La regió de l’Ebre conviu amb gairebé 11.000 cobertes de fibrociment d’amiant, un material altament perillós per a la salut de les persones que encara forma part de centenars de teulades, dipòsits i instal·lacions de municipis ebrencs. Tortosa (1.160), Ulldecona (1.007), Deltebre (825), Amposta (762), l’Aldea (533) i Roquetes (417) són els municipis que concentren una major presència d’este material, prohibit des de fa més de dos dècades però encara ben present en el paisatge urbà i industrial de les Terres de l’Ebre.
L’amiant se va utilitzar fins al 2002 —any en què se’n va prohibir l’ús a l’Estat espanyol— en el sector de la construcció, principalment en forma de fibrociment, per la seua resistència i el seu baix cost. Quan este material, conegut també popularment amb el nom d’uralita (nom comercial de la marca de l’empresa que el fabricava) se deteriora —per acció del temps o per obres— pot alliberar microfibres invisibles que, un cop inhalades, penetren en els pulmons i poden provocar diferents tipus de càncer com el mesotelioma maligne, o malalties pulmonars com l’asbestosi. Se tracta de patologies silencioses que poden trigar entre 20 i 40 anys a manifestar-se.
Amb l’objectiu de posar fi a esta amenaça, la Unió Europea ha exigit als estats membres retirar tot l’amiant dels edificis públics abans del 2028 i eliminar-lo completament del territori abans del 2032. Per a donar compliment a estes directrius europees, el Govern de la Generalitat va aprovar el passat 3 de desembre el projecte de Llei per a l’erradicació de l’amiant. El Parlament va iniciar-ne la tramitació al març d’este any i, segons ha informat la Comissió per a l’Erradicació de l’Amiant reunida este 5 de maig al Palau de la Generalitat, s’espera que la llei puga aprovar-se abans que acabi l’any.
Este nou marc normatiu preveu accelerar la localització i retirada dels materials amb contingut d’amiant. La futura llei permetrà també ordenar millor la gestió del fibrociment i establir obligacions per part de particulars i empreses per a informar de la seua presència en edificis, especialment en cas de compra, venda o rehabilitació.
Segons la nova estimació feta pública esta setmana per la Comissió per a l’Erradicació de l’Amiant, Catalunya encara conserva prop d’1 milió de tones d’amiant, una xifra ajustada a partir de dades actuals com ara l’anàlisi de cobertes fet per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, els censos municipals i les dades aportades per empreses subministradores.
La Generalitat, a través de l’Agència de Residus de Catalunya i altres departaments, ha posat en marxa un conjunt de mesures per a ajudar els municipis, especialment aquells amb menys recursos, a fer front a esta tasca complexa. Entre estes iniciatives hi ha subvencions, plans de formació per al personal municipal i de consells comarcals, suport tècnic per a l’elaboració dels censos i un nou servei d’alerta perquè els ajuntaments estiguen informats de qualsevol obra de retirada d’amiant.
Un calendari impossible Ulldecona és, després de Tortosa, el municipi de les Terres de l’Ebre amb més presència de fibrociment d’amiant. Segons el cens de la Generalitat, acumula 1.007 cobertes, una xifra que suposa un repte de primer ordre per a una administració local que, com reconeix l’alcaldessa Núria Ventura (PSC), no disposa dels recursos necessaris per a complir els terminis que fixa la Unió Europea.
“El calendari actual és d’entrada impossible de complir a nivell públic per la falta de recursos tècnics i econòmics”, afirma Ventura. L’alcaldessa posa sobre la taula una preocupació compartida per molts governs locals de la regió de l’Ebre: “No es pot carregar de nou esta responsabilitat damunt dels ajuntaments sense que la nova llei vaja acompanyada dels recursos tècnics i econòmics necessaris per a implementar-ho”. Tot i les dificultats, l’Ajuntament d’Ulldecona treballa activament en la identificació de cobertes amb amiant i ha iniciat inversions importants per a renovar infraestructures afectades. “Hem fet i estem fent un esforç importantíssim en la substitució de canonades antigues, estem parlant d’inversions de quasi un milió d’euros a l’any”, destaca.
En el cas de les cobertes, Ventura subratlla que “la immensa majoria són construccions privades i que, encara que hi haja alguna subvenció per la retirada del fibrociment, després s’han de reposar i, per a això, no hi ha ajudes. Calen recursos per a la retirada i també per a la reposició”.
Pel que fa a la futura Llei per a l’erradicació de l’amiant, Ventura considera imprescindible que no siga només una norma de bones intencions. “Cal que els recursos arriben als ajuntaments i als propietaris si no volem que la nova llei se quede en paper mullat”, advertix. Segons l’alcaldessa, l’èxit d’esta normativa passa per garantir una col·laboració real entre administracions i un finançament adequat per a executar les accions necessàries.
Actualment, a la regió de l’Ebre hi ha 47 empreses inscrites al RERA, el registre obligatori a Espanya que regula les empreses autoritzades per a dur a terme activitats relacionades amb la retirada de l’amiant. Una d’estes és Also Casals, amb seu a Tortosa, que compta amb la certificació per a fer treballs de descontaminació des del 2014. És, a més, l’única empresa ebrenca que forma part de l’Asociación Española de Empresas de Desamiantado (ANEDES).
