HomeMedi AmbientLa PDE denuncia que no existix cap cabal mínim normatiu per al...

La PDE denuncia que no existix cap cabal mínim normatiu per al delta de l’Ebre

Existix un cabal mínim per al delta de l’Ebre que garantisca les funcions ambientals dels arrossars, les llacunes i les badies? El Govern de la Generalitat considera que sí, i per això el va reclamar per carta a la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, que en la seua resposta pública, a través d’una entrevista a TV3, només va fer referència al cabal ecològic del riu, que considera garantit. La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), en canvi, creu que no hi ha cap valor amb rang normatiu que permeta reclamar-lo als tribunals si fos necessari.

L’executiu català considera que les diferencies entre els cabals fixats per al tram entre l’assut de Xerta i Tortosa i els estipulats per a la desembocadura, en l’annex de cabals del Pla Hidrològic de conca de l’Ebre (PHE) aprovat recentment, impliquen per força un cabal ecològic que ha d’irrigar el Delta a través dels canals.

El director territorial d’Acció Climàtica a les Terres de l’Ebre, Jesús Gómez, assegura que el PHE fa referència explícita a esta funció de la xarxa de reg, tot i que no hi ha cap estació d’aforament més avall de la de Tortosa. Este cabal ecològic inferit seria de 20 m3/s durant els mesos de juny, juliol, agost i novembre, i el Govern reclama que no només es garantisca això, sinó que també es fixe el mateix cabal entre abril i desembre, per a protegir l’equilibri natural al Delta. Per exemple, al setembre i octubre el PHE fixa el mateix cabal a Tortosa que a la desembocadura.

Els 20 m3/s es correspondrien més o menys amb la meitat de la concessió de reg per als dos canals, que és la disponibilitat que està en vigor després que la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) la retallés a conseqüència de la sequera actual.

La ministra no ha entrat en estes consideracions, i en una resposta a la senadora deltebrenca d’ERC Vanesa Callau, dimarts passat en una sessió de control al Govern espanyol, es va limitar a exposar les dificultats que s’arrosseguen a la conca “en els darrers cinc anys”, a recordar que la campanya de reg 2021-22 a tota la conca es va poder salvar gràcies “a la gestió eficient dels romanents dels embassaments”, així com a comprometre’s “amb una gestió més eficient i més completa”, del bracet dels regants, i a “mantenir les condicions ambientals d’acord amb la llei”.

La PDE avisa que si els regants reaprofiten moltes vegades l’aigua dels desguassos, mesura que han anunciat sobretot els regants de l’Esquerra per a conviure amb la retallada de la concessió, “l’aigua dolça que finalment arribe a les badies ja estarà molt contaminada”, segons el portaveu de la plataforma Joan Antoni Panisello, i això repercutirà greument en la campanya aqüícola i en l’estat ecològic d’altres masses d’aigua.

Excepcionalitat al tram baix de l’ebre

A tot això, la CHE va decretar dijous passat, 11 de maig, la situació excepcional per sequera extraordinària per a la unitat del tram baix de l’Ebre, que comprèn des de Mequinensa al delta de l’Ebre. La declaració planteja una hipotètica segona reducció de les concessions de reg, que ja estan al 50 %.

S’haurà de concretar en la pròxima comissió de desembassament. Mentrestant, Acció Climàtica ha constituït ja les dos taules de seguiment, una per hemidelta, del Pla integral de gestió de l’aigua dolça del delta de l’Ebre, inclòs en l’Estratègia Delta de la Generalitat.

La PDE reclama que “el cent per cent del cabal dels canals siga ecològic”, i ha tornat a carregar contra la CHE, aprofitant que els pagesos es van manifestar dimarts davant de la seu de l’organisme estatal a Saragossa: “Els pagesos han entès que la gestió de la CHE és poc transparent. Fa 23 anys que ho diem, poc transparent i fosca, en què només guanyen l’agroindústria i les elèctriques, i els pagesos quilòmetre zero són els primers perjudicats”, va assenyalar Matilde Font.

La Plataforma critica les mesures que s’han posat damunt de la taula contra la sequera, i advoca per un canvi d’estratègia fonamentat en el reaprofitament d’aigua de les depurades a les àrees metropolitanes i la recuperació d’aqüífers. “No hi ha un problema de sequera sinó un problema d’escassedat, perquè els recursos són inferiors a les demandes d’aigua i hem estirat més el braç que la màniga”, va carregar Susanna Abella contra la política expansiva de regadius, i va alertar: “Els regadius no són per als pagesos. Són per als grans inversors. L’escassedat buidarà els rius i el primer que tocaran seran els cabals ecològics”.

O.M.J
O.M.J
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

30 + = 33

Últimes notícies