La sequera és un fenomen qualificat per l’ONU com una emergència planetària i requereix una resposta immediata i efectiva. A Catalunya, malgrat les darreres nevades i pluges, la situació és crítica amb els embassaments per sota del 15 % de la seva capacitat. Els qui signem aquest article estem plenament convençuts que la solució no rau en velles fórmules del passat com la interconnexió de conques o els transvasaments, sinó en l’adopció de mesures sostenibles i respectuoses amb el medi ambient i adequades a la realitat territorial.
El Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre són, ara per ara, de les poques zones de Catalunya que no es troben en estat d’emergència i, per tant, de les més resilients del país.
Això és degut fonamentalment a l’existència del CAT i la llei 18/1981 que ha permès consolidar un desenvolupament urbà i industrial sense detraure cabals addicionals del riu Ebre.
“La interconnexió de conques no és la solució a la sequera”
Avui, però, la nostra visió per a un futur sostenible a l’Ebre i al Camp no s’entendria sense la utilització d’aigües regenerades com les d’AITASA a Tarragona. Cal apostar per la implantació de dessaladores amb energies renovables i recursos per millorar l’eficiència hidràulica de les xarxes de distribució d’aigua potable en baixa dels nostres municipis. Aquestes iniciatives, que ja s’estan impulsant a través del Govern de la Generalitat de Catalunya, representen una alternativa viable i respectuosa amb els ecosistemes locals, especialment amb el Delta de l’Ebre, un ecosistema excepcional i a la vegada fràgil que hem de preservar.
Ha arribat el moment d’actuar de manera col·laborativa i cooperativa per garantir un futur on la natura, l’agricultura i el desenvolupament urbà puguin florir malgrat la sequera. La sequera a Catalunya demana una resposta política unificada i coherent. Resulta paradoxal que, tot i que alguns partits promouen l’estalvi d’aigua, donin suport en paral·lel a projectes especulatius que podrien augmentar la demanda hídrica en àrees ja escasses de recursos.
Aquesta inconsistència es posa de manifest en la crítica a les polítiques d’estalvi d’aigua i en la destinació de pressupostos per a l’expansió de grans infraestructures i la previsió de més habitatges tot just allà on ja s’acumula més població. Cada conca ha de ser autosuficient i ha de projectar el seu desenvolupament d’acord amb els recursos naturals dels quals disposa.
“És clau treballar en solucions estructurals a llarg termini”
És clau treballar en solucions estructurals a llarg termini. L’ACA ha experimentat una recuperació financera i a començaments de març el conseller Mascort va anunciar un pressupost de 1.291 milions d’euros per fer front a la sequera, per acompanyar el sector primari i continuar avançant en la transformació verda de la societat catalana.
Els recursos hídrics com l’aigua regenerada i la dessalinitzada són essencials per abastir el subministrament urbà. Actualment, aproximadament la meitat de l’aigua que surt per l’aixeta a l’Àrea Metropolitana de Barcelona és aigua dessalada i aigua regenerada. Això fa que els recursos en els embassaments del sistema Ter-Llobregat disminueixin molt més lentament que en la sequera del 2008.
La crisi hídrica de Catalunya requereix una resposta contundent i innovadora, i al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre tenim instruments per fer-ho realitat. És essencial que les autoritats i la societat s’uneixin en aquesta lluita per garantir un futur, on l’aigua sigui un recurs accessible i protegit per a les generacions venidores.
