El Govern de la Generalitat va aprovar a finals de maig una despesa pluriennal ampliable de 200 milions d’euros del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, que va permetre obrir la segona convocatòria de subvencions del Pla de barris i viles 2025–2029. A esta convocatòria —el termini acaba este divendres, 17 de juliol— s’hi han pogut presentar els municipis que no van optar a la primera, els que sí que ho van fer però no van resultar escollits i els que van ser beneficiaris de la primera que vulguen presentar un projecte per a un barri diferent.
El Pla busca reduir les desigualtats territorials i socials i dona continuïtat a l’antiga Llei de barris de 2004. Els projectes que poden presentar els ajuntaments se centren en zones identificades com a Àrees d’Atenció Especial, amb rendes baixes, dèficits d’equipaments, problemes d’habitatge o exposició a riscos ambientals. Les actuacions no es limiten a la millora de l’espai públic. Les transformacions físiques, la transició ecològica i l’acció sociocomunitària han de rebre —cadascun dels àmbits per separat— l’impacte d’almenys el 25 % de les accions previstes.
El Govern espera que el Pla pose en marxa, entre 2025 i 2029, fins a 120 programes memòria d’intervenció integral (PMIIs) de transformació a tot Catalunya, amb una inversió total conjunta entre Govern i ajuntaments de 1.600 milions d’euros. Els municipis de més de 50.000 habitants opten a rebre de la Generalitat el 50 % del pressupost del PMII; entre 20.000 i 50.000 habitants, el 60 % del pressupost; entre 5.000 i 19.999 habitants, el 70 % i els de menys de 5.000 habitants, el 75 %.
A les Terres de l’Ebre, en la primera convocatòria van ser escollits per a rebre finançament els programes de Tortosa i Amposta per a rehabilitar els barris del centre històric de la capital del Baix Ebre i els del Grau, Pla d’Empúries i la Vila de la capital del Montsià. Els dos PMIIs a les dos principals ciutats de la regió suposen una inversió conjunta de 50 milions d’euros a cinc anys vista, prorrogables a vuit. A Amposta ja s’ha constituït l’oficina tècnica que ha de tutelar els projectes del Pla de barris i gestionar-ne la participació ciutadana. S’ha situat temporalment als baixos del Sindicat, però s’ubicarà de manera definitiva a les caselles del Mercat. A Tortosa encara s’estan fent les contractacions de personal per a dotar l’oficina, que s’activarà al setembre i tindrà la seu al Casal de Santa Clara.
També es van presentar a la primera convocatòria almenys Ulldecona, Batea i Alcanar. L’Ajuntament canareu ha decidit ara reformular el projecte amb vista a una tercera convocatòria, mentre que Ulldecona i Batea confien a veure premiada la persistència i s’han presentat també a la segona, juntament amb la Ràpita, Deltebre, Flix, Godall i l’Ametlla de Mar. Estos són els PMIIs confirmats. Si acaben beneficant-se del Pla, en esta o en pròximes convocatòries, suposarien una injecció de 132 milions d’euros per a la transformació de barris ebrencs, entre recursos propis dels ajuntaments i fons del Pla de la Generalitat. Un possible punt d’inflexió que se superposa al baló d’oxigen que també pot suposar el Fons de Transició Nuclear.
La Ràpita: Un projecte per a “dignificar” el barri de l’Espanyol després de 50 anys de falta d’atenció
L’Ajuntament de la Ràpita ha anunciat la presentació d’un projecte PMII valorat en 12,5 milions d’euros centrat en el barri de l’Espanyol. Este import és el límit per a cada PMII en municipis de menys de 20.000 habitants. El programa rapitenc planteja un conjunt d’actuacions urbanístiques, econòmiques, ambientals i socials, amb el barri de l’Espanyol com a destinatari de 7,7 milions d’euros per a fer una renovació integral de l’espai públic i dels serveis urbans. El projecte preveu la modernització de l’enllumenat, la renovació de les xarxes d’aigua i pluvials, la transformació de diversos espais públics per a fer-los més accessibles i la rehabilitació energètica dels habitatges. L’alcalde de la Ràpita, Xavi Reverté, ha justificat la prioritat per este barri perquè, segons afirma, “fa més de cinquanta anys que no s’hi fan obres importants i es tracta de dignificar-lo”.
