Fer el pas a la política institucional, encara que sigui per un temps concret i responent a un context concret, et fa adonar de diferents coses i alhora, t’ajuda a entendre’n d’altres.
Un dia, un bon company que he pogut conèixer en aquesta etapa de política institucional, em deia que tots els càrrecs públics, estaria bé que abans d’accedir als càrrecs i durant el seu exercici, accedíssim a formar-nos per a entendre millor els drets, els deures i sobretot entendre millor el nostre pal de paller quant a objectiu fonamental, exercir de servidor públic i entendre que la institució no et pertany i és del poble.
Pot semblar estrany que tots aquells i aquelles que en un moment concret prenem la decisió de fer el pas, després amb el pas del temps oblidem aquesta premissa tan fonamental: les institucions no ens pertanyen, són del poble i ens són prestades durant un temps determinat per gestionar-les, representar-les i treballar en base a un mandat, una voluntat popular i en definitiva una responsabilitat i confiança que ens ha estat donada.
Així s’hauria d’entendre la política. Amb aquests ingredients es fa la massa -fent el paral·lelisme amb la cuina- de tot projecte polític, que hauria de respondre a servir a la gent, ser proper, honest i entendre que l’Ajuntament i les diferents institucions que ens representen no són teues, són del poble.
Alguns i algunes no ho entenen segurament per novells en el càrrec, d’altres no ho entenen malgrat el pas del temps i no poc. Alguns i algunes només ho volen entendre quan l’aritmètica i les majories els són favorables i quan no és així s’esmercen i gesticulen dia i nit tot insinuant la il·legitimitat només pel fet de no ser ells qui estan al poder. Alguns i algunes molt probablement no ho acabaran entenent mai, amb independència dels factors.
Enfront aquesta manera d’entendre la política que malauradament encara existeix, ens cal seguir practicant polítiques obertes, transformadores i més encara per aquells i aquelles que militem en espais d’esquerra i de progrés. La societat avança i no ens podem permetre la continuïtat d’aquestes actituds. Les claus, sempre són del poble.
