HomeSocietatL’Ebre va registrar una trentena de petits focs diaris de dimecres a...

L’Ebre va registrar una trentena de petits focs diaris de dimecres a dilluns

Esta campanya d’estiu s’ha presentat com “una de les campanyes forestals més dures dels darrers anys” per la persistència de les altes temperatures i de la sequedat per la manca de pluges. Catalunya ha patit una mitjana de 45 incendis diaris des de dimecres, 15 de juny, fins al dilluns, dia 20, segons les dades dels Bombers de la Generalitat. A l’Ebre, segons les xifres d’Interior, es van produir en este mateix període una mitjana de 30 ignicions al dia, la majoria de les quals s’apaguen de seguida en una primera intervenció, un cop detectada la columna de fum.

De vegades poden ser petits focs agrícoles -malgrat que ara no es poden fer cremes- que es descontrolen mínimament i que no requerixen ni intervenció dels Bombers. Però algunes d’estes ignicions sí que van degenerar en incendis: fins a 8 de diaris, de mitjana. Miquel Alonso, director dels Serveis Territorials d’Interior a l’Ebre, destaca que esta dada es convertiria en alarmant si esta situació es dilatés gaire més en el temps.

Una quarta part de les ignicions va degenerar en
incendis, entre estos, el de Corbera

L’episodi de simultaneïtat de focs ha posat al límit la capacitat del cos de Bombers, que ha hagut de treballar en 239 focs durant gairebé una setmana. Segons dades de Bombers i Agents Rurals, han actuat en 4.000 hectàrees, comptant la suma de tots els focs, però amb un potencial de crema de fins a 100.000 hectàrees.

La tendència de l’onada d’incendis que ha afectat Catalunya va començar a canviar a partir de diumenge, quan la calor va donar una mica de treva. Ara, amb l’incendi d’Artesa estabilitzat després de sis dies cremant, els Bombers tenen previst revisar les zones on estos últims dies han anat caient llamps, i confien en la previsió de pluges per a acabar d’extingir tots els focs.

Les condicions que han propiciat este escenari són les onades de calor, molt potents i “totalment desestacionalitzades”.

Onades de calor desestacionalitzades

Segons els experts, fins fa poc estes es produïen a finals de juliol i principis d’agost, i habitualment n’hi havia una o dos l’any. Tanmateix, el canvi climàtic ha alterat este equilibri. De moment, ja hem patit dos onades de calor: una, a finals de maig; i l’altra, al juny. “Estes entrades de sud ens dixen un panorama molt propici per a les ignicions, i cal que anem amb molt de compte”, advertix Alonso. “Abans sabíem que quan feia molta calor, la humitat era baixa i entrava cert vent amb velocitat, hi havia una situació de risc. Ara hem d’afegir-hi els escalfaments de l’atmosfera, que incrementen molt el risc d’incendi forestal”.

De fet, vuit de cada deu estacions meteorològiques de Catalunya han certificat enguany, i des del 2009, la temperatura màxima detectada durant els primers cinc mesos i mig. Esta dada, però, encara no inclou les xifres de divendres, el pitjor dia de l’onada de calor d’este juny. Moltes de les estacions ja han superat els 40 graus, cosa poc habitual a esta època de l’any. El pic es va registrar a Riba-Roja d’Ebre, amb un registre de 43,1 graus, seguit dels 42,6 graus de Vinebre. Estes dades extremes certifiquen la calor viscuda a la regió, i ajuden a entendre l’incendi a Corbera d’Ebre.

Les zones més seques i de més risc són
el nord de la Terra Alta i de la Ribera d’Ebre

En este sentit, els experts declaren que ja no hauríem de parlar de campanya d’estiu (del 15 de juny al 15 de setembre), perquè el risc d’incendis hi és tot l’any. Des de l’1 de juny, l’Ebre ha patit tres incendis de dimensions considerables: el d’Ascó, que va cremar 8 hectàrees, l’incendi entre Bot i Horta del 19 de juny, que va cremar 6,6 hectàrees, i el de Corbera d’Ebre, que ha afectat unes 350 hectàrees. No obstant això, l’Ebre partix d’una situació “molt bona” pel que fa a la sequera, sobretot, en comparació a la resta de Catalunya, i les comarques que més preocupen són les de ponent i les de la Catalunya Central.

