Les badies del delta de l’Ebre han superat esta setmana els 30 °C, una temperatura que posa en risc la supervivència del musclo. L’alerta ha saltat al sector aqüícola, que tem que a finals d’esta mateixa setmana es puguen registrar les primeres mortalitats massives. Davant d’esta situació, l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) ha intensificat els controls i estudis per a identificar possibles patògens que, combinats amb la calor extrema, podrien agreujar la situació.
Segons Margarita Fernández, investigadora de l’IRTA, “la temperatura òptima per al creixement i la reproducció del musclo se situa entre els 24 i els 26 graus”. Quan l’aigua supera este llindar, l’organisme entra en una fase de metabolisme basal per a garantir la supervivència, però a partir dels 28 graus “se considera que la temperatura és extrema i es pot produir la mortalitat”, afirma.
La setmana passada ja es van superar els 28 °C i actualment la temperatura a les badies ronda els 30 °C. Esta situació no és puntual: les dades recollides per l’IRTA mostren una tendència clara. “Durant la dècada del 2000 al 2010, la mitjana era que s’arribava als 28 graus a la setmana 31, és a dir, a finals de juliol. A la dècada següent, eren dos setmanes per sobre dels 28, i en els darrers sis anys, esta finestra s’ha ampliat: ara comença a la setmana 29 i s’allarga fins a la 34. Són sis setmanes per sobre dels 28 graus”, alerta Fernández.
L’any 2003 continua sent el rècord de màxims, però l’estiu actual ja marca valors extrems per a estes dates. Davant d’este escenari, els productors de musclos han decidit avançar-se i per això a la badia dels Alfacs ja han retirat pràcticament tota la producció abans d’arribar als límits crítics per al musclo.
Esta resposta preventiva és clau, però no suficient. L’IRTA ha començat a estudiar amb més profunditat si, a més de la calor, hi ha presència de patògens que podrien estar afectant la salut del musclo. “Fins fa poc se creia que el musclo gairebé no tenia patògens que poguessen comprometre’n la supervivència, però ara estem observant que amb l’augment de les temperatures n’estan apareixent més”, explica Fernández. Afegix que tot i que estos paràsits no són perillosos per als consumidors, “sí que podrien ser-ho per a l’espècie”.
El control oficial que es fa setmanalment inclou anàlisi de fitoplàncton tòxic, toxines i contaminants. Ara, a més, se realitzen proves específiques per a detectar la presència de nous patògens relacionats amb la calor. En contraposició al musclo, altres espècies com l’ostra tenen una tolerància més alta. “Té un rang de temperatura òptim molt més ampli i pot mantindre el metabolisme basal fins als 36 graus”, diu Fernández.
Amb este panorama, la recerca s’erigix com una eina fonamental per a garantir el futur de l’activitat musclera al delta de l’Ebre. “Caldrà trobar animals que siguen resistents a les elevades temperatures, que es puguen adaptar millor i créixer en estes condicions, i també s’haurà d’adaptar el calendari de producció”, apunta l’experta.
De fet, caldran canvis per a garantir la viabilitat econòmica i ambiental de la producció de musclos. Mentre es cerquen solucions a llarg termini, els productors confien a superar l’actual episodi sense grans pèrdues, tot i que les previsions no són optimistes per a acabar la campanya.
