Estem perdent l’educació, les bones maneres, el tractar de vostè, el dir bon dia, gràcies i per favor, el bon gust i l’elegància. Sovint caic en el pensament en què vivim en una societat que premia la mediocritat, on regna l’amoralitat i la vulgaritat, que es contagia més ràpid que la covid, on els culpables queden impugnes, i on sortir al carrer és assistir d’espectador involuntari a una competició a veure qui és més ordinari. Quan això passa em refugio en els clàssics, llibres o pel·lícules, per empassar-me alguna lliçó d’estil i tractar que fructifique.
Ser educat no és tenir tres carreres. És tenir empatia, és deixar viure, és preguntar com està l’altre i no alegrar-se dels seus fracassos, és no parlar del que no se sap. Ser elegant no és portar unes sabates boniques. És tenir control d’un mateix, no participar de xafarderies, no dir el primer que ens passa pel cap, no interrompre, no parlar cridant.
Fa uns dies vaig tenir la sort d’entrevistar l’il·lustrador Ignasi Blanch. Durant la conversa va dir una frase que ja vaig preveure que podria ser-ne el titular: La recerca de la bellesa i de la bondat és el més important. Feia temps que no escrivia un titular amb el qual estigués tan d’acord. Un dels privilegis de la nostra faena de periodistes és poder entrevistar persones inspiradores. Certament, hi ha dies que ocorre tot el contrari: et toca afrontar entrevistes tedioses que només tenen interès per al que parla.
D’altres. en canvi. són una explosió de creativitat i inspiració, un fluir d’idees i pensaments amb els quals connectes i t’aporten riquesa i coneixement. La de l’Ignasi ho va ser. M’agrada pensar que a molts ens motiva i ens empeny a viure aquesta recerca per la bellesa i la bondat, també per l’educació i l’elegància, com també considero que es tracta d’una elecció personal i diària.
