L’economia ebrenca ja tem les conseqüències que puguen tindre els aranzels imposats pel president dels Estats Units, Donald Trump. Tot i això, continua regnant la incertesa per com afectaran realment les empreses ebrenques que exporten a Nord-amèrica. De fet, Trump ha tardat menys d’una setmana a fer passos enrere per a anunciar una moratòria de tres mesos. Per tant, hi ha 90 dies per davant per a afavorir la negociació. De moment, hi haurà uns aranzels del 10 % als productes europeus davant del 20 % que va anunciar el dia que ell anomena “d’alliberament”.
Els Estats Units han sigut durant l’any 2024 el sisè soci comercial de Catalunya i han suposat el 4,6 % de les exportacions. Empreses ebrenques també exporten cap a l’altra banda de l’Atlàntic. En termes agregats, la major part de la producció de les Terres de l’Ebre es queda al país o s’exporta a Europa, però hi ha casos d’empreses en què les exportacions als Estats Units signifiquen una bona part de la facturació. Sobretot dominen les empreses agroalimentàries amb productes com el peix, l’oli, el vi, l’arròs o els cítrics. De fet, al conjunt del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, el peix és el producte agroalimentari més exportat als Estats Units, seguit de l’oli d’oliva. Però també hi ha incertesa entre indústries que també exporten productes als Estats Units i ja s’han vist afectades. Una de les claus per a les empreses serà la diversificació dels mercats i buscar altres països importadors com els asiàtics.
Preocupació i incertesa
El sector econòmic ebrenc definix la situació actual com de “preocupació i incertesa”. La Cambra de Comerç de Tortosa ha alertat que faran falta ajudes del Govern català, de l’Estat i de la Unió Europea per a poder fer front a les pèrdues que puguen patir les empreses de les Terres de l’Ebre. “Estats Units és un país en una gran progressió i en una gran previsió de vendes i afectarà molt”, afirma el president de la Cambra de Comerç de Tortosa, Francesc Faiges. Tot i això, les conseqüències per a cada empresa seran diferents, depenent del seu volum d’exportació als Estats Units.
Durant el primer mandat de Trump a la Casa Blanca ja hi va haver un primer paquet aranzelari, però el gerent de la Cambra, Francesc Minguell, assegura que en aquell moment “es va poder corregir”. Ara, però, caldrà veure fins a quin punt arriben els aranzels d’aquí a tres mesos. En una primera anàlisi, Minguell afirma que “en valors absoluts potser no seran xifres importants, però per a petits productors una facturació de 100.000 euros en este mercat li pot afectar molt negativament, perquè poden ser empreses familiars i els pot afectar directament a la viabilitat del seu negoci”.
La mateixa preocupació es viu des de l’Associació d’Empreses de les Comarques de l’Ebre. Creuen que les empreses exportadores tindran conseqüències directes. Per això demanen a les institucions entrar en un diàleg amb els Estats Units. Un diàleg que ara serà més fàcil gràcies a la moratòria de noranta dies fins a l’entrada en vigor d’estos aranzels. “No sabem que passarà, són anuncis, són titulars, haurem de veure com impactarà això directament; tenim moltes empreses que depenen d’exportacions als Estats Units”, explica Eugènia Cortijo, vocal de l’AECE. L’entitat ebrenca s’ha unit al comunicat de Foment del Treball, qui ha instat a activar de manera urgent mecanismes de suport als sectors afectats com l’agroalimentari, vinícola, industrial i tecnològic.
Diversificació
La política aranzelària de Trump podrà tindre conseqüències a nivell macroeconòmic, però també a petita escala, per a empreses i sectors. A curt termini hi podrà haver un efecte de frenada en empreses ebrenques, tot i això, la incertesa es veu accentuada després de l’anunci de la pausa dels tres mesos. “Probablement no és un volum econòmic molt rellevant, però sí que per a empreses particulars pot ser important, sobretot en el sector agroalimentari ebrenc”, alerta el director de la Càtedra d’Economia Local i Regional de la URV, Miquel Àngel Bové.
“Esta incertesa no és bona per a les empreses perquè la gent té por als riscos”, explica Bové. El director de la Càtedra apunta que una de les opcions per a evitar pèrdues en les exportacions ebrenques és la diversificació dels mercats. Per això caldrà buscar països importadors, com per exemple els asiàtics. Tot i això, és complicat abandonar el mercat nord-americà: “Tampoc abandonaran el mercat estatunidenc perquè hi ha inversions allà fetes; si hi ha una pujada de preus potser se poden interioritzar baixant el marge de benefici, les característiques de cada empresa són diferents”. Els efectes a l’economia ebrenca no es veuran a curt termini. El risc, però, alerta Bové, és que esta política aranzelària pot produir una recessió a escala global. “Caldrà estar atents, veure el nivell d’exposició de cada empresa i estudiar la sortida en altres mercats”, resumix el director de la Càtedra.
Ajuts de l’estat i de la Generalitat
Tant el govern espanyol com el català no han tardat a reaccionar amb paquets d’ajudes pensats per a les empreses que els puguen afectar els aranzels. D’una banda, l’Estat ha aprovat un pla de resposta de 14.000 milions d’euros, dels quals 7.400 seran de nou finançament i 6.700 d’instruments ja existents. Pel que fa al Govern català, se preveuen mobilitzar 1.500 milions d’euros. El pla inclou 300 milions per a activar línies d’ajut, 900 milions en préstec i crèdits, 150 milions per a fons d’inversió, 130 per a assessorament a la internacionalització i 200 per a la promoció de productes catalans a mercats estratègics.
