L’objectiu del 8M, el Dia Internacional de les Dones o Dia de la Dona Treballadora, és continuar fent passos cap a una igualtat de gènere que no es preveu completa fins d’aquí a 130 anys.
Un dels motius pels quals la igualtat, tan lògica i senzilla com sembla, no es puga assolir si no és a molt llarg termini, són, a banda de les hipoteques culturals que tan difícil és diluir, els obstacles que actualment posen els discursos revitalitzats d’extrema dreta, que creixen a còpia de repetir falsedats a les xarxes socials i que fan forat entre la població que més utilitza estes xarxes, els més jóvens, per a informar-se i construir les seues identitats.
Darrerament, el masclisme s’ha rearmat a través de l’atac al feminisme i la seua politització, com si només des de l’esquerra es poguessen defensar els ideals feministes. S’ha fet fort i amenaçador en vendre el relat que el feminisme és un enemic dels hòmens, quan només cal fer una repassada a les xifres de desigualtat en àmbits com el món laboral, per a constatar que la desigualtat continua i que, en la mesura que hi ha corrents d’influència que la neguen, cal sortir al seu pas i reduir-los, enfortint l’essència i l’esperit feministes.
En el marc del 8M que se celebra este dissabte, a banda de la lluita contra les desigualtats laborals i contra l’extrema dreta, s’introduïx també una variable que ens afecta especialment a les Terres de l’Ebre: l’especificitat de les desigualtats que afecten les dones rurals, que han de fer un sobreesforç per a combatre llegats anomenats tradicionals especialment arrelats i difícils de desfer.
