El nombre d’habitatges d’ús turístic (HUT) a les Terres de l’Ebre ha augmentat en un 160 per cent en els últims vuit anys. L’estadística d’establiments turístics TURALL elaborada per la Direcció General de Turisme del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya revela que entre 2015 i 2023, la regió ha experimentat una transformació notable en el seu model d’allotjament turístic. Els HUTs han passat de 2.205 el 2015 a 5.745 el 2023, un augment vertiginós en comparació al registrat per altres establiments com hotels, càmpings o cases de turisme rural.
L’evolució del nombre de pisos turístics és un dels indicadors més rellevants de l’adaptació del territori als nous models de turisme. En els darrers vuit anys, esta tipologia d’habitatges han tingut un creixement continu i un augment anual mitjà superior al 15 %. Un increment exponencial que ha sigut impulsat en gran part per l’auge de les plataformes digitals de lloguer de curta durada com Airbnb o Booking, que han facilitat als turistes i visitants l’accés a estos pisos.
Per contra, l’evolució en els altres tipus d’allotjament, com els hotels, càmpings, cases rurals i apartaments turístics, ha sigut més moderada o gairebé inexistent. El nombre d’hotels a les Terres de l’Ebre, per exemple, ha passat en estos vuit anys de 96 a 102, mentre que el turisme rural ha tingut un augment superior, i ha passat de 112 a 164 cases. Els càmpings en este període no han variat i continuen havent-hi 14, i d’apartaments turístics n’hi ha 15, dos més que fa vuit anys.
L’any 2015, la proporció entre les places ofertes per pisos turístics i les d’altres tipus d’allotjament era pràcticament d’1 a 1, amb 12.138 places en pisos turístics i 13.661 places en altres allotjaments. Tanmateix, el 2023 esta proporció ha canviat de manera substancial, passant a ser d’1 a 2. Això vol dir que, per cada plaça d’allotjament en hotels, càmpings o cases rurals, s’oferixen ara dos places en pisos turístics.
Impacte econòmic
L’ampliació de l’oferta d’habitatges d’ús turístic ha tingut un impacte directe en l’economia local, ja que ha generat ingressos per als propietaris i gestors, alhora que ha afavorit la revitalització de zones amb poca o insuficient oferta d’allotjament. Un exemple clar és el cas de Tortosa: el 2015 només comptava amb 5 pisos turístics i 28 places, mentre que el 2023 ha passat a tindre’n 90 amb 495 places, la qual cosa representa un increment del
1.700 %. A més, sectors com els petits comerços, els serveis de neteja, el manteniment i la restauració també s’han beneficiat d’este auge, gràcies a l’arribada de turistes que opten per allotjar-se en estos pisos privats.
Les localitats més turístiques i de la costa han experimentat una major incidència en l’ampliació d’esta oferta. L’Ametlla de Mar, que comptava amb 919 pisos turístics el 2015, ha vist com esta xifra s’ha duplicat, arribant als 1.954 habitatges. Un altre municipi destacat és Deltebre, que ha passat de 442 a 909. A més, altres localitats com l’Ampolla han passat de 268 a 701, i la Ràpita ha registrat un increment espectacular del 341,8 %, amb 645 pisos turístics el 2023 en comparació amb els 146 del 2015. També cal destacar Amposta, que ha augmentat de 37 habitatges a 213. Alcanar i Sant Jaume d’Enveja també han viscut una notable expansió del seu parc d’habitatges turístics. [Vegeu el quadre adjunt amb l’evolució registrada a altres municipis de les Terres de l’Ebre].
Tanmateix, a mesura que els pisos turístics s’han multiplicat, els preus dels lloguers residencials han tendit a incrementar-se. L’Ampolla i l’Ametlla de Mar són els municipis de la regió on és més car llogar un pis i a Sant Jaume d’Enveja el preu del lloguer ha augmentat un 47,2 % en només cinc anys, tal com se va informar en el reportatge que es va publicar a la Primera Plana del número 1.163 del Setmanari l’Ebre.
Posar ordre al sector
Davant l’impacte que esta modalitat d’allotjament ha tingut sobre l’accés a l’habitatge en algunes zones de Catalunya, el novembre de 2023 la Generalitat de Catalunya va publicar un decret per a posar ordre en un sector que ha crescut molt ràpidament.
L’expansió de pisos turístics no s’ha traduït en un increment de la construcció, sinó en un canvi d’ús d’habitatges existents, reduint així l’oferta destinada a l’habitatge permanent i habitual. Per a fer front a esta situació, el decret imposa un règim de llicència urbanística prèvia renovable cada cinc anys per als habitatges d’ús turístic en municipis amb problemes d’accés a l’habitatge o en risc de perdre l’equilibri urbà. En el cas de la regió de l’Ebre, els municipis inclosos en la regulació de la Generalitat són l’Ametlla de Mar, Deltebre, l’Ampolla, la Ràpita, Alcanar, Amposta, el Perelló, Tortosa i Roquetes.
Els municipis afectats hauran de modificar el seu planejament urbanístic per a permetre específicament els habitatges d’ús turístic, amb un límit màxim de deu per cada 100 habitants. Esta mesura incidix especialment en poblacions com l’Ametlla de Mar i l’Ampolla, que hauran de reduir la seua oferta actual d’HUTs. Els dos ajuntaments de la Costa de l’Ebre han mostrat la seua total oposició a disminuir la seua oferta actual.
