HomeAgriculturaLa producció d’arròs del delta de l’Ebre preveu assolir els 130 milions...

La producció d’arròs del delta de l’Ebre preveu assolir els 130 milions de quilos

Les màquines segadores ja fa 15 dies que trafeguen pel delta de l’Ebre, ja que enguany la collita de l’arròs s’ha avançat uns dies respecte a l’any passat a causa de la calor i la presència del fong Pyricularia que ha afectat especialment a la varietat bomba, la més primerenca. Tot i que la campanya ja fa uns dies que ha començat, la sega s’intensificarà a partir del 15 de setembre quan està previst que es comence a recollir la varietat J.Sendra, majoritària al Delta, ja que ocupa un 70 % de la superfície de conreu.

Segons la previsió de la Unió de Pagesos la producció d’arròs se situarà enguany dins dels paràmetres de normalitat i calcula que la collita serà d’uns 130 milions de quilos al Delta i de 140 milions a Catalunya, ja que este any també s’ha pogut sembrar a l’Alt i el Baix Empordà on l’any passat no van poder fer arròs a causa de la sequera. Tot i que les previsions són força positives, els arrossaires estan estos dies molt pendents de la meteorologia, davant els episodis de pluja que han afectat esta setmana el territori i la previsió de noves tempestes els pròxims dies. De moment, l’aigua caiguda no ha provocat danys.

Calor, males herbes i caragol poma

Entre les dificultats que han trobat els pagesos esta temporada cal destacar la presència de males herbes, sobretot als camps de sembra en sec, i la proliferació de fongs, com la Pyricularia, a causa de la calor. Esta situació ha tornat a posar de manifest la manca de fitosanitaris eficaços a causa de les prohibicions per a l’ús de molts d’estos productes per part del Ministeri d’Agricultura i de la Comissió Europea. “Cada vegada en tenim menys, cada vegada menys [de fitosanitaris]. I els que hi ha, les males herbes i els fongs s’hi fan cada vegada més resistents”, ha explicat Albert Pons, responsable de l’Arròs de la Unió de Pagesos en una entrevista a Canal TE. Davant esta situació els pagesos han hagut de fer front a la situació amb mètodes manuals i ha calgut contractar colles per a birbar els camps i poder desherbar. “Al Delta estem traient les males herbes a mans. Podem dir que és dels poquets sectors, el de l’arròs, que traiem les males herbes de forma manual. I això és del tot insostenible per a l’economia del pagès”, ha afegit Pons. De fet, enguany, en finques on s’ha realitzat la sembra en sec, la proliferació de mill americà (Leptochloa) s’ha convertit en un autèntic maldecap. Els pagesos tampoc han pogut disposar de fitosanitaris eficaços per a lluitar contra el fong de la Pyricularia que enguany ha proliferat per la calor i que ha afectat la varietat bomba provocant que moltes espigues no arriben a granar. De fet, la calor i la presència de fong han fet avançar la recol·lecció d’esta varietat.

Els pagesos també han hagut de fer front a la presència de caragol poma als camps, a conseqüència de les restriccions de la concessió que van patir els regants l’any passat i dels rebombejos d’aigua des dels desaigües, fet que va afavorir la reinfecció de camps i la seua proliferació, sobretot a l’hemidelta esquerre. Els arrossaires reconeixen que la presència de caragol ha sigut molt superior a la prevista i, malgrat l’aplicació de tractaments amb saponina, al moment de la sembra en molts camps se va veure com el caragol se menjava la planta, obligant als pagesos a tornar a sembrar. “A molts de camps l’any passat ens va entrar el caragol, però no ens pensàvem que seria tant com ens ha passat. Al moment de sembrar, ens va començar a aparèixer i a aparèixer… Això ha fet que molts pagesos hagen hagut d’aplicar diverses vegades la saponina i sembrar i ressembrar camps”. Albert Pons ha explicat que la incidència del caragol és tan gran que pot arribar, fins i tot, a condicionar les varietats d’arròs que es conreen al Delta. “Hem trobat, a base de pràctica, que el millor moment per a aplicar la saponina és a la tardor després de segar. Si un pagès fa varietats tardanes, que s’allarguen més en el temps i que són més productives com és el cas de la J.Sendra, ja se’n va molt tard a poder aixafar i aplicar la saponina, i molts dels caragols que hi ha al camp ja s’han enterrat i el tractament ja no és tan efectiu. Per tant, el caragol te condiciona fins i tot la llavor que has de sembrar”.

Leonor Bertomeu
Leonor Bertomeu
periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

75 + = 82

Últimes notícies