HomeInfraestructuresLa restauració del fortí del Bonet frenarà la pèrdua d’estabilitat que presenta...

La restauració del fortí del Bonet frenarà la pèrdua d’estabilitat que presenta el bastió

L’Ajuntament de Tortosa ha iniciat la tramitació del projecte de consolidació estructural del fortí del Bonet per a poder adjudicar-lo enguany. El govern municipal (Movem-PSC i ERC) en la Junta Local de 6 de maig va aprovar inicialment l’obra, amb un pressupost d’execució per contracta que s’eleva a 328.262 euros, i esta setmana ja ha complert els 30 dies d’exposició a informació pública.

L’Ajuntament finançarà un projecte de millora del conjunt de les fortificacions de Tortosa amb recursos propis sense comptar amb cap subvenció externa, mecenatge o escoles taller. El cost de l’obra es cobrirà íntegrament amb la partida procedent dels pressupostos participatius de 2023, en què l’actuació més votada va ser la rehabilitació d’un tram de muralles, i amb una altra procedent d’una modificació pressupostària. “L’Ajuntament no havia fet mai cap intervenció de rehabilitació a les fortificacions finançada amb recursos econòmics propis. Esta serà la primera vegada i demostra la voluntat política de l’actual govern per a intervenir i salvaguardar el nostre patrimoni”, ha remarcat l’alcalde de Tortosa, Jordi Jordan.

El projecte de rehabilitació del fortí del Bonet l’ha redactat l’arquitecte Carles Brull per encàrrec dels serveis territorials del Departament de Cultura de la Generalitat a les Terres de l’Ebre i establix les actuacions necessàries per a la consolidació estructural d’este reducte defensiu bastit a mitat del segle XVII i que té la consideració de Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). La proposta d’intervenció va ser redactada el 2008, revisada el febrer de 2018 i actualitzada ara pel que fa als costos d’execució.

El govern municipal ha decidit recuperar el Bonet per la demanda expressa de l’associació Amics dels Castells, pel fet de tindre ja un projecte redactat i pels problemes greus que presenta actualment este fortí. Uns problemes derivats de la pèrdua d’estabilitat d’alguns panys de tàpia que conformen els parapets de la part superior. Gairebé en tots els flancs s’han produït esfondraments parcials d’esta part de coronament del bastió, fins i tot en la seua cara interna, que l’arquitecte redactor del projecte associa “a l’entrada o acumulació d’aigua en el farciment intern de terra dels parapets, actualment sense cap tipus de protecció superior”. Però no és este l’únic problema que patix el reducte: algunes de les pedres sorrenques que conformen el parament patixen descamacions i en la base dels murs s’han produït descalços al llarg del temps per disgregació de la roca sobre la qual s’assenta. A més també té una incidència negativa la proliferació de vegetació als panys de paret de les estructures defensives, especialment tàperes i heures.

La proposta d’intervenció que planteja el projecte va encaminada a frenar este progressiu deteriorament, però també a reconstruir aquelles parts esfondrades que impliquen una alteració substancial de la imatge de l’element patrimonial. En concret, el projecte establix l’actuació en les dos cares frontals del fortí i sobre els dos flancs adjacents, amb especial intensitat en la part dels parapets dels coronaments superiors.

L’actuació plantejada abasta pràcticament els 896 m2 que té el recinte defensiu i s’estén a un àmbit de fins 1.650 m2 en incloure’s també l’adequació de l’entorn immediat del fossat i de l’esplanada actual.

En els treballs previs, a part de l’erradicació de les plantes arbustives que creixen en tot el conjunt, s’executaran treballs arqueològics puntuals per a datar i documentar les diferents reformes històriques detectades en el bastió.

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

2 + 8 =

Últimes notícies