HomeSocietatL’allargament de la vida de les centrals nuclears torna a posar-se sobre...

L’allargament de la vida de les centrals nuclears torna a posar-se sobre la taula

El debat sobre el model energètic continua obert. La crisi energètica, la inflació i l’escalada de preus del gas rus han tornat a posar sobre la taula el debat al voltant de la transició energètica i el nou pastís energètic, que s’ha de configurar en els propers anys.

Si bé els postulats del Govern actual, de socialistes i Podem, semblava clar, amb un calendari de tancament accelerat de tancament de les nuclears que havia d’acabar ja al 2035, les conseqüències de la guerra d’Ucraïna i la crisi diplomàtica amb Rússia han encès l’ombra del dubte. El no rotund dels socialistes ha allargat la vida de les centrals. La primera esquerda va arribar el passat dia 14 de juliol, quan el Congrés dels Diputats va aprovar una moció -sense caràcter vinculant- que demanava allargar la vida de les centrals nuclears en funcionament.

Es tracta d’una opció que cada vegada pren més força en altres països europeus, i fins i tot Alemanya es planteja alentir el seu calendari de tancament nuclear arran de la situació actual, a més de la reobertura d’antigues centrals de carbó. El reconeixement de la Comissió Europea de les centrals nuclears i de gas com a energia verda i l’obertura a finançar nous projectes impulsats per societats privades també ha estat un punt clau perquè cada vegada sone amb més força la necessitat d’optar per l’energia nuclear com una energia provisional -sobretot- i de transició, mentre no es desplega un model energètic sòlid basat en la producció de centrals d’energia renovable.

Tot i la moció del Congrés, el Govern actual seguix defensant el calendari de tancament -que va presentar durant els primers mesos de legislatura- i que preveu tancar la central nuclear d’Ascó I l’any 2030, i Ascó II, al 2032. “Ni nuclears, ni tèrmiques. 100 % renovables”, ha declarat Sánchez en els últims dies. Més contundent encara ha estat la Ministra de Ciència i Innovació, Diana Morant, que va defensar que l’allargament de vida de les centrals era “poc més que un engany populista”.

D’altra banda, al Partit Popular es mostren obertament disposats a allargar la vida de les centrals nuclears per a fer front a la crisi energètica actual. Un canvi a Moncloa, amb l’entrada dels de Feijoó, podria donar, doncs, un nou cop de timó a les polítiques energètiques del país, que veuen com el desplegament de les energies renovables no avança al ritme esperat i que la crisi del gas podria acabar decantant l’opció d’allargar la vida útil dels set reactors que queden en funcionament a l’Estat.

L’impost de la discòrdia

El nou impost de la Generalitat que grava l’impacte ambiental de les centrals nuclears -ideat pel diputat rapitenc d’ERC, Lluís Salvadó- ha entrat ja en vigor i té previst recaptar uns 60 milions d’euros anuals. D’estos, el 20 % -uns 12 milions d’euros- es destinaran a impulsar polítiques actives d’ocupació i diversificació econòmica a les dos àrees nuclears catalanes. Actualment, el Departament d’Empresa i Treball està elaborant el reglament que ha de regular quins projectes podran rebre finançament i tot el procés administratiu que hauran de seguir per a poder nodrir-se del finançament d’este fons nuclear per a la transició econòmica.

Des d’Esquerra Republicana, però, instaran el Govern espanyol, amb una proposta que ja ha entrat al Congrés dels Diputats, a complementar el fons nuclear de la Generalitat almenys amb la mateixa partida pressupostària de dotze milions d’euros anuals. “Les competències en matèria nuclear són de l’Estat; i malgrat haver fixat un calendari de tancament de les centrals, el Govern espanyol no ha presentat cap pla per a diversificar l’economia de les zones nuclears i revertir la pèrdua de llocs de treball que suposarà”, ha assegurat la diputada ebrenca d’ERC al Congrés, Norma Pujol.

D’altra banda, des del PSC fa anys que reclamen que el fons nuclear de la Generalitat augmente la seua aportació al territori i a les polítiques de diversificació econòmica un cop tanquen les centrals nuclears catalanes. Els socialistes van presentar, el dijous 21 de juliol, una moció al Parlament de Catalunya, acordada amb la CUP i En Comú Podem, per a demanar que s’augmentés la partida que s’ha de destinar al territori fins a un 50 % del total de la recaptació. Això faria augmentar el fons nuclear fins a situar-lo al voltant dels 30 milions d’euros anuals per a destinar a polítiques de diversificació econòmica al nord de les Terres de l’Ebre. La proposta, però, no va tirar endavant, ja que els diputats d’ERC i Junts, i també Vox, van votar-hi en contra.

Els socialistes han lamentat la posició de l’actual Govern de la Generalitat i han lamentat que la major part de la recaptació d’este impost es destine a polítiques públiques que no tenen res a veure amb el territori. “Un impost que surt del territori ha de repercutir, almenys en un 50 %, a les Terres de l’Ebre. Qui patim els efectes mediambientals de les centrals nuclears som nosaltres, per tant, és de sentit comú que es queden aquí”, ha assegurat el diputat ebrenc del PSC al Parlament, Joaquim Paladella.

Més contundent ha estat el primer secretari dels socialistes ebrencs, Manel de la Vega, que ha acusat ERC a l’Ebre de “ser un partit triler”, en resposta a la seua petició que el Govern de l’Estat aporte el mateix que la Generalitat al fons de transició nuclear. “Volen confondre la gent argumentant que el Govern d’Espanya hauria d’aportar el mateix, quan l’Institut per a la Transició Justa té línies d’actuació que s’apliquen quan han tancat les centrals elèctriques; però este no és el cas de les centrals nuclears d’Ascó”, ha argumentat.

D’altra banda, des de les files de Movem Terres de l’Ebre també han criticat la posició del Govern. El portaveu, Jordi Jordan, ha destacat que “és del tot insuficient destinar el 20 % de l’impost a l’Ebre, ja que este impost ha de revertir majoritàriament en el territori, atès que surt del territori”. Jordan també ha lamentat que “una vegada més, Junts i ERC dinamiten les oportunitats de desenvolupament de les Terres de l’Ebre, votant en contra d’una proposta clarament justa i necessària de la qual hauran de donar explicacions en un futur proper als ebrencs i ebrenques”.

 

Andreu Prunera
Andreu Prunera
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

9 + 1 =

Últimes notícies