Aquesta setmana l’agricultura i la ramaderia han dit prou a tant maltractament vers aquests sectors primaris que sustenten el teixit productiu primari europeu. Els noticiaris van plens d’imatges d’agricultors i ramaders “rebotats” per les condicions en què s’han de guanyar la vida, i a Terres de l’Ebre vam assistir a una històrica concentració de tractors i gent a la Torre de la Candela de l’Aldea, una gran demostració de força i solidaritat.
Les protestes s’han estès com una taca d’oli entre el col·lectiu pagès de molts països de la Unió Europea, malauradament en algunes accions han pagat justos per pecadors com algunes violentes accions injustificades contra transportistes, camions i càrregues.
Els pagesos estan “farts” de què es prenguin decisions sense comptar amb ells, mesures que els acaben generant pèrdues o reduint el marge de beneficis. La pagesia demanda tot un seguit de reivindicacions entre les quals bàsicament cal ressaltar acabar amb uns costos de producció desmesurats, reduir l’excessiva i complicada burocràcia i acabar amb la competència deslleial d’altres mercats. Són problemes troncals que han portat a la major part de la pagesia i ramaderia europea a protestar enèrgicament i portar al carrer unes peticions que reclamen una revisió de la política agrària europea.
El més trist de tot és que la Unió Europea hagi hagut d’esperar a l’esclat de les protestes per, ara i de manera urgent, acordar algunes mesures clarament insuficients i que ja havien estat llargament reclamades per conductes formals que mai van obtenir resposta. La Comissió sap perfectament que als pagesos europeus no se’ls paga prou bé la collita. Molts cops se’ls obliga a treballar per sota de costos i se’ls ofega en mesures injustes com una traçabilitat aplicada a la producció pròpia i no en les mateixes condicions per les importacions de productes d’altres mercats mundials. La Unió tampoc reacciona als preus desmesurats que acaba pagant el comprador al supermercat, deixant sense regulació sectors intermediaris als quals no se’ls aplica cap mesura correctora ni reguladora de comportaments instal·lats en posicions d’abús. Són sectors que actuen clarament com a monopoli i Brussel·les ho coneix perfectament. Són part dels “lobbies” que mai pateixen cap crisi, sempre surten beneficiats.
La prova evident del greuge és la diferència del preu pagat al pagès i el de venda al consumidor final. Aquest escenari em fa amoïnar i reflexionar sobre la situació actual, tot seguit sembla una mena de gestió a esquenes del pagès.
Aquestes “formes” poden ser també l’origen de la irrupció i creixement de moviments populistes que aprofiten la desesperació i la necessitat de solucions per arrimar voluntats del col·lectiu als seus postulats, si no afinem les respostes vers les explotacions agràries, si no regulem la burocràcia excessiva que qüestiona la rendibilitat de la tasca de les institucions europees l’actual context no ens portarà res de bo. És un escenari perillós i susceptible d’una radicalització no desitjada.
L’actual enfocament de la política agrària és un manual que genera dubtes. No podem creure que anem per bon camí quan estem despullant de benestar als treballadors del camp, i potser cal una anàlisi profunda de les estratègies com per exemple l’Agenda 2030. Caldrà espavilar-se per a protegir més i millor la producció pròpia pensant en una sòlida sobirania alimentària per si venen mal dades.
Les crisis financeres, tensions proteccionistes, terrorisme, guerres, pandèmies, sequera, són fets preocupants i d’una trista actualitat, seria bo plantejar un escenari més segur, previsor i més just per l’activitat agrícola i ramadera. No es tracta de tancar portes ni mercats a ningú, però sí planificar i prevenir les necessitats que pot patir, en algun cas extraordinari, la nostra comunitat. Esperem que aquest episodi de protesta il·lumini el camí de les solucions.
Ànims, coratge i força per l’agricultura, la ramaderia i totes aquelles activitats que omplen de vida els nostres camps, i ens permeten omplir el plat a taula cada dia. Salut per tothom.