Una de les actuacions previstes és facilitar la recuperació d’edificis residencials inacabats per a ampliar l’oferta d’habitatge protegit. Paral·lelament, l’Ajuntament està identificant edificis i solars susceptibles d’incorporar-se als futurs programes d’habitatge de la Generalitat. La candidatura també reserva 1,62 milions per a la reforma i modernització del Mercat Municipal. A més de millorar-ne l’eficiència energètica i les instal·lacions, el consistori vol consolidar l’equipament com a referent del producte de proximitat i impulsar-hi una escola d’hostaleria centrada en la cuina de les Terres de l’Ebre, així com adequar la planta superior perquè aculla la futura Casa dels Gegants.
En l’àmbit de la mobilitat, el projecte planteja crear una xarxa d’itineraris segurs per a connectar equipaments, comerços i serveis municipals. El projecte es completa amb diferents programes socials i d’inserció laboral, actuacions de suport al comerç local i mesures per a reforçar la inclusió i la igualtat.
Deltebre: Urbanització pendent de carrers o 6.000 m2 de zones verdes, la proposta per a la Cava
La candidatura de Deltebre al Pla de barris preveu actuacions urbanes, ambientals i socials per a transformar un àmbit on residix un de cada cinc veïns i veïnes del municipi. La sessió plenària d’este dijous, després del tancament d’esta sessió, havia de servir per a aprovar una proposta que preveu una inversió global de 12,5 milions d’euros per a continuar impulsant la transformació del municipi. El projecte se centra en un àmbit de 0,55 km² del nucli de la Cava on residixen 2.681 habitants (22 % de la població). L’alcalde de Deltebre, Lluís Soler, ha explicat que el programa “respon a les necessitats reals dels veïns i veïnes i no només millora carrers o equipaments, sinó que genera noves oportunitats, reforça la cohesió social i prepara Deltebre per als reptes de futur”.
En total se preveuen fins a 33 actuacions estructurades en tres grans eixos. El primer eix del projecte, amb una inversió de 7.025.000 euros, se centra en la transformació física. Entre les actuacions més destacades hi ha la urbanització dels carrers que encara resten pendents, amb una inversió de 4,56 milions d’euros, que permetrà completar la trama viària, eliminar barreres arquitectòniques, renovar els serveis soterrats i millorar l’accessibilitat. Paral·lelament, també es preveuen línies d’ajuts per a rehabilitar habitatges, retirar elements amb amiant i afavorir la instal·lació d’ascensors en edificis que actualment no en disposen.
El segon eix, dotat amb 2.475.000 euros, té com a objectiu incrementar la resiliència davant els efectes del canvi climàtic. El projecte preveu la construcció d’un nou sistema de drenatge pluvial connectat amb el passeig del Carrilet per a reduir el risc d’inundacions, així com la creació de més de 6.000 m² de noves zones verdes i refugis climàtics per a combatre l’efecte de les altes temperatures. També es contempla la implantació d’un nou eix ciclista que contribuirà a fomentar una mobilitat més sostenible.
El tercer eix, amb una inversió de 2.250.000 euros, posa el focus en les persones i en la cohesió social. Entre les actuacions previstes destaca la recuperació de la Cambra Agrària com a futur hotel d’entitats, o la millora del pavelló Lo Salat per a acollir activitats relacionades amb l’esport i la salut. El projecte també inclou un pla específic d’ocupació per a afavorir la inserció laboral, especialment de les dones, així com la creació d’un viver d’empreses amb l’objectiu d’impulsar l’activitat econòmica i donar una nova vida als locals actualment sense ús. Paral·lelament, s’incorpora la rehabilitació de l’antic magatzem de la brigada municipal perquè esdevinga el futur arxiu municipal, i mesures de control i gestió de la fauna urbana. Per a garantir una gestió propera i un seguiment continuat del projecte, el Pla de barris preveu la creació d’una oficina tècnica local, que s’ubicarà a la futura Cambra Agrària. Este espai esdevindrà el punt de referència per als veïns i veïnes, oferint informació, assessorament i acompanyament. La proposta partix del procés participatiu dut a terme en el marc de la primera candidatura al Pla de barris, en el qual van participar un total de 799 persones.
Si el programa és escollit per la Generalitat, les actuacions, subvencionades en un 70 %, se desenvoluparan entre el 2027 i el 2031.
