L’aliment de l’ànima

Diumenge passat vaig anar a tocar a la segona edició del Cuixart Rock, el festival homenatge a Jordi Cuixart que se celebra a la seva ciutat natal, Santa Perpètua de Mogoda. Hi actuaven artistes com Txarango, Oques Grasses o Gossos entre molts altres. Quan vam pujar a l’escenari teníem un mar d’ànimes als nostres peus. Crec que ha estat una de les actuacions més emocionants de Pepet i marieta. En quatre cançons vam aconseguir connectar amb aquella gentada i portar-los a un clímax col·lectiu que no oblidarem mai de la vida. Sí, aquell xut d’adrenalina va saciar el meu ego per a unes quantes setmanes però el que realment va alimentar la meva ànima no va ser allò. Quan va acabar el concert, vaig anar cap al públic per a retrobar-me amb la meva dona i la meva filla. Estàvem amb uns amics que acabaven de ser pares i la noia anava amb un un bebè als braços. El Bruc dormia satisfet als braços de sa mare aliè a tot el que passava al seu voltant. Jo vaig agafar l’Abril perquè ja sortien les Oques a tocar i me la vaig pujar a les espatlles. Vam gaudir de la música junts i em vaig sentir molt feliç. Llavors vaig pensar en el Jordi Cuixart, però no en l’activista, sinó en el pare – a punt de tornar a ser-ho – privat de la felicitat de gaudir dels seus fills perquè el Gobierno ha decidit usar-lo de cap de turc, no fos cas que algú altre volgués seguir els seus passos. No hi ha dret que n’hi hagi que gosin jugar amb la felicitat de la gent per a fins polítics. Quanta injustícia i incensatesa junta!