L’Agència Internacional de l’Energia (AIE) dictaminava esta setmana “el començament de l’era de l’electricitat” després de la fi “de l’era del carbó i el petroli”. Ho feia el director executiu Faith Birol en la presentació del seu informe anual davant l’OCDE. Este informe vaticina una demanda d’energia elèctrica sense precedents, sobretot a partir de la propera dècada, i assenyala que construir una nova realitat productiva a la majoria d’Estats per tal de donar sortida a esta demanda.
Davant esta nova situació, i també l’endarreriment en el desplegament d’energies renovables en alguns països europeus, des de la Unió Europea ja fa anys que l’aposta per la construcció de noves centrals nuclears és sobre la taula. Se tracta d’una energia no renovable però sí baixa en emissions de gasos que provoquen l’efecte hivernacle. I és, a hores d’ara, un dels principals motius de discòrdia entre els països europeus.
Este dilluns -dia 14- els ministres de Transició Ecològica de la Unió han formalitzat la seua posició comuna de cara a la COP29, la Conferència de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic, que tindrà lloc entre l’11 i el 22 de novembre a Azerbaidjan. Entre els principals esculls per a aconseguir una posició comuna hi ha hagut, de nou, el posicionament dels estats envers l’energia nuclear, amb governs molt favorables a l’impuls de noves centrals atòmiques com a mesura transitòria fins a un desplegament solvent de les renovables, i d’altres que s’oposen frontalment a l’obertura de nous reactors i que reben suport i finançament de les institucions europees.
En l’acord final de la cara a la cimera de Bakú, els ministres de transició ecològica han acordat el seu compromís en “accelerar” les tecnologies “emissions zero i baixes emissions”, sense especificar que siguen d’origen renovable i dixant la porta oberta a la promoció de noves centrals d’energia nuclear.
La ministra de transició ecològica de França, Agnès Pannier-Runacher, se va afanyar a felicitar-se pel resultat dels acords i els va definir com “una victòria diplomàtica”, argumentant que les tecnologies de baixes emissions “fan referència clara a l’energia nuclear”. França és el principal valedor de l’energia nuclear i al davant té Alemanya, la principal potència en contra arran de Fukushima.
Seguix doncs el debat sobre el futur de l’energia nuclear i el seu encaix dins el mix energètic que ha de marcar les properes dècades amb la major demanda d’energia elèctrica de la història. Els acords de la Unió condicionaran també les polítiques dels estats membres, com és el cas d’Espanya, que des de l’arribada del govern de Pedro Sánchez, s’ha presentat una política de tancament de centrals, amb un calendari progressiu que ha d’acabar el 2035. En el cas de les centrals nuclears d’Ascó, està previst que dixen la seua producció el 2030 i el 2031.