L’hidrogen (H2), que s’obté separant-lo de l’oxigen (O2) en trencar les molècules d’aigua (H2O) a través de l’electròlisi, és una substància que servix per a emmagatzemar energia, la qual cosa permet abordar el gran dèficit de les plantes de renovables, que no poden acumular la que produïxen i l’han d’injectar directament a la xarxa.
L’energia emmagatzemada es pot alliberar posteriorment de manera controlada i es pot utilitzar per a generar electricitat, a través de piles de combustible, o directament com a combustible per a vehicles i per a altres processos. Esta capacitat de l’hidrogen obre un escenari amb un gran potencial a les comarques amb més cultura energètica, com les Terres de l’Ebre, i el convertix en un element idoni per a facilitar i accelerar la transició energètica, no només cap a fonts d’energia renovable sinó també cap a un model de democratització, eficiència i proximitat al voltant de petites centrals productores d’energia, en què les Terres de l’Ebre busquen el seu lloc.
“Podem ser un territori pioner i podem fixar un punt d’inflexió energètic”, va proclamar Jesús Hernández, director executiu de l’empresa energètica emergent tortosina Somfets, en una jornada sobre l’hidrogen coorganitzada per la Cambra de Comerç de Tortosa.
Somfets s’ha convertit en la coordinadora de la Plataforma Hidrogen Verd Catalunya Sud, que al seu torn integra un dels macroprojectes tractors definits per l’Estat espanyol per a captar fons europeus: la Vall de l’Hidrogen de Catalunya, pilotat per la URV. En el cas del projecte Catalunya Sud, es busquen ajuntaments i empreses que aposten per promoure la instal·lació de parcs fotovoltaics en edificis industrials o públics, que puguen abastir d’electricitat les anomenades comunitats energètiques locals, integrades per usuaris privats o públics (ens locals, cooperatives, empreses, associacions…) i que esdevinguen alhora socis i governants del sistema. A més a més, algunes d’estes instal·lacions poden anar vinculades a estacions de servei d’hidrogen HRS (hidrogeneres) que poden tenir un paper clau en la descarbonització de la mobilitat.
Les comunitats locals buscaran obtenir el màxim rendiment dels actius dels associats i tindran la possibilitat de flexibilitzar els consums, requeriment principal d’un sistema cent per cent renovable. Tècnicament, es podrien abocar els excedents d’energia a la xarxa, a canvi d’una compensació; però el projecte, centrat en l’autoconsum, no ho preveu. De fet, la compensació normalment és molt inferior al que es paga com a preu de mercat per l’energia de la xarxa, i més encara, actualment. La irrupció de l’hidrogen possibilita acumular l’energia i gestionar-la d’una forma més racional i a demanda, cosa que també pot fer més competitives les empreses que formen part de les comunitats i pot ajudar a combatre la pobresa energètica.
L’hidrogen acumulat es podrà transformar en electricitat sense combustió gràcies a les piles de combustible, un factor determinant per a reduir els costos desorbitats de l’electricitat, o podrà alimentar les hidrogeneres.
Onze ajuntaments en dansa
De moment, ja s’hi han apuntat ajuntaments com els de Sant Carles de la Ràpita, Amposta, l’Aldea, l’Ametlla de Mar, Tortosa, Móra la Nova i Ascó, i s’hi han interessat Gandesa, Flix, Riba-roja i Móra d’Ebre.
Es vol establir una infraestructura bàsica creant una xarxa que facilite la integració de la societat a la nova tecnologia. Hernández veu el cas d’Ascó com a simptomàtic de la sensibilitat energètica de la Ribera i del fet que en depèn l’economia local i comarcal. El cas de l’Ametlla i la Ràpita resultaria paradigmàtic del nou protagonisme ebrenc, perquè es podrien convertir en referents amb estacions de servei per a embarcacions que s’estan dissenyant ara.
Quant als dispensadors per a vehicles terrestres, Hernández va destacar que es mantindria el model de les benzineres tradicionals en el sentit que es podria omplir el dipòsit d’hidrogen “en un parell de minuts”, un avantatge evident respecte als punts de recàrrega de vehicles elèctrics. Per terra o mar, empreses ebrenques com Hife o Balfegó tenen la intenció d’abastir-se en el futur de vehicles que funcionen amb hidrogen.
Segons va repassar el CEO de Somfets, el projecte ha de permetre sensibilitzar la població envers la necessitat de complir els objectius de transició energètica, i arribar, així, el 2050, a les zero emissions, mentre que actualment només el 10% de l’energia es produïx amb fonts renovables; establir el camí per a la reconversió industrial (de les nuclears i de la petroquímica de Tarragona, entre altres); generar públicament l’energia, amb la participació de la Generalitat i dels ens locals, i dinamitzar el territori.
