalunya ha aprovat per unanimitat la Llei d’erradicació de l’amiant, una norma impulsada pel Govern que ha rebut el suport dels 133 diputats presents a la cambra. La nova legislació establix per primera vegada un marc jurídic específic destinat a coordinar les actuacions de les diferents administracions públiques amb l’objectiu d’accelerar la detecció, localització, gestió i retirada definitiva d’este material.
La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, va destacar la importància d’una llei que considera fruit de la “lluita col·lectiva”, la “persistència” i el treball desenvolupat durant anys per entitats, associacions i persones afectades. Paneque també va reconèixer la tasca iniciada durant l’anterior executiu de la Generalitat i va remarcar que Catalunya disposa ara d’una oportunitat per a eliminar definitivament l’amiant de la vida quotidiana gràcies a un marc legal específic.
Entre les mesures previstes, la llei impulsarà la retirada progressiva de les instal·lacions que contenen este material, facilitarà l’elaboració i actualització dels censos, promourà inspeccions per a comprovar l’estat de conservació dels elements afectats i permetrà actuar amb més rapidesa quan se detecten situacions de risc. També regula aspectes relacionats amb la gestió dels residus i fomenta la investigació sobre noves tècniques d’inertització i reciclatge de l’amiant.
El cens oficial català identifica actualment milers de cobertes distribuïdes arreu del territori. Tot i això, encara no determina quin és el percentatge exacte d’amiant present en cadascuna de les instal·lacions inventariades. A les Terres de l’Ebre, Tortosa figura entre els municipis amb més presència de cobertes afectades. A la part alta del registre també apareixen altres poblacions com Amposta, Ulldecona, Deltebre, Roquetes i l’Aldea, que acumulen una part significativa dels elements censats.
Per a garantir el compliment de les obligacions establides, la norma preveu la creació de diversos instruments de governança i control. Entre ells destaca la Comissió Catalana d’Erradicació de l’Amiant, encarregada d’impulsar les actuacions necessàries i de fer-ne un seguiment continuat. Paral·lelament, se desplegarà el Pla nacional per a l’erradicació de l’amiant i es reforçaran tant el cens català com els censos municipals. La llei preveu sancions de fins a 100.000 euros per a les infraccions més greus relacionades amb l’amiant.
Tot i valorar positivament l’aprovació de la nova normativa, des del territori també es reclama que la llei vaja acompanyada dels recursos necessaris per a fer-la efectiva.
L’alcaldessa d’Ulldecona, Núria Ventura, considera que la norma és una eina “molt útil” per a eliminar els riscos que l’amiant representa per a la salut pública i destaca que fixa uns objectius “molt ambiciosos”, fins i tot per damunt de les recomanacions europees.
Ventura celebra que el Parlament haja aprovat finalment la llei, però advertix que els ajuntaments disposen d’un marge d’actuació limitat davant un repte d’esta magnitud. “No tenim competències en la gestió de l’amiant ni tampoc prou capacitat econòmica ni tècnica per a assumir un repte d’estes dimensions”, apunta.
Per este motiu, l’alcaldessa d’Ulldecona considera necessari que la Generalitat concrete millor els recursos que hauran d’acompanyar el desplegament de la norma. Més enllà de les línies d’ajut destinades a famílies i empreses per a substituir cobertes, canonades o altres elements que contenen fibrociment, Ventura demana suport per a les administracions locals, que hauran d’afrontar part de les actuacions derivades de la nova regulació.
