L’episodi excepcional de sequera que viu Catalunya ha tornat a posar al centre del debat el projecte d’interconnexió de les xarxes del sistema Aigües Ter-Llobregat (ATLL) i el Consorci d’Aigües de Tarragona. I la proposta arriba ara amb l’impuls que li donen quatre col·legis professionals, els d’Enginyers Industrials, Enginyers de Camins, Canals i Ports, Enginyers Agrònoms i Economistes, que han constituït l’Observatori Intercol·legial de l’Aigua de Catalunya amb l’objectiu de “generar un consens” que permeta un acord de país al voltant de l’aigua.
Un consens que no serà gens fàcil d’aconseguir, almenys pel que fa a la proposta principal consistent en unir la canonada del minitransvasament de l’Ebre amb la de Barcelona, vista la reacció del Govern de la Generalitat i de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), entre d’altres, al manifest fundacional d’este observatori intercol·legial.
En este manifest els professionals consideren que les infraestructures existents no són suficients per garantir el subministrament i apunten com un dels eixos principals “aprofundir en la connexió de les xarxes regionals d’abastament per aportar resiliència i flexibilitat al sistema català en situacions d’emergència i sempre considerant el cabal ambiental de cada conca com a element essencial”.
Els quatre col·legis estimen en uns 300 milions d’euros el cost de fer la interconnexió i en 18 mesos el termini d’execució de les obres. Calculen entre 0,3 i 1,4 metres cúbics per segon el cabal d’aigua del minitransvasament de l’Ebre que podria rebre Barcelona amb un topall de 50 hectòmetres cúbics l’any. “Som conscients del simbolisme que la primera proposta sigue la interconnexió de les xarxes del CAT i l’ATLL, però la situació a què s’ha arribat requerix valentia i grans decisions polítiques”, ha demanat Carles Conill, president de la Comissió d’Aigua, Energia i Medi Ambient del Col·legi d’Enginyers de Camins, en la jornada de presentació de l’Observatori a Barcelona. I ha incidit en “el moment únic” que estem “per l’estat d’excepcionalitat i per la disponibilitat de recursos econòmics procedents dels fons europeus per dur a terme polítiques transformadores en infraestructures i gestió de l’aigua”.
En el manifest, l’Observatori alerta que “vivim una situació realment excepcional amb una sequera que està posant en risc la capacitat de subministrar aigua a curt termini” i advertix que els mapes meteorològics per a l’any 2024 estimen que “la sequera serà més severa i, per tant, cal incidir en les polítiques transformadores de forma urgent”.
Tot i que la principal proposta que han posat damunt la taula és la d’interconnectar les xarxes de l’ATLL i CAT, “més econòmica que portar aigua amb vaixells”, els quatre col·legis professionals també plantegen augmentar la producció d’aigua dessalada, tot ampliant la dessaladora de la Tordera i construint la del Foix, aixecar plantes de regeneració d’aigua, ampliar el tractament d’aigua potable al Besòs, recuperar pous en desús o optimitzar els sistemes de regadiu, entre d’altres.
Reaccions del Govern
La reacció de la Generalitat a la proposta d’aquest Observatori Intercol·legial de l’Aigua ha estat contundent. “La interconnexió de xarxes no és la solució”, ha dit el conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort, en resposta a una pregunta formulada per Junts en el ple del Parlament celebrat este dimecres. Mascort ha descartat la prolongació del minitrasvasament de l’Ebre a Barcelona i ha recordat que la solució a l’episodi de sequera que viu Catalunya passa “per estalviar al màxim l’aigua que es pugue”.
Per la seua banda, el delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Albert Salvadó, ha qualificat la interconnexió de xarxes de “proposta absolutament simplista, que no acceptarem”. “Per solucionar un dèficit d’aigua temporal a l’àrea metropolitana de Barcelona no creiem que la solució sigue un transvasament estructural”, ha afegit. A la vegada, Salvadó ha recordat que l’alternativa plantejada pels diversos col·legis professionals d’enginyers oblida altres usos de l’aigua que a la regió de l’Ebre no estan coberts, com l’ambiental o l’agrícola. “La pagesia ha patit limitacions d’ús d’aigua que han provocat baixades productives importantíssimes i no tenim prou cabal ambiental per garantir el tram final del riu”, ha concretat.
Un cop molt dur Davant el manifest de l’Observatori de l’Aigua, la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) ha reaccionat de manera immediata a través d’un comunicat en què recorda que la interconnexió “representaria un cop molt dur per a les Terres de l’Ebre accentuant encara més el desequilibri territorial i el model de país que legítimament reclamem des de molts llocs de Catalunya quan apostem per un país més equilibrat demogràficament i territori”.
Els antitransvasistes reiteren que esta proposta “no resol la sequera existent com sí que ho poden fer altres mesures que hi ha” i apunten que “l’únic objectiu dels enginyers i economistes és disposar de recursos per fer els 217.000 habitatges previstos en el Pla Urbanístic Metropolità de l’àrea de Barcelona”.