D’entrada, s’hi podrien establir les empreses líders mundials en el subsector de les piles de combustible, cas de Nesdstack, o en el de la fabricació d’electrolitzadors per a trencar les molècules d’aigua i de les estacions de servei d’hidrogen, com la també multinacional NEL Hydrogen. Representants de les dos empreses van participar també en la jornada organitzada per la Cambra, convertida en impulsora d’un ambiciós projecte que aspira a fer la revolució energètica a les comarques de l’Ebre.
“Estes empreses no només s’establirien al territori, sinó que suposarien un pol d’atracció per a altres empreses”, valora Hernández.
Els números del projecte, si es desplega com preveuen els seus avaladors, són espectaculars: es produirien 750 tones d’hidrogen anuals al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, i s’estalviaria l’emissió a l’atmosfera d’unes 6.000 tones de CO2. La inversió necessària rondaria els 200 milions d’euros i pot beure, en bona mesures, dels fons europeus New Generation.
Driblatge a la massificació i a la pobresa energètica
L’altre gran avantatge del projecte, en plena controvèrsia per la massificació eòlics al sud del país, és que es nodrirà exclusivament de parcs solars en espais ja antropitzats.
És a dir, en teulades d’edificis públics o de naus industrials o cobertes d’aparcaments, amb total consens i sense trinxar territori ni restar superfície agrícola. “Això ens ha de permetre passar de l’‘aquí i així, no’ a l’‘aquí i així, sí’ i demostrar que es poden fer les coses d’una altra manera”. A més, la fórmula triada s’allunya del fantasma d’un nou minitransvasament, ara d’hidrogen, des del districte eòlic ebrenc per a ser consumit als grans polígons petroquímics del Tarragonès, que ja tenen una necessitat productiva d’hidrogen perquè l’utilitzen en processos químics per a generar nous productes.
Actualment fan l’electròlisi per a obtenir hidrogen a partir de combustibles fòssils i necessiten actualitzar-ne la tecnologia. Caldrà veure com i d’on obtenen l’hidrogen. “Nosaltres creiem en la producció i ús in situ”, reitera Hernández.
La Plataforma Catalunya Sud també oferix avantatges socials: més enllà de la descarbonització de les empreses i de la societat en general, existix la possibilitat que els poders públics, que són els que han de posar la infraestructura bàsica del projecte i ser-ne promotors o partícips, tinguen el comandament contra els increments desorbitats del preu de la llum. Les instal·lacions seran de titularitat compartida i els socis en seran productors i consumidors.
Que les comunitats puguen compartir excedents energètics entre si dependrà de l’evolució tecnològica i normativa. El gran repte seria dotar el sistema d’un gestor dels recursos distribuïts que dote d’intel·ligència i programari informàtic les comunitats energètiques.
Seguretat jurídica
Sobre la fórmula jurídica d’estes comunitats, va parlar l’advocat Jorge Andrey. A Espanya encara no s’ha transposat directives europees sobre comunitats d’energia renovable i comunitats ciutadanes d’energia, però Andrey va instar els agents públics i privats a posar fil a l’agulla i recórrer a figures jurídiques segures ja existents per a optar a ajuts econòmics que “es publicaran abans que la normativa de regulació de les comunitats energètiques”.
Unes comunitats que, per a l’advocat, han de permetre “fer-ne partícip la societat, de veritat, amb estructures legals de propietat i de col·laboració, transformant l’ètica en realitat”.
En este sentit, també va instar els govern locals a liderar i formar part de l’articulació legal o si més no, de facilitar-la, amb cessions d’ús, ordenances amb bonificacions, convenis o normatives municipals que aplanen el nou camí.
El projecte encaixa perfectament amb l’estratègia del Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre (Copate) i, en concret, amb la de la seua Agència de l’Energia de les Terres de l’Ebre, que ja pretenia dotar el territori, en pocs anys, de recursos renovables en edificis i equipaments públics, amb un model d’energia neta, eficient i de proximitat, gestionada i controlada en l’àmbit local.
L’Agència està promovent arreu parcs solars d’entre 2 i 10 MW, amb la participació d’empreses i ciutadans, i projectes per a emmagatzemar hidrogen, com és el cas del previst a l’abocador del Mas de Barberans, que també inclouria una hidrogenera per a donar cobertura a camions de residus.
