Les poblacions costaneres de l’Ampolla i l’Ametlla de Mar, al Baix Ebre, han registrat els preus de lloguer més elevats de les Terres de l’Ebre el 2024, amb una mitjana mensual de 527,54 euros i 496,54 euros, respectivament, segons dades del Servei d’Estudis i Documentació d’Habitatge, basades en les fiances dels contractes dipositats a l’Institut Català del Sòl (INCASÒL) entre gener i setembre. Els seguixen Camarles (482,40 euros), Sant Jaume d’Enveja (477,09), Tortosa (467,05), Alcanar (462,55) i la Ràpita (457,79).
En contrast, sis municipis d’interior són els que presenten els lloguers més baixos. Batea és el municipi més econòmic, amb una mitjana de 328,28 euros mensuals, seguit de Riba-roja d’Ebre (337,50), Horta de Sant Joan (340), la Sénia (349,04), Flix (350,46) i Xerta (356,25).
L’alcalde de l’Ampolla, Francesc Arasa (Junts), considera que la pressió del lloguer turístic ha influït en l’increment del preu del lloguer de residència habitual al municipi, que ha registrat un augment del 22,1 % en els últims cinc anys.
Tot i esta evolució a l’alça, Arasa assegura que actualment “no hi ha una gran demanda de lloguer convencional al municipi de l’Ampolla”. De fet, les dades reflectixen una certa fluctuació en el nombre de contractes signats. El 2023 se van formalitzar 68 contractes de lloguer residencial, una xifra inferior en 22 respecte al 2022, però 12 més que al 2021.
D’altra banda, Sant Jaume d’Enveja, Camarles, Gandesa, la Sénia i l’Aldea són els cinc municipis de les Terres de l’Ebre on el preu del lloguer d’habitatge ha crescut més en els últims cinc anys. Entre 2020 i el tercer trimestre de 2024, el preu mitjà anual del lloguer a Sant Jaume d’Enveja ha augmentat un 47,2 %, el creixement més elevat dels 24 municipis ebrencs amb dades disponibles. A Camarles, l’increment ha sigut del 40,8 %; a Gandesa, del 39,9 %; a la Sénia, del 39,8 %; i a l’Aldea, del 38,5 %.
Per contra, només dos municipis han registrat una evolució negativa, amb preus inferiors als de 2020: Horta de Sant Joan, amb una caiguda de l’11,6 %, i Riba-roja d’Ebre, amb un descens del 0,6 %. A Roquetes, l’augment ha sigut el més moderat, amb un 7,6 %.
El 2020, arrendar un habitatge al municipi de Sant Jaume d’Enveja costava una mitjana de 324 euros al mes, mentre que el setembre de 2024 la xifra ja s’enfilava fins als 477 euros. L’alcaldessa, Teresa Solsona (Endavant Sant Jaume), atribuïx esta situació a la creixent pressió del lloguer turístic de cap de setmana, que s’ha intensificat des que el delta de l’Ebre es va convertir en una destinació de moda durant la pandèmia de la covid-19. “Soc conscient que molta gent jove busca lloguer habitual i no en troba, perquè molts propietaris opten pel lloguer turístic de cap de setmana”, reconeix Solsona.
Per a fer front a esta problemàtica, l’alcaldessa confia en dos promocions immobiliàries que s’estan enllestint, amb prop d’un centenar d’habitatges. Estes promocions, que van quedar interrompudes amb la crisi del sector de la construcció, podrien destinar-se al lloguer de llarga durada per a donar resposta a la demanda d’habitatge residencial al municipi.
Desacceleració
El preu del lloguer a les quatre ciutats de les Terres de l’Ebre -Tortosa, Amposta, la Ràpita i Deltebre- ha registrat també un increment significatiu des de 2020, però les últimes dades mostren una desacceleració en el creixement durant el darrer any. Entre 2020 i el tercer trimestre de 2024, la mitjana anual del lloguer ha augmentat un 29,1 % a la Ràpita, un 26,8 % a Deltebre, un 24,9 % a Tortosa i un 19,9 % a Amposta. Tanmateix, si es comparen les dades de 2023 amb les del tercer trimestre de 2024, l’augment és molt més moderat. La Ràpita lidera el creixement amb un 4,4 %, seguida de Deltebre (4,1 %), Tortosa (2,9 %) i Amposta (0,9 %).
Cal recordar que, des de 2015, el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica només publica dades dels municipis amb més de cinc contractes registrats, fet que explica l’absència d’algunes poblacions en l’anàlisi. [Es poden consultar les dades completes al quadre adjunt].
Per a alleujar la pressió sobre els preus del lloguer residencial causada pel creixement del lloguer turístic i garantir l’accés a l’habitatge per a la població local, especialment en els municipis més afectats per esta problemàtica, el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (MIVAU) va declarar, l’octubre de 2024, onze nous municipis de les Terres de l’Ebre com a zones de mercat residencial tensionat. Esta mesura va complementar la declaració del març de 2024, que ja incloïa Tortosa, Amposta, Roquetes i Móra la Nova.
Els municipis afegits a la llista, a instàncies de la Generalitat, van ser l’Ametlla de Mar, l’Ampolla, Deltebre, Sant Jaume d’Enveja, l’Aldea, la Ràpita, Alcanar, Ulldecona, Móra d’Ebre, la Sénia i Santa Bàrbara.
Límit màxim al lloguer
Esta declaració implica l’aplicació d’una sèrie de mesures orientades a combatre l’augment dels preus i estimular l’oferta d’habitatges assequibles. Entre les principals mesures destaca la creació d’un Índex de referència de preus de lloguer, que establix els límits màxims per als lloguers en estes zones tensionades, ajudant a contindre la pujada dels preus. A més, els petits propietaris que lloguen els seus immobles per a ús residencial en estes zones podran beneficiar-se de reduccions fiscals de fins al 90 % en l’impost de la renda, amb l’objectiu de fomentar el lloguer de llarga durada i contribuir a l’estabilització del mercat immobiliari.
Les dades que es publicaran en els propers mesos hauran de confirmar si estes mesures han tingut efectes sobre el mercat.
Cinc preguntes
Quins són els municipis amb el lloguer residencial més car?
On ha augmentat més el preu de lloguer entre 2020 i 2024?
On ha augmentat més el preu del lloguer entre 2023 i 2024?
A quins municipis se van fer més contractes de lloguer el 2023?
On hi ha més pisos buits i habitatges ocupats sense títol habilitant?
