La nova PAC

La PAC és la política que més ha evolucionat en els seixanta anys de la seva història a la UE. S’ha adaptat molt bé a la dinàmica de l’agricultura i el món rural, la preservació dels espais naturals i el medi ambient. La política agrícola comuna és la primera i més important política comuna de la UE. Els objectius bàsics són els mateixos que es varen fixar en la conferència d’Stresa del juliol del 58, Garantir als ciutadans Europeus el proveïment d’aliments a preus assequibles, la millora de l’agricultura en els mercats i assegurar un nivell de renda suficient per als agricultors. En les reformes que s’han anat fent de la PAC han canviat els instruments per ser més eficient i ajustar-se als canvis de la UE, però aquests canvis han estat graduals mai radicals i buscant el consens entre els estats membres.

Aquesta política està estructurada en dos apartats, el primer finançat totalment per la UE, inclou el pagament directe als agricultors de les ajudes i alguns instruments de regulació dels mercats agrícoles. El segon, el desenvolupament rural, finançat per la UE i els estats membres, inclou ajuts destinats a la modernització de les explotacions per fer-les més sostenibles i eficients, ajuts per impulsar la biodiversitat, ajuts pel relleu generacional, suport per la diversificació. El primer apartat és el 75% del pressupost de la PAC i el segon apartat és el 25%. Al nostre territori hi tenim molts productors mitjans i petits que es beneficien d’aquests ajuts de la política agrària comuna, per aquest motiu intentaré fer un resum de la nova PAC intel·ligible, explicant els beneficis si n’hi ha de la nova PAC.

La nova PAC va ser un procés complex de negociacions que va començar el 2018 i està a la fase final pendent de l’aprovació dels Triòlegs, Parlament, Comissió i Consell Europeus. Aquest mes de juliol el Consell va aprovar una assignació econòmica de 344 mil milions d’Euros pel període 2023-2030 de la PAC. D’aquesta assignació Espanya li corresponen 50 mil milions gairebé 7 mil milions anuals una quantitat molt respectable. La nova reforma no altera els dos apartats, però introdueix canvis importants en les eines d’intervenció que permet assegurar que és una reforma diferent de les que s’han fet fins ara.

El primer canvi són els plans estratègics nacionals que són la principal innovació de la nova PAC. Amb aquests plans la UE posa a disposició dels estats una eina per fer el seu propi diagnòstic dels diferents subsectors agraris i en funció d’aquests els governs poden establir les prioritats en matèria d’ajuts en incentius als diversos sectors productius havent de definir els programes horitzontals que considerin més adequats per promoure la digitalització, la vertebració de la cadena alimentaria o el relleu generacional amb l’aproximació de joves i dones al món rural i l’agricultura. Aquest instrument estratègic ve acompanyat de canvis en els sistemes de distribució dels pagaments als agricultors (les ajudes bàsiques a la renda) Aquests pagaments els concedeix la UE perquè entén que l’agricultura és un bé d’interès públic i que s’ha de recolzar als agricultors perquè puguin continuar desenvolupant la seva activitat. Aquesta nova PAC vol canviar els criteris de distribució d’aquests pagaments directes per reservar-los als agricultors que tenen una relació real i de feina amb l’activitat. La UE vol augmentar la transparència i legitimitat davant la societat que és la que finança aquesta política comuna.

Una altra innovació de la nova PAC fa referència a la figura dels ecoesquemes, amb ells la UE vol incentivar als agricultors perquè facin canvis en les seves explotacions que permetin avançar en la lluita contra el canvi climàtic, per fomentar l’eficiència energètica i la biodiversitat, promovent l’agricultura ecològica, la integrada i la de conservació, amb els ecoesquemes l’agricultor pot complementar l’ajuda bàsica amb l’ajuda associada a pràctiques agrícoles compromeses amb els objectius mediambientals. Cal aprofitar aquests recursos que tenim assignats per la UE per modernitzar la nostra agricultura, el món rural i posar-nos en el camí de la transició ecològica, l’eficiència energètica, la millora de la cadena alimentaria i la vertebració del sector agroalimentari.

L’acord del Parlament Europeu sobre la política agrària comuna obliga als estats de la Unió a respectar els drets socials i laborals dels treballadors agrícoles amb el suport a les petites i mitjanes empreses. Suposa un canvi substancial de la PAC, passa de ser una política basada en la descripció dels requisits que han de complir els beneficiaris dels ajuts a una política basada en la planificació estratègica. Una política agrària més justa, social i sostenible per potenciar el sector agroalimentari que és estratègic per la nostra economia i principal motor econòmic de les zones rurals, amb les eines i el pressupost necessaris per afrontar els reptes socials, econòmics i mediambientals braç a braç amb els consumidors. En definitiva la intenció d’aquesta nova PAC és fer autosuficients als petits i mitjans productors per poder viure de l’agricultura, acabar amb els latifundis de grans explotacions que són ermes perquè no les treballen, però sí que cobren ajudes milionàries, fer el canvi generacional del món rural amb gent jove, acostar la dona al món rural, fer un canvi del sector a pràctiques més ecològiques i el respecte als drets laborals i socials dels treballadors, reforçar la xarxa de distribució, vendes i mercats pels productes, assegurant el sector agroalimentari puntal per la recuperació de l’agricultura, el món rural, la seva regeneració i transformació. Aquesta PAC entrarà en vigor l’1 de gener del 2023.

Joan Cunill
Joan Cunill
Tècnic en medi ambient
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

28 + = 35

Últimes notícies