La senyora de qui penso parlar, na Teresa Costa-Gramunt (Barcelona, 1951), té tantes dimensions (humanes, professionals i espirituals) que jo no sabria per on començar. La cosa s’amplia i s’aprofundeix en saber que, en cadascuna d’elles, el repertori, precisament, s’amplifica en diverses ramificacions, totes coincidents, em sembla, a voler comprendre i assumir el Tot de l’existència humana, una operació complexa a la qual ella ha anat dedicant els anys de la seva vida, que ja comença a ser llarga.
Ara mateix, per exemple, em fa saber, i m’envia, la publicació del seu darrer llibre, en aquest cas d’assaig, que porta el títol de Cambres fosques. Reflexions sobre el mal, d’Edicions Trípode, de Barcelona (www.facebook.com/TripodeEditorial/).
Són una sèrie de nou “reflexions” de tipus general, complementades amb altres tants relats, extrets de l’experiència pròpia i de l’adquirida, que ocupen un total de 223 pàgines i que s’ocupen del mal en totes les seves expressions: els anomenats “pecats capitals” i les seves derivacions i refinaments al llarg dels segles. I la vulneració dels Deu Manaments, començant pel primer de tots: “Estimeu-vos els uns als altres, com jo us he estimat”.
A partir d’aquí “endevina qui t’ha pegat” o reconeix que ets tu qui ha pegat. O, com podríem dir també al llarg de la història, i més modernament encara més: “Ja saps qui t’ha ‘pagat’?”. Qui paga sovint pega, sobretot si es protesta pel que paga; en canvi, qui pega no sol pagar mai, però pot ser que pagui, si la justícia és justa, pel mal que ha fet.
El llibre de na Teresa —talment un Breviari d’Hores, com deia O. Pi de Cabanyes, en un dels seus llibres primerencs— conté vint capítols, cadascun dels quals encapçalats per lemes i sentències d’autors diversos que han radiografiat la temperatura del mal i del seu contrari, el bé, intentant, com ella fa en els textos propis, clarificar la conducta humana en l’abisme de situacions en què ens podem trobar.
El capítol inicial (“Cambres fosques”. Preàmbul) i el que tanca el volum (“Pandemònium”, a manera d’epíleg), donen l’essència del seu plantejament, després exemplificat en tantes situacions de les vides quotidianes, on llums i ombres, goig i horror, es donen sovint la mà, en una dualitat que l’autora, seguint els textos sagrats de la filosofia hindú, creu que “totes les paradoxes es poden reconciliar”, en base a “fer un salt de grau” a partir de l’anomenada “experiència oceànica d’absorció del jo en el Tot”.
És a dir, una disminució substancial de l’Ego per a connectar amb la vibració còsmica de l’Univers, mostrat a la Terra amb la infinitat de petites coses, que podem captar si tenim afuada la sensibilitat i un pensament raonable i crític sobre el món que ens envolta, fruit de tantes circumstàncies, interessos, ignoràncies i mala fe, la fe malvada i cruel que ens imposa, i de la que cal saber desprendre’s, una secta d’“il·luminats”, i dels seus delegats arreu del món, que han substituït el Déu d’Amor pel Mamonna dels diners. Pàgines il·luminades, com les de la santa que du el nom de l’autora.
 que jo no sabria per on començar){kind=link}