HomeOpinióFirmes setmanarilebre.catLa política Municipal a principis del segle XX

La política Municipal a principis del segle XX

Durant els primers anys del segle XX la dinàmica política general era incerta. Les conseqüències de la crisi colonial espanyola, el fraccionament dels partits conservador i liberal enquadrats en els partits monàrquics tradicionals i sobretot, la irrupció i la consolidació del republicanisme (Unió Republicana)  del catalanisme (Lliga Regionalista)  el socialisme (Federació Socialista Catalana)  i l’obrerisme (Solidaritat Obrera, CNT, UGT) , dibuixaren un nou panorama -no exempt de tensions- a tots els nivells. El model polític de la Restauració estava tocat. Tot i així, el caciquisme social i polític intenta aguantar la seva influència quan veu, amb preocupació, el sorgiment d’aquestes noves formacions que pretenen regenerar l’activitat política, sobretot a les poblacions més grans. A les Terres de l’Ebre en tenim clares mostres a tot arreu.

Fixem-nos, per exemple, en  la inestabilitat d’aquells anys a l’Ajuntament de La Ràpita. A principis de l’any 1900 s’incoa un expedient per tal d’inhabilitar l’alcalde Joan Llanes Esperanci, que portava dos anys en el càrrec. Pel mes d’agost, s’inhabilita per diferents qüestions a cinc regidors més. Es presenta un escrit d’apel·lació al Ministeri de Governació.  No obstant, arran de les eleccions municipals del novembre del 1901 José Cosidó Fontcuberta accedeix a l’alcaldia. Estaria poc temps. És destituït amb l’argument que l’alcaldia era incompatible amb la professió de metge17

El 7 de gener de 1902 és designat alcalde l’asturià Ricardo Flores Cañedo, jutge i marit de Manuela Canicio. També estaria al capdavant de l’ajuntament pocs mesos. Efectivament, el 12 de març presenta la dimissió per “motius de salut”. És substituït temporalment per Marià Castellà Obiol, armador i patró de pesca. El 21 d’agost es repeteixen les eleccions municipals a La Ràpita, després que pocs dies abans es decretessin nul·les les anteriors. Alguns dels candidats que s’havien presentat per a regidors foren declarats “incapacitats” per a exercir el càrrec. En aquesta situació el 23 d’octubre és nomenat alcalde el mestre Miquel Rosales Castellà. Cal dir que aquesta situació inestable al consistori rapitenc,  no afectava només a l’alcalde o als regidors. Efectivament, a principis de gener del 1902 havia dimitit el secretari de l’Ajuntament Ramon Roca. Vicent Calpe va ocupar el seu lloc, però poc després exerceix Ramon Closa que a la vegada, sospitosament, cau greument malalt i deixa de nou  la plaça vacant.

Enmig de tot aquest enrenou, després de les eleccions municipals del novembre de 1903, la Comissió Provincial declara incapacitats per a exercir el càrrec a 7 regidors de l’Ajuntament: José Cosidó, Manuel Rosales, Buenaventura Ferré, Agustín Miracle, Tomàs Reverté,  Francisco Torné i Agustí Reverté i l’1 de gener de 1904 és proclamat alcalde Llorenç Gasparín Ferré “Lo Russo”, propietari d’un cafè. Durant les seves freqüents absències actuava d’alcalde accidental Pere Arasa.

Al gener del 1905 renuncien al càrrec de regidors José Matamoros i Agustín Canicio i el 14 de març també presenta la renuncia el regidor Ricardo Flores. L’abril de 1907 algunes veus asseguren que s’ha produït una tupinada encapçalada per l’alcalde Llorenç Gasparín en les eleccions legislatives que s’havien celebrat el 24 d’aquell mes, en contra del candidat liberal dinàstic, Monner

Després d’un període de certa estabilitat, l’11 de juliol de 1909, arran d’una ordre del Govern Civil de la Província, s’han de repetir  les eleccions a regidors del municipi que s’havien celebrat al maig.  El resultat fou que el 16 d’agost és nomenat alcalde Agustí Forné Sánchez “Saparró”, pagès d’ofici. Novament es fa pública la plaça vacant de Secretari. I encara en les eleccions municipals del 12 de desembre, es fa amb l’alcaldia el regionalista  de La Lliga Joan Borrell Canalda. L’1 de gener de 1910 prenen possessió Borrell i la nova corporació. Un dels regidors entrants, Roman Massot,  fa un discurs denunciant els intents de suborn per part de l’anterior majoria liberal que, per cert, havia baixat de 10 a 4 representants. Durant aquests anys sembla que els aldarulls a les portes dels col·legis electorals eren habituals. De mica en mica, la situació sembla estabilitzar-se després que a principis del 1912 Juan Borrell torna a ser proclamat alcalde en imposar-se en les eleccions del novembre de l’any anterior.

Arran de les eleccions del novembre del 1913 accedeix a l’alcaldia Agustí Canicio Goday que repetiria després dels comicis del 1915. Just aquest any des dels sectors republicans es denuncia la proclamació arbitrària de regidors i el fet que l’ajuntament no disposava de padró, un aspecte clau per evitar possibles irregularitats electorals.

El novembre del 1917 guanya les eleccions Miquel Murall Monclús que es proclamat a principis del 1918. S’imposa també en les del febrer del 1920 i en les del 1922

Ramon Duch Castellà ocuparia el càrrec durant un llarg període, del 1923 al 1930, justament durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera Orbaneja. Però aquesta ja seria una altra història.

Josep Pitarch
Josep Pitarch
Historiador i periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 49 = 55

Últimes notícies