Hem de reconèixer que, en els darrers anys, Espanya ha fet esforços per la igualtat de gènere. En un estudi europeu sobre aquesta qüestió, Espanya apareix ben situada, en el lloc 8 de 36 països, on els primers països són Noruega, Dinamarca i Suècia, com ja era d’esperar. En política, Espanya és el quart país, darrere de Suècia, Finlàndia i Bèlgica en nombre de parlamentàries, són quasi un 40%, molt per damunt de la mitjana europea. El Govern de Pedro Sánchez és el que té més dones, 11 de 18, i supera per primer cop Suècia.
De totes formes, encara hi ha diferències importants per a aconseguir la plena igualtat, en destacaré quatre.
– Segons un informe de la UGT, les dones pensionistes perceben una pensió de 450€ menor que els homes. La mitjana de les dones és de 740 € i la dels homes de 1190 €.
-També UGT adverteix que la diferència de sous entre l’home i la dona és del 24%, la més elevada dels últims 6 anys.
– Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística, l’INE, del 2016, les dones espanyoles s’encarreguen diàriament durant quatre hores i mitja de les tasques de la llar i de l’atenció dels menors, majors o dependents. En canvi els homes només dediquen dues hores i mitja al dia a aquestes tasques.
– L’informe de “Women in business” ens diu que s’ha incrementat la presència de la dona en els càrrecs de direcció. Però, tot i així, el percentatge de dones espanyoles directives és només d’un 27%.
L’estat del món (16) Semànticament, és bastant freqüent usar els dos genèrics, masculí i femení, per exemple “Hola a tots i a totes”, però crec que hauríem de donar un pas més i acostumar-nos a usar aquell plural que es correspongui amb la majoria del sexe a qui ens dirigim. Així, si hi ha una majoria de dones, només hauríem de dir “Hola a totes” per a referir-nos tant a les dones com als homes. Valdria la pena generalitzar aquesta proposta a tots els grups i llocs de treball: instituts, hospitals, empreses, grups d’amics, grups de WhatsApp, famílies, etc, per tal d’usar, en parlar i escriure, un llenguatge no sexista.