Al llarg de tota l’onada de calor, el Montsià no ha passat del nivell 2 del Pla Alfa gràcies als aiguats acumulats de setembre a desembre. Així, les zones de més risc d’incendi dins el territori ebrenc es troben força localitzades, principalment, al nord de la Terra d’Alta i al nord de Ribera d’Ebre. Alonso destaca que són les que es troben en “pitjors condicions”, una situació que ja s’arrossega des de la campanya forestal passada i que va donar peu a l’incendi de la Pobla de Massaluca el 2021. A la vegada, però, Alonso no descarta que es puga produir un gran incendi en zones com els Ports, l’interior de Tivissa o la Serra del Cardó; grans massissos forestals situats en zones d’alta inaccessibilitat i, per tant, regions on és molt difícil de controlar un gran incendi.

Gestió del paisatge

Tot i esta situació avantatjosa de l’Ebre respecte a d’altres zones de Catalunya, el GRAF (Grup de Recolzament d’Actuacions Forestals) ressalta tres desavantatges importants que patixen els boscos ebrencs enguany i que els fan propicis perquè s’hi produïsquen grans incendis. Les nevades del gener de 2021 van trencar molts arbres, que ara comencen a ser combustible mort acumulat en molts dels boscos, un material ideal per a cremar.

A més, també hi ha una gran quantitat d’herba acumulada: l’any passat va ser un any humit, però ara esta s’està assecant i s’està convertint en bon combustible. Per últim, les gelades del gener han fet que el matollar estiga força sec. A això s’hi ha sumat la situació extremament càlida que s’ha viscut al maig i al juny.

En este sentit, el tivissà i cap dels GRAF Marc Castellnou alerta que este estiu es poden produir diversos grans incendis forestals, tot i que defensa que el risc d’un incendi de sisena generació de moment és baix. “Actualment, el 99 % dels incendis tenen un comportament clàssic i previsible. Al sud europeu tenim un 0,7 % d’incendis que ja tenen este comportament extrem, d’incendis de canvi climàtic, com el que hi va haver a la zona de Santa Coloma de Queralt l’any passat”, explica Castellnou en declaracions a la televisió pública de Catalunya.

Els incendis de sisena generació es caracteritzen per la seua ràpida propagació, perquè són molt poc previsibles i tenen un gran potencial devastador. Davant els nous escenaris forestals, caracteritzats per una gran massa forestal i pel canvi climàtic, els incendis s’aprofiten d’una atmosfera més calenta i alliberen tanta energia que són capaços de modificar les condicions atmosfèriques del seu entorn fins a generar tempestes de foc.

Enguany el Govern de la Generalitat ha previst una inversió superior en la campanya de prevenció d’incendis, però Castellnou apunta que esta no tindrà un efecte directe en esta campanya, sinó d’aquí a dos, tres o quatre campanyes. Tanmateix, l’expert subratlla la importància d’aplicar polítiques de prevenció d’incendis a llarg termini a través de dos eixos: el foment de l’economia forestal i la recuperació del sector primari català.

“Catalunya té un gran mosaic agrícola forestal, i des de la creació del cos de Bombers fins avui ha passat de tenir un 35 % de massa forestal a tenir-ne un 75 % a costa de perdre l’agricultura. I hem de ser clars: els incendis forestals de canvi climàtic només els apagarem si tenim un territori gestionat”.

A l’Ebre, la gestió del paisatge també és el principal repte en l’àmbit forestal. “Hem d’aconseguir que els boscos siguen gestionats, ja siga per a fer-los més resistents al canvi climàtic, més protegits davant els incendis o fins i tot per a poder fer-ne un aprofitament sostenible”, subratlla Xavier Miranda, cap de secció de boscos a les Terres de l’Ebre.

Des del GRAF, actualment s’està treballant en plans de prevenció d’incendis que preveuen diversos focus d’acció preventius i de gestió forestal del territori amb l’objectiu “que el paisatge sobrevisca”: des de cremes localitzades, la preservació d’eixos de contenció del foc o la redacció de plànols de delimitació de les franges de protecció d’urbanitzacions d’edificis aïllats al medi natural fins a la recuperació de la ramaderia extensiva o l’anomenat paisatge mosaic.

Paula Pedrero
Paula Pedrero
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

Últimes notícies