Els embassaments del sistema Ter-Llobregat han caigut esta setmana per primera vegada per sota dels 100 hm3, un llindar més que psicològic. Segons dades de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) de dimarts passat, el conjunt de pantans que nodrixen l’àrea metropolitana de Barcelona se situava en el 16,3 % de capacitat (el límit per declarar l’emergència és el 16 %, que està previst que s’assolisca de forma imminent) i en els 99,88 hm3 del màxim de 612,07 hm3 que poden contenir, i els pantans de Sau, Susqueda, la Baells, la Llosa del Cavall i Sant Ponç ja estaven en conjunt per sota del límit.
Tot i que primer fonts del Govern no tenien previst declarar l’emergència esta setmana, finalment va decidir convocar per a este dijous, coincidint amb el tancament d’esta edició, la Comissió Interdepartamental de Sequera per a declarar l’emergència al sistema Ter-Llobregat. La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, va explicar que la situació crítica, amb unes altes temperatures per al mes de gener que han provocat un descens encara més accelerat de la reserva d’aigua, va forçar a la reunió extraordinària on s’havia de valorar l’escenari i amb tota probabilitat decretar l’emergència. Si no s’ha fet ja, serà un fet en els propers dies.
El Govern va dir que donaria instruccions clares del que això comporta per a la població i per a tots els sectors. A grans trets, segons publicava la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, les noves restriccions afectaran 202 municipis, entre els quals hi ha Barcelona i l’àrea metropolitana i Girona, cosa que representa un total de gairebé 6 milions de persones.
La limitació en emergència serà de 200 litres per habitant i dia, però a més la reducció en agricultura serà del 80 %, en la ramaderia del 50 %, i en els usos industrials i recreatius del 25 %.
Tres estadis
Segons el portal de sequera de la Generalitat, la fase d’emergència és la més greu i té tres estadis, quant a nivell de restricció per al consum humà: en el primer són 200 litres per persona i dia, en el segon baixa a 180 i en el tercer a 160, a més d’altres restriccions que s’endurixen. Per tant, si la sequera persistix, les quantitats d’aigua que es poden utilitzar aniran baixant progressivament.
A les Terres de l’Ebre, només hi ha quatre municipis, que a més a més són del sistema del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), afectats per limitacions, i només en la fase més baixa de restriccions: són l’Ametlla de Mar, l’Ampolla, el Perelló i Alcanar. Tots quatre estan en fase d’alerta, fet que implica que estan per sota del 40 % de les seues reserves. En estos casos, es despleguen mesures d’estalvi als diferents usos i s’incrementa la producció de recursos no convencionals i d’extraccions subterrànies, així com es reduïxen els desembassaments. L’Agència Catalana de l’Aigua pot establir modificacions temporals dels aprofitaments de l’ús del domini públic hidràulic i aturar la tramitació de nous aprofitaments d’aigües.
La resta de municipis de les Terres de l’Ebre depenen exclusivament de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (de la conca de l’Ebre), que al desembre va declarar el final de la situació extraordinària per sequera a la unitat del baix Ebre, una situació que s’havia allargat des del mes d’abril. Però tot just esta millora és el que alimenta les pretensions d’alguns actors de la crisi de la sequera per a reclamar la interconnexió de xarxes entre els sistemes CAT i Ter-Llobregat, cosa que el Govern fins ara ha descartat, o la portada d’aigua en vaixells de Tarragona -no s’ha concretat si aigua del CAT o dels aqüífers d’Ematsa- fins a Barcelona, una solució cara o poc eficient però que Acció Climàtica ja fa dies que va posar damunt de la taula. Per tant, si bé l’emergència no afecta directament el territori, l’Ebre haurà d’estar molt pendent de les mesures que es prenen per a gestionar-la.
