L’escassa oferta formativa i els pocs treballs qualificats no donen als joves gaires oportunitats per a tornar a viure als seus pobles d’origen. I no serà per ganes.
Els pobles ofereixen unes condicions que són clarament atraients: Preus de vivenda baixos, productes “km 0” de qualitat, una oferta d’oci i cultura cada vegada major, natura propera per a gaudir en qualsevol moment i un teixit associatiu entre veïns i grups socials més intens i amb més caliu.
Si parlem de qualitat de vida, no hi ha res millor. El que els hi pot mancar de les grans ciutats ho tenen a poc menys d’una hora; el mateix temps que perdia per anar a treballar quan vivia a Barcelona, una d’anada i una altra de tornada, tots el dies. No ho trobo a faltar.
El que si es troba a faltar és més representació política juvenil, més actius que s’involucrin en afegir, recuperar o defensar el que necessiten per a poder desenvolupar la seva vida en el nostre territori. Cada vegada estan més desenganyats amb la política a causa de les notícies de corrupció. Es senten oblidats i poc representats, sense cap icona que els atragui a sentir-se optimistes amb el panorama actual.
Com han de sacrificar el seu temps per lluitar en una batalla que ja troben perduda?
Doncs no queda altra que canviar-los aquest concepte; se’ls hi ha d’apropar la política, canviar la perspectiva que se’ls hi ha donat. Se’ls hi ha d’ensenyar les eines que tenim per a dinamitzar la riquesa de les nostres terres, d’afavorir la creació de noves empreses i llocs de treball, de fer més fàcil la carrera formativa que volen escollir sense la necessitat de sacrificar quilòmetres, temps i diners; s’ha d’estimular la tornada cobrint les mancances que poden tindre. I això només es pot fer amb política.
I que millor que ells mateixos per a fer-ho? Els joves no només valen per a les regidories de joventut, oci i cultura, ens tanquem en els prejudicis més simples. Tenen molt a dir en Educació, Salut, Economia… Entre d’altres. Poden donar noves perspectives a coses que s’han donat per suposat durant molts anys.
Hem de donar-los l’oportunitat, ja que el seu futur influeix de forma significativa en el de tots. Uns quants exemples: Massifiquen el nostre territori amb el negoci de les energies a costa dels pocs que poden importunar; perdem oficines bancàries i consultoris mèdics a causa del baix cens de les poblacions; futures jubilacions escasses i possiblement improbables; taxa de natalitat de riure, com han de tindre fills si no es poden mantindre ells mateixos? Sense entrar en el debat de la conciliació familiar.
Sense regeneració política no pot haver consonància amb l’actualitat. Si no s’involucren ara, quin futur els hi espera? I a la resta?
