El passat dia 12 d’abril es va celebrar la Primera Jornada d’Atenció Primària a les Terres de l’Ebre; hi van participar, segons fonts d’aquest setmanari, vora de tres-cents cinquanta professionals del territori, fet que, a més, va generar un gran nombre de ponents i una elevada participació.
A la dècada dels setanta del segle passat, la Declaració d’Alma Ata i el X Congrés de Metges i Biòlegs de la Llengua Catalana van ser un fort incentiu per canviar la precària medicina que es practicava als ambulatoris. La nova reordenació sanitària de Catalunya i la conceptualització de l’Atenció Primària de Salut com el primer graó d’accés de la població al sistema de salut van animar metges i infermeres a formar-se en les diferents especialitats de Medicina Familiar i Comunitària i Salut Pública.
La salut deixava d’entendre’s com l’absència de malaltia. La definició de l’OMS, que l’entenia com aquell complet estat de benestar físic, psíquic i social, o millor encara, la que es va definir al congrés abans esmentat, ‘aquella manera de viure que és autònoma, joiosa i solidària’, van actuar de fars per a les noves generacions de professionals.
Han passat els anys, i una pandèmia ha trastocat la nostra Atenció Primària de Salut.
Allí on regnava la militància, el compromís i l’entusiasme, segons molts dels seus professionals, avui regna el desencís. Motius? La pressió assistencial desmesurada i una organització del treball burocratitzada.
La covid ha fet aflorar les misèries d’un sistema que, tot i les bones intencions, mai ha abandonat la idea que el centre del seu interès fonamental és l’hospital, per tant, la malaltia. El sistema no ha dotat l’Atenció Primària de Salut i la Salut Pública (SP) ni amb un bon pressupost econòmic ni amb una bona planificació. Elles i la salut són les parentes pobres del sistema.
Els determinants de la salut, llargament estudiats per polítics, economistes, salubristes… demostren que amb una Atenció Primària de Salut funcionant òptimament la gent mor i emmalalteix molt menys.
Un dels pilars del sistema d’Atenció Primària de Salut i de la Salut Pública és la promoció de la salut de la població, però per promocionar-la cal participar-hi activament. I, atès que la participació no és un bell guarniment per quedar bé, se l’ha de capacitar, se l’ha d’escoltar i se li ha de donar veu. Amb les condicions de feina, la pressió assistencial, la manca de formació dels usuaris -que moltes vegades no saben usar els serveis al seu abast-, el dèficit de professionals d’APS és cada cop més preocupant; com és preocupant el ressorgiment de sistemes menys equitatius que van observant amb ànsia la lenta desfeta de l’APS i el sucós negoci que generen la malaltia i la mort.
Si l’APS es deteriora, si s’abandona la universalitat de la salut, queda clar que qui tindrà diners podrà accedir al sistema, i qui no en tingui anirà, com en temps passats, a la beneficència. És a dir, retrocedirem en el temps i bastirem iniquitats.
Reforçar i enfortir l’Atenció Primària de Salut, la Salut Pública, és cosa de totes i de tots: professionals i població en general. Per aquesta raó necessitem una nova Jornada d’Atenció Primària, on es convidi la població, i que aquesta pugui compartir amb els professionals les seves experiències i sabers.
Cal saber el valor de la joia que tenim a les nostres mans i defensar-la.
