Un viatge a la Ràpita no és solament un viatge a una ciutat. Podríem dir que és un viatge a multitud de paisatges tancats en un de sol. Totes les ciutats a visitar són variades i multicolors, oferint-nos el seu territori una gran quantitat de costums i tradicions. La Ràpita ho és doblement i la seva principal característica es recolza tant en la seva diversitat cromàtica com en les cultures que, durant centúries es van establir en el seu territori.
Qualsevol viatger que triï la Ràpita com a destí final d’unes agradables vacances se sorprendrà a l’instant d’aquesta sorprenent i màgica evidència. Des de dalt del Montsià fins a les soledats de la península dels Alfacs tota una variada gamma de panorames li sortiran al seu encontre. L’infatigable aventurer que decideix pujar per l’agrest Montsià es trobarà amb els idíl·lics indrets de la Font d’en Burgà i l’enigmàtica masia de Matarrodona, on encara ressonen les veus i sorolls dels pastors que la van habitar. Encara més amunt, des de la imponent mola de la Foradada distingirà els tres territoris que antigament formaven la Corona d’Aragó.
L’automobilista que recorri el centre de la ciutat passarà en un curt espai de temps per dues grandioses places que recorden la política il·lustrada de Carles III, fins als seus carrers brodats de simetria que corren cuitosos fins a prop del mar. Tot en la Ràpita està influenciat per la presència constant del mar, de la seva badia dels Alfacs, origen i vida de la ciutat d’avui i a la que s’ha de gaudir per a comprendre la forma de ser d’una població. El visitant que s’endinsi pel delta de l’Ebre es sorprendrà d’un paisatge el color del qual és una temptació continua per a l’esperit i es preguntarà, atònit, si a principis del segle XXI, si en plena època dominada per la tecnologia, encara és capaç de subsistir una terra allunyada d’un món absorbent i ferotge que arracona els més preuats valors de l’ésser humà. I aquesta terra existeix, viu, a l’abast de la mà, oferint-nos la possibilitat de penetrar i conèixer un món fantàstic a punt de desaparèixer per sempre. Al costat mateix de la ciutat, la Torreta, petit tossal adossat al nord de la població, s’aixeca insensible i callada als crepuscles quotidians de la gent, i el viatge pot descobrir per si mateix els mils d’anys d’història que han conformat el passat rapitenc.
Diversos escriptors i poetes l’han cantat en moltes ocasions i la seva opinió és molt important a l’hora d’avaluar el coneixement i profunditat de les seves asseveracions.
Benito Pérez Galdós ens parla d’una Ràpita “que desplegaba ante sus ojos un espléndido panorama”. Josep Pla es va quedar extasiat “davant la multitud de colors que emanaven de la seva badia”. Carlos Barral es meravella de trobar-se amb una de les ciutats mediterrànies que “encara no han perdut el seu tradicional sabor mariner” i Sebastià Juan Arbó, fill insigne de la ciutat, ens revela, pas a pas, el dolorós caminar per la història de la seva gent.
Però, pot el sagaç viatger, per si sol, imaginar i descobrir una Ràpita secreta i palpitant que contínuament li surt al pas?, comprendrà el perquè d’una ciutat eminentment turística i que es nega a renunciar al seu passat agrícola i mariner?, es sorprendrà quan sàpiga que aquesta ciutat fou la primera conquesta catalano-cristiana del sud català per Ramon Berenguer III?, s’horroritzarà quan sàpigui que aquí va tenir lloc l’expulsió dels moriscos d’Aragó?, es sorprendrà quan conegui que l’armada d’Alfons el Magnànim va partir dels Alfacs per a la conquesta de Sardenya?, es meravellarà al descobrir que aquí va poder canviar la Història d’Espanya, durant el Carlisme, si arriba a triomfar l’intent romàntic del general Ortega i el seu protegit, el comte de Montemolín? Tot això va passar en una Ràpita sorprenent acompanyada d’una peculiar història.
Malgrat que el turisme va néixer a la Ràpita en el que s’ha denominat “la dècada prodigiosa” continua sent per a molts viatgers una gran desconeguda, i com tot el que és desconegut, una sorpresa i una magnífica aventura. L’aclaparador món en què es desenvolupen les nostres vides necessita, cada vegada més, de nous itineraris i escapades que ens facin recuperar la il·lusió d’uns viatges ja gairebé oblidats, lluny de l’angoixa i la massificació que es dona en abundants zones de la nostra geografia amb la consegüent pèrdua dels costums i tradicions locals. El descobriment de la Ràpita segueix sent un repte, tant per a aquells que busquen el plaer d’un agradable viatge, com per a aquells que prefereixen investigar la seva fascinant i meravellosa història.
