Mentre el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) ha decidit commemorar amb un acte a les Terres de l’Ebre, concretament a l’estació de tractament de l’Ampolla, els 35 anys de l’arribada de l’aigua del minitransvasament de l’Ebre a Tarragona, les dades socioeconòmiques que ha publicat esta setmana l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) constaten de nou quina continua sent la crua realitat avui de la regió de l’Ebre.
L’índex socioeconòmic territorial de tots els municipis de les quatre comarques, llevat de dos que no dixen de ser anecdòtics, se troba per sota de la mitjana catalana. El desequilibri continua patent. Este índex resumix en un únic valor diverses característiques socioeconòmiques dels municipis catalans com per exemple l’ocupació laboral, el nivell educatiu, la immigració i la renda mitjana de les persones que viuen en un municipi.
Algunes de les conseqüències de tindre un nivell socioeconòmic baix és la desocupació i la precarietat laboral, la migració de la població (especialment joves i persones amb formació qualificada), menys inversió empresarial, més desigualtats socials, dependència de sectors tradicionals, envelliment de la població i podríem continuar el llistat.
Les dades de l’Idescat ens constaten de nou que tots els esforços fets fins ara han resultat si més no insuficients. Per tant, hem de continuar exigint més recursos per a desenvolupar l’economia regional, millorar infraestructures i atraure i retindre talent, entre altres mesures a implementar per a superar esta dramàtica situació.
