Les dones empresàries de les Terres de l’Ebre tenen un paper cada cop més destacat en l’activitat econòmica del territori, especialment en sectors estratègics com el comerç i l’hostaleria. Aquesta és una de les principals conclusions de l’informe Dones empresàries a les Terres de l’Ebre, elaborat per la Càtedra d’Economia Local i Regional de la URV, amb la participació dels investigadors Miquel Àngel Bové i Dolors Setó, i que s’ha presentat avui al Campus Terres de l’Ebre de la URV. L’informe s’emmarca dins les activitats de formació, recerca i difusió de coneixement sobre economia local i regional, que desenvolupa la Càtedra, fruit del conveni amb la Diputació de Tarragona.
L’estudi analitza la localització territorial de les dones empresàries, la seva distribució per sectors d’activitat i la seva dimensió per volum de negoci. Tot i que la presència d’empresàries és significativa en determinats sectors, continuen existint importants desigualtats en aspectes com el volum de facturació i la participació en determinats àmbits sectorials.
“L’augment de dones empresàries a les Terres de l’Ebre demostra una dinàmica creixent del lideratge femení, però cal seguir impulsant mesures que facilitin la seva visibilització i expansió cap a sectors amb més potencial de creixement“, assenyala Miquel Àngel Bové, un dels autors de l’informe.
Més presència en serveis i comerç, però menys en indústria i tecnologia
Segons l’informe, el 19,4% de les empreses de les Terres de l’Ebre estan liderades per dones, una xifra pràcticament idèntica a la mitjana catalana (19%). L’activitat empresarial femenina es concentra majoritàriament en l’eix Tortosa-Amposta que aglutina el 31,2% de les dones empresàries del territori. Si hi afegim la Ràpita, l’Ametlla de Mar i Camarles, el percentatge s’eleva fins al 51,7%, fet que confirma una alta concentració en determinats nuclis urbans.
Pel que fa a la distribució sectorial, el comerç és el principal àmbit d’activitat, representant el 30,3% de les empreses liderades per dones. Dins d’aquest sector, el comerç al detall (17,5%) i el comerç a l’engròs (12,8%) són les activitats més habituals. D’altra banda, l’hostaleria representa el 15,3%, incloent restaurants i bars (11,7%) i allotjaments turístics (3,6%). Altres activitats destacades són la construcció (9,1%), el sector primari (7,3%) i la logística i el transport (5,8%).
L’estudi també posa en relleu que el 98,2% de les empreses dirigides per dones són petites o microempreses. En concret, el 62,4% tenen una facturació anual inferior a 900.000 euros, mentre que un 35,8% se situen entre 0,9 i 10 milions d’euros. Només un 1,8% són empreses mitjanes i no hi ha cap gran empresa liderada per dones a les Terres de l’Ebre.
A més, el volum de facturació està altament concentrat en un grup reduït d’empreses. Així, les 5 empreses més grans representen el 26% de la facturació total de les empreses dirigides per dones, mentre que les 25 empreses principals acumulen el 50% del volum de negoci. Per tant, les 250 empreses restants, sumen el 50% restant.
“Tot i que el volum de negoci de les empreses liderades per dones és inferior al de les empreses masculines, aquestes tendeixen a ser més estables i resilients davant crisis econòmiques”, destaca Dolors Setó, coautora de l’estudi.
Reptes pendents: finançament, conciliació i xarxes de suport
L’informe posa en relleu diversos factors que encara condicionen el desenvolupament de l’emprenedoria femenina. Un dels principals obstacles és l’accés al finançament. Tot i que el 70% de les dones emprenedores afirmen que han pogut posar en marxa el seu negoci sense grans dificultats, un percentatge significatiu denuncia barreres a l’hora d’aconseguir crèdits o inversió, especialment en sectors tradicionalment masculinitzats. Aquesta limitació repercuteix directament en el creixement de les empreses liderades per dones, que sovint tenen menys capacitat d’expandir-se o d’accedir a noves oportunitats de mercat.
Un altre aspecte clau és la conciliació entre vida laboral i personal. Malgrat els avenços en matèria d’igualtat, moltes dones continuen assumint una doble càrrega, fet que condiciona la mida i l’ambició dels seus negocis. La falta de polítiques de suport efectives i de xarxes de corresponsabilitat fa que moltes emprenedores optin per models empresarials més reduïts, amb una estructura que els permet adaptar-se millor a les exigències familiars.
Finalment, l’estudi assenyala la necessitat d’ampliar les xarxes de suport i formació per a les dones empresàries. Els programes de mentoratge i les iniciatives de networking poden jugar un paper fonamental en la consolidació i el creixement dels negocis femenins, facilitant l’accés a nous mercats i fomentant una cultura emprenedora més inclusiva.
Cap a un ecosistema més igualitari
L’estudi conclou que, tot i els avenços, encara hi ha marge per millorar la presència i consolidació de les dones empresàries a les Terres de l’Ebre. Els autors de l’informe proposen impulsar accions que fomentin la diversificació sectorial, el suport financer i la creació d’entorns més favorables per a desenvolupar i visibilitzar l’emprenedoria femenina, reforçant la seva contribució al desenvolupament econòmic del territori
