HomeSocietatLes Terres de l’Ebre creixen en prop de 2.000 empadronats des de...

Les Terres de l’Ebre creixen en prop de 2.000 empadronats des de 2019

El conjunt de les quatre comarques ebrenques van guanyar 809 persones durant l’any 2020, que situa en 180.383 el nombre de persones empadronades a les Terres de l’Ebre. Per segon any consecutiu, el nombre de persones registrades ha tornat a créixer -el 2019 va incrementar-se en 1.187-, després de quasi una dècada de descensos, tal com mostra la gràfica. En este sentit, en dos anys, la població ebrenca s’ha incrementat en prop de dos milers -1.996- de persones.

Tanmateix, este lleuger creixement poblacional es reparteix de manera desigual arreu de les comarques ebrenques, i les que surten més perjudicades són, com ve sent tendència, les interiors: la Terra Alta i la Ribera d’Ebre. Ara bé, si ens centrem només en el padró a data 1 de gener del 2021 respecte del 2020, sembla que tant una com l’altra tendeixen a l’estabilització, després d’anys experimentant una gran davallada: concretament, la Ribera
d’Ebre perd 6 habitants (la variació anual és de -0,03%), i la Terra Alta, 29 (-0,25%); una situació que contrasta amb la del Baix Ebre, la comarca que més ha crescut, amb 710 residents nous (+0,9%), seguida de lluny de la del Montsià, amb 134 (+0,2%).

El 2012 es va assolir el pic, amb 191.826 empadronats

Segons assenyala el tècnic de la Càtedra Universitat i Regió del Coneixement de la Universitat Rovira i Virgili, Josep Maria Piñol, “l’evolució d’un any, dos o fins i tot tres, tot i no definir canvis de tendència sòlids, és interessant, ja que d’alguna manera és un indicador que les coses poden canviar”. I és que en els últims anys sembla que la Terra Alta i la Ribera d’Ebre han dixat de perdre tanta població com ho anaven fent, tot i que seria prematur assenyalar que les actuals xifres frenen el despoblament. “Hem de tenir en compte que hi ha tota una variable estructural d’envelliment, especialment a les petites poblacions, que ara per ara, no és gens fàcil de revertir”, diu Piñol.

Per a ell, més que parlar de despoblament o d’indicis de repoblament, el que s’hauria de fer és “fer una anàlisi en profunditat de què està passant i tenir en compte, per exemple, que la variable migratòria és l’única que fa créixer alguns pobles, arribant més gent de la que marxa”, així com tenir present que “els cicles demogràfics són cada cop més ràpids”. Segons Piñol, “en alguns casos, ni amb l’arribada de famílies o persones, no s’arriba a compensar les pèrdues que deriven del saldo natural”.

L’arribada de la pandèmia i els confinaments han tendit a captar una major atenció vers el món rural. Analitzant el territori català en el seu conjunt, el tècnic de la URV, observa que hi ha una primera bossa de gent que a les Terres de l’Ebre no hi arriba en excés: són aquells que han marxat de Barcelona per a instal·lar-se a poblacions a uns 40 minuts de la capital catalana, on hi ha espai i ofertes d’habitatge, o simplement segones residències que es converteixen en llar principal. Després, diu, hi ha persones que s’empadronen en poblacions més allunyades, amb dos perfils principals. En primer lloc, aquelles que tenen una vinculació amb el poble en qüestió, però on acudeixen només de manera periòdica. I, en segon lloc, aquelles persones o famílies que, amb un projecte madur de canvi de residència, l’han portat a terme de manera efectiva.

L’impacte més significatiu d’estes dinàmiques “arribarà segurament a mitjà termini, fruit de l’interès que el medi rural està despertant: el debat sobre el despoblament, l’evidència de les mancances d’actuació que hi ha hagut fins ara i les prioritats a implementar, les noves iniciatives en habitatge de lloguer… Són temes que estan damunt la taula i que estan propiciant canvis en el disseny de les polítiques de diverses administracions i organismes envers el medi rural”.

D’altra banda, Piñol afirma que “les Terres de l’Ebre tenen una posició perifèrica en relació amb les grans ciutats; per la qual cosa tendixen a ser exportadores de talent. El retorn de persones que marxen a estudiar o treballar ha tendit a ser molt puntual”, un fet que, d’altra banda, afecta municipis grans i petits. En una mesura o l’altra, esta dinàmica “seguirà”. En este sentit, però, apunta que es comencen a observar nous fenòmens, com per exemple indicis d’un major retorn -per raons d’habitatge i d’estil de vida per exemple, així com “el creixement d’un perfil de residència dual”, entre poblacions ebrenques, especialment les més accessibles en transport públic i orientades al sector terciari, i Barcelona o altres centres urbans. “La incidència del teletreball, de fet, ja ha motivat la realització d’algun estudi”, diu, i menciona la Diàspora Ebrenca.

Per a Piñol, el moment presenta connotacions esperançadores per crear les bases necessàries per a un “comportament demogràfic més favorable”. Este pot representar, d’entrada, “un menor decreixement en les poblacions menys accessibles i estructuralment afectades. També podria representar una estabilització de les poblacions de dimensió mitjana i increments moderats en alguns dels municipis, especialment de característiques urbanes o localitzats en el corredor litoral”. En tot cas, es fa difícil preveure una recuperació general i sostinguda.