Flix: Flix aspira a regenerar un nucli antic afectat per la desocupació de pisos
La proposta que l’Ajuntament de Flix ha presentat al Pla de barris i viles de la Generalitat abasta des del carrer Calvari fins al CAP i el Sindicat, al nucli antic. Les línies d’actuació prioritzaran l’accessibilitat i mobilitat, la sostenibilitat i l’eficiència energètica. L’alcalde, Francesc Barbero, destaca la necessitat urgent d’esta intervenció i apel·la a la col·laboració dels propietaris per a poder actuar sobre el parc privat d’habitatges. Un dels reptes és que molts dels edificis se doten d’ascensors, i en este sentit Barbero fa una crida perquè es facen millores que poden optar a subvencions de fins al 75 % del cost de les actuacions.
Per part seua, l’Ajuntament se compromet, amb l’ajuda del Pla, a millorar les infraestructures del barri. El gros del projecte flixanco, que busca transformar profundament l’espai públic i dignificar les condicions de vida al centre històric, va ser encarregat al despatx EFA Arquitectes ara fa un any, segons va publicar Canal Terres de l’Ebre. En un principi, el pressupost per a executar-lo era de 7 milions d’euros, però finalment el consistori no el va presentar a la primera convocatòria i ara hi concorre a la segona amb una actualització que el dotaria de 10,5 milions d’euros per a regenerar un nucli antic afectat per problemàtiques urbanístiques i socials, com l’envelliment del parc d’habitatges i la desocupació.
L’alcalde de Flix apel·la a una intervenció integral, urbanística i socioeconòmica, que millore un nucli històric d’on, durant molts anys, els habitants “han marxat a viure a altres barris, com l’Eixample, o a altres zones” i on hi ha “molts habitatges degradats per haver estat buits durant molts anys”.
Godall: Godall promourà un nou passatge i dos equipaments culturals
Godall és el poble més menut de les Terres de l’Ebre que ha confirmat que es presenta al Pla de barris i que aspira a generar el màxim d’inversió per a municipis de menys de 20.000 habitants, que se situa en 12 milions i mig d’euros. L’alcalde, Alexis Albiol, ha explicat al setmanari l’ebre que el PMII, a més a més de diferents actuacions socials, inclou el recanvi del sostre del casal municipal, que té goteres i serà reforçat amb panell sandvitx, i dos equipaments culturals de primer ordre. D’una banda, si el projecte surt escollit, l’Ajuntament adquiriria el solar de l’antic Centre Republicà per a fer-hi un centre cultural polivalent, amb un espai d’auditori i per a la banda de música. De l’altre costat, s’habilitaria un centre de lectura en un edifici cedit per un veí, que a més a més donaria el seu fons de més de 2.000 llibres. La principal operació urbanística del projecte de Godall passaria per adquirir edificis en ruïna entre la plaça Major i el carrer Sant Josep, per a fer-hi un nou carrer i a la vegada per a rehabilitar alguns immobles i fer-los habitables.
Ulldecona: Ulldecona busca estendre el progrés del carrer Major a tota la xarxa urbana del nucli antic
L’Ajuntament d’Ulldecona es va presentar a la primera convocatòria del Pla de barris, però l’únic municipi del Montsià que en va sortir beneficiari va ser Amposta. Ara el consistori faldut hi torna, amb un projecte actualitzat que s’enfila fins als 12,5 milions d’euros de pressupost. Se n’han suprimit millores de carrers que ja s’estan executant actualment a través del Pla únic d’obres i serveis de Catalunya (PUOSC), com ara els carrers Sant Antoni, Pilar i Ramon Llull, però l’objectiu del PMII d’Ulldecona continua sent arranjar tots els carrers del nucli antic, amb la pavimentació del carrer Major com a model. Esta va ser una actuació materialitzada amb l’ajut de l’anterior Llei de barris i que, com destaca l’alcaldessa Núria Ventura, va permetre convertir “una carretera en un carrer per a la gent”. La millora dels carrers també inclou la de la xarxa d’aigua, de pluvials i clavegueram.
Ventura explica a esta publicació que els projectes de transformació física s’emporten el gros de la inversió i entre ells s’inclou la rehabilitació del Teatre Orfeó Montsià.
També hi ha previst impulsar un projecte d’habitatge cooperatiu assistit per a la gent gran o per a persones amb mobilitat reduïda. En l’àmbit de l’habitatge, Ventura remarca la necessitat de “convertir habitatges degradats en habitables, amb la complicitat dels propietaris i les comunitats de veïns”.
