El 2021 ha estat un any excepcionalment sec al país, exceptuant a la meitat sud. L’informe anual del DeBosCat, la xarxa de monitoratge del Decaïment dels Boscos de Catalunya, va registrar gairebé 4.000 noves hectàrees afectades per sequera, trencant la lenta recuperació iniciada pels boscos catalans fa dos anys, després d’un 2016 amb molta incidència. Més de 15.000 hectàrees de bosc han patit decaïment forestal el 2021 i només 1.440 s’han recuperat d’afectacions anteriors. La Noguera, Pallars Jussà, Osona i Berguedà tenen el major nombre d’hectàrees de bosc afectades i l’Empordà agrupa més del 40% de la nova superfície afectada. En canvi, les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona romanen pràcticament inalterades per les pluges estivals.
La xarxa de monitoratge del Decaïment dels Boscos de Catalunya, impulsada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i coordinada pels Agents Rurals i el CREAF, assenyala en l’informe del 2021 que només 1.440 hectàrees forestals s’han recuperat, en comparació amb les 10.300 que havien cicatritzat el 2020, en un any que va ser extraordinàriament plujós. Tot i això, destaca que més de 15.000 hectàrees han empitjorat la seva situació el darrer any.
En aquest sentit, l’informe del DeBosCat constata que al 2021 s’ha duplicat la superfície de bosc afectada per sequera respecte la campanya de l’any anterior. Mireia Banqué, tècnica del CREAF i coordinadora del DeBosCat, afirma que “són resultats poc optimistes“. “Per una banda, s’han registrat 68 nous episodis de sequera que han afectat gairebé 4.000 hectàrees i, per altra, hi ha 11.900 que ja registraven decaïment d’anys anteriors i han empitjorat la seva afectació“, explica.
“Quan un bosc queda debilitat per la sequera, la pluja dels anys següents determina si els arbres es recuperen o acaben morint“, remarca Banqué. És per això que revisiten cada any les zones de bosc afectades prèviament i enguany han vist “un canvi de tendència”, comenta la coordinadora del DeBosCat. “Veníem de dos o tres anys bons, on es veia una recuperació clara, però la sequera del 2021 ha trencat la dinàmica positiva“, assenyala. En aquest sentit, exposa que cal continuar ampliant aquesta sèrie temporal de dades de decaïment forestal per veure si ens els pròxims anys es repeteixen aquests episodis de sequera. “Aquest tipus de seguiments són una eina molt útil per entendre quines són les conseqüències ecològiques del canvi climàtic als boscos“, ressalta Banqué.
La meitat nord de Catalunya, la més afectada
A nivell territorial, les comarques amb més superfície afectada són la Noguera i el Pallars Jussà amb més de 3.000 hectàrees afectades cada una, tot i que no s’hi han registrat noves afectacions durant el 2021. Les segueixen Osona, el Berguedà i l’Alt Empordà, que sí que tenen més superfície afectada que en anys anteriors. Algunes comarques que feia temps que no tenien episodis de decaïment forestal, com ara el Vallès Oriental, o altres que ja havien aconseguit recuperar els boscos afectats anteriorment, com és el cas de la Selva o el Baix Empordà, han registrat centenars de noves hectàrees amb decaïment.
Així, la majoria d’episodis nous es troben a les regions nord-est del país. Destaquen les més de 1.500 hectàrees de nova afectació entre les dues comarques empordaneses, les quals representen un 40% de la superfície de nova afectació de tot Catalunya. Per contra, comarques com ara el Priorat, la Ribera d’Ebre, la Terra Alta o la Conca de Barberà no han registrat cap nou episodi de decaïment forestal. Quant a la proporció de bosc afectat destaca el Montsià (9,3% de superfície forestal afectada), seguit del Pallars Jussà i el Gironès. Després d’aquest darrer any de sequera, el percentatge de bosc afectat per decaïment a Catalunya passa del 0,77 a l’1,46.
Creix la mortalitat als boscos
En paral·lel a aquestes dades, aquesta setmana s’ha publicat un estudi de revisió a la revista ‘Annual Review de Plant Biology’ en què els investiadors alerten que boscos que no es consideraven amenaçats per episodis climàtic extrems sí que s’estan veient fortament afectats. L’estudi l’ha realitzat un equip d’experts forestals internacionals entre els que hi ha en Jordi Martínez-Vilalta, professor de la UAB i investigador del CREAF.
Els investigadors han analitzat els principals episodis de mort d’arbres i boscos ocorreguts a tot el món en les darreres dues dècades en resposta als extrems climàtics. El resultats han estat una sorpresa per a l’equip i subratllen la probabilitat que es produeixi una mortaldat més gran d’arbres i boscos els pròxims anys. Els experts destaquen que millorar les infraestructures de dades pot contribuir a millorar la recerca en aquest camp i fer una detecció primerenca d’aquests episodis de mortalitat.
Els autors documenten detalladament exemples de l’Amazones, Costa Rica i els Estats Units, però també d’Espanya, Austràlia i Alemanya. “Tots aquests ecosistemes forestals estaven situats en regions on abans es consideraven improbables els extrems climàtics“, explica Martínez-Vilalta, “o bé es van veure afectats ecosistemes i espècies arbòries que es consideraven tolerants a la sequedat extrema i a la sequera“, afegeix.
