HomeCulturaL'editorial Onada Edicions presenta una dotzena de títols de temàtica i autoria...

L’editorial Onada Edicions presenta una dotzena de títols de temàtica i autoria ebrenca

El sector del llibre afronta la segona diada de Sant Jordi sota la pandèmia, i ho fa amb uns protocols que busquen equilibrar les mesures sanitàries amb la dèria dels lectors per trobar un bon llibre entre les novetats que hi arriben a les llibreries, i que estiga signat pel seu autor o autora. A les Terres de l’Ebre, el camí cap a la normalitat en el terreny literari avança amb l’estrena, d’un ample conjunt de títols amb els quals se supera el panorama de pausa que va predominar el passat any 2020.

D’esta manera, Onada Edicions, presenta un complet catàleg que suma més d’una dotzena de novetats de llibres en clau territorial amb la vista posada en Sant Jordi, tot confiant en el fet que la millora de la situació permeta un progressiu increment de les presentacions i els actes literaris en els pròxims mesos.

Ficció, novel·la eròtica, relats, poesia, dietari 

La narrativa és la punta de llança de les novetats de l’editorial per este Sant Jordi ebrenc en el camp de la literatura de ficció. Hi sobresurten quatre títols, cadascun d’un gènere ben diferent. “Amore” és la novel·la eròtica que ens porta Miquel Bort (Alcanar, 1968), en la que narra la vida de la Mar, una dona que al veure les portes de la mort, cau en una aventura clandestina i passional amb l’home que li va salvar la vida; la trama escrita de Bort, qui és mosso d’esquadra expert en seguretat viària, s’ambienta a les pròpies Terres de l’Ebre. Per la seua banda, Fèlix Edo (Vilafranca, 1981) presenta “Lluny de qualsevol altre lloc”: la segona novel·la de l’autor resident a Roquetes aplega les vivències d’un rodamón a contracorrent per explicar la degradació de les ciutats i l’erm despoblat en què està enfonsant-se la ruralia. “Confi(n)ada”, a les llibreries des de fa unes setmanes, és el debut literari de la professora i política Mònica Sales (Jesús, 1983), un dietari escrit al confinament que esdevé una font d’evocacions i pensaments. Finalment, amb “EnyorsAgustí Clua (Tortosa, 1968) ha obtingut el Premi de Narrativa Vila d’Almassora; es tracta d’un conjunt de dotze relats curts d’estils diversos, amb el sentiment d’enyor com a fil vehicular.

Mentre, en el panorama de la poesia, la nòmina ebrenca creix amb “Personatges / Paisatges”, el nou llibre de l’arxiver Jesús Massip (Roquetes, 1927); el degà de les lletres ebrenques retorna amb un enfilall de poemes que recorden a personalitats i espais que Massip ha conegut en la seua llarga vida.

Altres novetats literàries ebrenques en gèneres de ficció són les novel·les “Una lluna a la finestra” de Marta Tena, “Els silencis del carrer de l’Arc” d’Elena Fora, “Les marfantes de Fullola” de Joaquim Vilagrassa, “La carta oculta” de Susanna Lizarraga, el dietari “Perfum per a un incendi” d’Alícia Coscollano i el poemari “Deix” de Valer Gisbert, totes elles publicacions que van aparèixer al llarg de l’any passat, però que la pandèmia ha evitat que tingueren el recorregut públic normal.

Història, persones i personatges

Quant a les propostes d’Onada en l’àmbit de la no-ficció, la història torna a jugar un paper destacat. Hi destaca, per l’originalitat de la temàtica, “En els confins d’al-Andalus” de Joan Negre (Gandia, 1984), un complet estudi divulgatiu sobre com era la vida als dominis tortosins durant l’època islàmica, entre els segles VII i XI; Negre aborda qüestions com el control del territori, el sistema fiscal, les ciutats o els espais agraris. Per la seua banda, un altre jove historiador, Josep Cañabate (Miravet, 1989), presenta “La Batllia de Miravet”, en el que explica com era la societat i l’economia en les localitats de la batllia miravetana -a cavall entre la Ribera d’Ebre i la Terra Alta- als segles XVII i XVII. I en el camp de la biografia, Emigdi Subirats (Campredó, 1967) reivindica la figura d’Antoni Añón, prohom xertolí de la Renaixença en el nou llibre “El més vell dels catalanistes, Antoni Añón”.

Pel que fa a història contemporània, el llibre coral “Te’n contaré més de cent”, que coordina Joan-Josep Sancho, aplega un centenar de records i anècdotes al voltant de l’ensenyament a Alcanar i les Cases. I la col·lecció Finestres al passat que impulsa l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre aplega al vuitè volum amb “Joan Cases, la memòria local”, amb fotografies de la Xerta dels anys 60 i 70.

A part de la historiografia, un altre títol territorial que sorprendrà és “Terres de l’Ebre. El paisatge humà”, un llibre fotogràfic de gran format que aplega una setantena d’instantànies del fotògraf gironí Quim Giró, amb pròleg de la periodista Anna Zaera, en la qual es descriuen escenes quotidianes de la gent a les comarques ebrenques, amb un punt de vista carregat de poesia visual, vitalitat i humor.

L’extens catàleg de novetats ebrenques d’Onada Edicions per aquest Sant Jordi conclou amb l’estudi literari “Cicle novel·lístic de Sebastià Juan Arbó: Entre la tierra y el mar (1966), La tempestad (1975) i La masia (1975)” de Pep Carcellé (la Ràpita, 1963); i la publicació divulgativa i receptari sobre les oliveres monumentals “Olivos Milenarios, identidad del Territorio Sénia” de la Mancomunitat Taula del Sénia.

Tot plegat, este llistat demostra que malgrat l’escenari pandèmic, les lletres ebrenques es mantenen fermes tant pel que fa a la qualitat com a la quantitat.

 

Redaccio
Redaccio
Periodistes
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

79 + = 86

Últimes notícies