Durant molts anys l’objectiu principal de realitzar exercici físic ha estat totalment lúdic o recreatiu. Tot i que en molts casos seguix sent així, actualment la tendència és que l’objectiu de realitzar exercici físic està lligat a la millora de la qualitat de vida relacionada amb la salut.
Què respondríeu si us pregunten quanta activitat física realitzeu a la setmana, és a dir, si sou persones suficientment actives? O si teniu un estil de vida sedentari? O si els vostres fills entrenen massa dies a la setmana amb l’equip de bàsquet? O per què al currículum escolar hi ha més hores de matemàtiques que d’educació física? Tenim clares quines són les recomanacions generals de l’Organització Mundial de la Salut en referència als nivells d’activitat física de la població?
És important saber diferenciar alguns conceptes que molts cops s’utilitzen incorrectament o com a sinònims, i en cap cas ho són. L’activitat física es considera qualsevol moviment del sistema múscul-esquelètic que implica una despesa energètica superior a la basal. Per exemple, anar caminant a l’escola o a comprar el pa. En canvi, l’exercici físic es defineix com una activitat física que té un objectiu concret, està estructurada, planificada i es repeteix en el temps. Alguns exemples d’exercici físic serien realitzar una sessió d’aiguagim, fer una sortida en bicicleta, o inclús anar a caminar de manera planificada cada setmana. I finalment, el concepte d’esport seria qualsevol exercici físic degudament reglat i amb un caire més competitiu.
Segons les recomanacions generals de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), els infants i adolescents (fins als 17 anys) haurien de realitzar 60 minuts al dia d’activitat física d’intensitat moderada o vigorosa; i que com a mínim 3 dies a la setmana aquesta activitat física fora d’intensitat vigorosa. Pel que fa als adults (de 18 a 64 anys) i persones grans (majors de 65 anys), l’OMS recomana entre 150 i 300 minuts a la setmana d’activitat física d’intensitat moderada, entre 75 i 150 minuts a la setmana d’intensitat vigorosa, o bé una combinació d’ambdues intensitats. En persones grans, a més, remarquen la importància de realitzar 3 dies a la setmana un treball específic d’equilibri i de força.
El concepte d’inactivitat física apareix quan alguna persona no compleix aquestes recomanacions i, per tant, es considera inactiva o insuficientment activa. Aquest concepte, però, no s’ha de confondre amb el comportament sedentari. Aquest es defineix com qualsevol comportament durant les hores del dia en què la despesa energètica és inferior o igual a 1.5 METs (valor de mesura de despesa energètica) mentre s’estigui assegut, reclinat o estirat. Alguns exemples de conducta sedentària serien estar assegut o estirat mirant la televisió o llegint un llibre.
Un exemple clar per poder diferenciar ambdós conceptes seria el següent: una persona pot estar moltes hores asseguda al dia ja que es desplaça amb transport públic de casa a la feina i viceversa, treballa asseguda a una oficina durant 7 hores i mira la televisió una estona, però va al gimnàs 1 hora tres cops per setmana. En aquest estil de vida, podem identificar la conducta sedentària durant la major part del dia. Tot i això, no podem considerar que aquesta persona sigui insuficientment activa, ja que amb 180 minuts per setmana d’activitat física compleix les recomanacions generals de l’OMS. Cal dir que aquesta situació també es pot donar a la inversa; una persona pot ser insuficientment activa però no tenir un estil de vida sedentari. Per tant entenem el comportament sedentari i ser insuficientment actiu/va com dos conceptes diferents.
Havent fet aquest aclariment de conceptes, i centrant-nos en l’objectiu d’aquest article, per què diem que la salut també s’entrena?
Ara per ara, encara no s’ha descobert cap fàrmac que aporti els mateixos beneficis que els que aporta realitzar exercici físic de manera regular. Si bé és cert que l’exercici físic s’ha d’incloure com a hàbit saludable degut als seus beneficis de caràcter preventiu, en molts casos també s’utilitza com a tractament complementari en moltes patologies.
Agafant la idea de Marcos Vázquez, conegut divulgador en l’àmbit de l’activitat física i la salut, és important entendre la salut com un joc infinit. El mateix autor diferencia entre els jocs finits i els infinits. Els finits tenen regles fixes, una durada concreta, i el seu objectiu és guanyar com seria qualsevol esport. En un joc infinit, com la salut de les persones, les regles van canviant (en funció de molts factors com pot ser l’edat o la condició física), no hi ha un temps concret de joc ni tampoc es guanya o es perd. L’objectiu principal és seguir jugant, és a dir, seguir tenint una bona condició física que t’ajudi a realitzar les activitats de la vida diària de la manera més funcional possible a part de beneficiar-te’n de tot allò que t’aporta l’exercici físic a nivell fisiològic.
De manera resumida, alguns dels beneficis que aporta la realització d’exercici físic de manera regular són la millora de l’estat muscular, cardiorespiratori, salut òssia i funcional, la reducció del risc d’hipertensió arterial, cardiopaties coronàries, accidents cerebrovasculars, o diabetis tipus II, i alguns tipus de càncers (com el de mama o còlon). Cal no oblidar els beneficis que també aporta a nivell psicològic i cognitiu.
Segons l’OMS, la inactivitat física és la 4 causa de mortalitat a nivell mundial, només per darrere de la hipertensió arterial, el consum de tabac i la diabetis tipus II. Aquestes dades són realment alarmants. Per això, podem considerar la inactivitat física com una pandèmia silenciosa en què els educadors físics i esportius, els mestres i professors d’escoles i instituts, i les famílies hem de seguir treballant per fomentar l’exercici físic com a hàbit saludable i generar aquesta adherència en totes les etapes de la vida, des de ben menuts fins a l’edat avançada.
Deixeu-me acabar amb una petita reflexió. Els adults, com que veiem que els nostres fills estan bé de salut, tendim a pensar que els riscos de la inactivitat física no els hi afectaran. Així que seguim castigant sense anar a l’entrenament de bàsquet si ha suspès un examen de matemàtiques o encara no ha acabat els deures. La salut s’entrena des de ben menuts, i no hem d’esperar a fer-nos grans i que comencen a aparèixer algunes de les patologies que hem comentat anteriorment. Com dèiem, és importantíssim poder educar als nostres fills amb l’exercici físic i l’esport com a hàbit donant-los-hi la mateixa importància que a saber multiplicar i dividir.
La salut també s’entrena, és una qüestió de vida o mort.
Dr. Oriol Sansano-Nadal
Doctor en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport per la Universitat Ramon Llull, Màster d’Activitat Física i Salut per la Universitat de Barcelona – INEFC i graduat en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport per la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport – Blanquerna (Universitat Ramon Llull). Professor a EUSES Terres de l’Ebre
