Estava preparant un petit article sobre l’empatia en el mon polític però crec que es de rebut deixar-lo embastat al calaix i centrar-me en els aiguats esdevinguts ahir dia 1 de setembre a la comarca del Montsià. Quan es publiqui aquest article hauran passat ja uns dies però la reflexió continuarà sent vàlida. En els darrers 3 anys hem patit quatre grans episodis climàtics greus: al 2018 una gota freda, el temut Glòria al 2020 i el 2021 ens ha regalat el Filomena i els aiguats d’ahir. Tot això no es casual ni excepcional per molt que ho escoltem repetidament. Diuen que una mentida dita mil cops es converteix en veritat però hem d’obrir els ulls. El canvi climàtic i l’acció humana ens han portat on som i, malauradament, en un futur proper ens hi tornarem a trobar. Veurem què passarà aquest hivern. Si a tot això hi sumem una pandèmia mundial, la fragilitat del Delta i l’oblit de les Administracions, el còctel es fulminant.
I en aquest punt es on he de parlar del títol de l’article: “l’amor”. Segurament aquestes paraules em costaran una estirada d’orelles. L’acceptaré amb molt de gust. Mai renunciaré a dir el que penso amb respecte, educació i responsabilitat. A banda de ser el territori mes oblidat de Catalunya, també hem estat el mes visitat per alts càrrecs de totes les Administracions des del 2018. Tothom ens estima molt. El Delta es un paradís (en vies d’extinció) i referent turístic del país. Hem rebut l’amor incondicional de totes i tots els que han vingut a veure l’estat de les nostres terres. Però senyores i senyors, l’amor es un sentiment que va acompanyat de la demostració. No val estimar si no ho demostres amb fets i aquí ens hem quedat encallats a la primera part del paradigma.
Un cop vaig fer una pregunta a un alt càrrec del Parlament actual: “fins a on estaria disposat/da a arribar per demostrar l’amor que diu que te a les Terres de l’Ebre?” Val a dir que no em va convèncer la resposta. Voluntat n’hi ha sempre, haurem de fer confiança? Si, per descomptat, però també s’ha de respectar que reivindiquem el que creiem que es de justícia. Si us plau, escolteu-nos, cuideu-nos, ajudeu-nos a tirar endavant un territori tan meravellós com malmès. Que no quedi sota les nostres consciències que hem estat còmplices de la destrucció i pèrdua del Delta. Unim esforços per salvar el que encara es pugui.
L’amor: seguiu estimant-nos molt però, a poder ser, d’una altra manera.