“Cal un relat positiu de viure als pobles i plantejar que qui hi viu pot fer projectes de vida molt atractius”. Josep Maria Piñol

Reptes demogràfics

Segons el tècnic de la Càtedra d’Universitat i Regió del Coneixement de la Universitat Rovira i Virgili, les solucions han de ser múltiples, tenint en compte la necessitat d’actuar de manera diferent segons el perfil de municipi o zona. En relació amb el conjunt de territori, diu, “és evident que cal consolidar les actuacions de diversificació del teixit econòmic i empresarial, afavorint l’aparició de noves oportunitats d’ocupació”.

D’altra banda, i especialment pensant en els pobles sense nova oferta d’habitatge, cal implementar polítiques més àgils en este àmbit, incentivant, per exemple, l’oferta de lloguer, amb suports diversos per part de la resta d’administracions per tal que els propietaris vegen amb interès la recuperació de cases i la seua posada al mercat. En este sentit, Piñol apunta els ajuts recentment aprovats per part de la Diputació de Lleida. En paral·lel, també és fonamental assegurar una connectivitat tecnològica “el més fiable i geogràficament extensa possible”.

Quant a la connectivitat, també és important la millora de l’oferta de transport públic, per tal de reduir el desequilibri en relació amb zones urbanes importants, en les quals molts joves ja apunten a un canvi de tendència vers estos mitjans.

Des del punt de vista de la governança, i pel que fa especialment als pobles petits, caldria propiciar, segons Piñol, “agrupacions de pobles amb una estratègia compartida de desenvolupament -incloent accions d’habitatge i acollida- i tècnics de suport, evitant l’atomització d’iniciatives que només permeten repoblaments molt puntuals. La combinació de les millores comentades en estos petits espais podria crear efectes multiplicadors”.

Estos petits espais supralocals, assenyala el tècnic de la URV, “es poden recolzar en els caps de comarca o nuclis subcomarcals propers -Gandesa, per exemple-, per tal d’aconseguir major disponibilitat de serveis i oportunitats en general”. Al mateix temps “estos nodes de característiques urbanes o semiurbanes es poden articular entre ells per aconseguir una malla territorial propiciadora d’equilibri i la competitivitat”. En este sentit, per a Piñol, “és interessant propiciar un sistema Tortosa-Amposta, però també altres vincles com per exemple un triangle Flix-Móra-Gandesa o els espais litorals nord i sud”.

Esta actuació ha de comptar amb el suport de la resta d’administracions locals, però també de les administracions superiors, adequant les polítiques de suport al medi rural, com l’adaptació normativa a esta realitat, i també propiciant un relat positiu sobre el mateix. Segons Piñol, cal “crear un relat positiu del fet de viure als pobles, i plantejar que les persones que hi viuen poden fer projectes de vida molt atractius, que sumat a les activitats i productes que realitzen han de ser sinònims d’èxit i qualitat”.

Fent un balanç, Piñol assenyala que “es pot aturar el retrocés a mitjà termini”, tret de situacions puntuals i dixant clar que, ara per ara, “no podem parlar de perill seriós de desaparició en cap dels municipis ebrencs”. Es tractaria, per tant, “d’avançar en el comentat millor comportament demogràfic i en la cohesió territorial més enllà dels municipis, valorant que l’equilibri sempre és un concepte relatiu i fugint alhora de tota idealització sobre el repoblament. Així, per exemple, cal evitar encasellar la Ribera d’Ebre i la Terra Alta com a espais endarrerits pel fet que tinguen menor població. Això sí, cal posar les bases perquè puguen fer front als seus reptes, com per exemple, la finalització de l’activitat nuclear en el primer cas”.

“Per què ningú diu que les Terres de l’Ebre són una peça econòmica del corredor mediterrani que està molt ben situada?”
Josep Maria Piñol, tècnic de la URV

El Catalunya Sud, punt estratègic

Les noves implantacions o ampliacions empresarials poden propiciar l’estabilització o creixement moderat dels municipis més directament afectats per estes. Segons Piñol, això pot ajudar a visibilitzar la zona, en especial a partir de localitzacions com el polígon Catalunya Sud, com “un pol de creixement empresarial, ajudant a facilitar noves inversions i generant, novament, un major efecte demogràfic”. Això pot tendir a equiparar l’evolució de Tortosa i altres poblacions amb la de nuclis equivalents de la resta del país. L’arribada d’estes empreses “era esperada des de fa molts anys i ara està passant, la qual cosa demostra que s’ha de tenir paciència i, sobretot, resoldre els colls d’ampolla que hi havia, com per exemple el subministrament elèctric”. Piñol també assenyala que “una determinada implantació empresarial a Gandesa, per exemple, pot tenir un impacte comparativament superior”.

D’altra banda, el tècnic de la URV apunta que contemplar el territori com a marc administratiu “és interessant i lògic, però ho és fins i tot més des d’un punt de vista de posicionament estratègic: com és que ningú parla que les Terres de l’Ebre són una peça del corredor mediterrani -a l’eix econòmic, no el ferroviari-, que està molt ben situat?”. En definitiva, Piñol es mostra “esperançat perquè hi ha símptomes positius d’evolució demogràfica que caldrà seguir i incentivar o gestionar, tant pel que fa a les Terres de l’Ebre en conjunt com pel que respecta a les zones rurals, cada cop més visibilitzades com a espais d’oportunitat”.

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

8 + 2 =

Últimes notícies