El programa que es presenta al Pla de barris també planteja millores en eficiència energètica, jardineria i arbrat urbà, davant la urgència d’habilitar nous espais d’ombra com a refugis climàtics.
En l’àmbit comunitari, Ventura considera bàsic captar talent perquè els jóvens se queden a treballar al poble, i esmenta altres projectes de formació per a persones amb dificultats, adaptació tecnològica per a la gent gran o cursos de català. També assenyala un rellançament del banc de terres, un projecte que va convertir Ulldecona en pionera al territori, i la seua vinculació amb la revitalització del mercat municipal, per a vendre-hi productes de proximitat.
“El Pla de barris és una oportunitat i el que volem és regenerar una part del nucli històric, on hi ha parts molt degradades, i poder treballar-hi amb millores urbanístiques, zones verdes, eficiència energètica i ocupació i salut pública”, resumia l’alcaldessa quan l’Ajuntament encara estava fent la diagnosi del projecte, en unes declaracions recollides per la Xarxa de Televisions Locals.
Batea: Batea promourà habitatge de lloguer assequible i farà un museu de la vida rural
Batea va ser un altre dels municipis de les Terres de l’Ebre que es va presentar sense èxit a la primera convocatòria i espera ara sortir-se’n amb una actualització del seu PMII que n’ha incrementat el pressupost de 10 a 12,5 milions d’euros. El programa va ser aprovat esta setmana per part del plenari municipal. L’alcalde de Batea, Joaquim Paladella, explica al setmanari l’ebre les línies mestres del conjunt de projectes.
En l’àmbit de les transformacions físiques, s’hi inclou la millora de teulades a tot el poble i la rehabilitació de façanes al nucli antic, on l’objectiu de l’Ajuntament és provocar una millora de l’accessibilitat i la mobilitat a cases velles de més d’una planta, amb la instal·lació de cadires pujaescales.
Batea pretén també que el Pla de barris subvencione la compra de la casa pairal de Ca Català, un casalici noble situat al carrer Major, on l’equip de govern té previst habilitar un museu de la vida rural a la planta baixa i dixar la segona planta per a fer habitatges petits de lloguer assequible. L’habitatge és un dels eixos clau de la política municipal en una comarca terraltina especialment amenaçada pel despoblament.
En l’àmbit més comunitari, el programa bateà aspira, segons enumera el batlle i alhora diputat socialista, a portar estudis qualificats, fer polítiques d’igualtat, instal·lar aire condicionat a l’escola de primària o convertir els residus orgànics en compostatge, amb un projecte que permetria fer una part del tractament de residus al municipi i generar llocs de treballs, segons augura Paladella.
Batea és l’únic municipi de la Terra Alta que ha transcendit que s’haja presentat al Pla de barris i viles de la Generalitat.
L’Ametlla de Mar: El deute pendent de transformar la urbanització de les Tres Cales
L’Ajuntament de l’Ametlla de Mar s’hi presenta amb l’objectiu d’impulsar la millora de la connectivitat, la renovació de serveis i l’atenció social a la urbanització de les Tres Cales. Segons va explicar l’alcalde de l’Ametlla de Mar, Jordi Gaseni, a La Cala Ràdio, el consistori vol donar resposta al que considera un “deute històric” amb esta urbanització.
La proposta es vertebra en tres grans eixos d’actuació. En l’àmbit urbanístic, se preveu la millora de la carretera de les Tres Cales, el vial que connecta la urbanització amb el nucli urbà i les platges. El projecte planteja l’ampliació de la via per a incorporar-hi un carril bici i un espai per a vianants, així com l’asfaltatge de diversos carrers interiors que actualment presenten un estat deficient.
El pla també contempla la renovació de la xarxa de distribució d’aigua potable i inclou una vessant social destinada a atendre les necessitats d’una població resident cada vegada més diversa. En este sentit, se preveuen actuacions relacionades amb l’accessibilitat i amb la integració cultural i lingüística dels residents.
L’impacte econòmic del projecte, que en el cas dels municipis d’entre 5.000 i 20.000 habitants, com és cas, pot obtindre una subvenció del 70 %, és de 9,5 milions. El consistori estudiarà diverses fórmules per a assumir la seua part del finançament (30 %). L’Associació de Veïns Mestral XXI ha celebrat la candidatura i es va mostrar disposada a col·laborar tant en l’elaboració del programa com en el desplegament dels projectes.
